Repensar el concepte de ciutat

0
859

Fa uns dies vaig escriure un article en què deia que aquesta pandèmia que estem vivint canviarà alguns aspectes importants de les ciutats. Però m’agradaria anar una mica més enllà.

L’aspecte més rellevant a part del canvi que pot suposar pel centres de les ciutats la transformació turística, comercial i residencial és l’ús del territori i la mobilitat generada.

Fins fa molt poc, cada municipi anava a la seva i la planificació territorial brillava per la seva absència.

No fa gaire que les grans aglomeracions urbanes veuen que això no porta enlloc i que cal pensar en comú, cooperant i planificant entre diferents municipis. En tot: en equipaments, serveis, etc. D’aquí sorgeix l’àrea metropolitana de Barcelona, l’àrea urbana de Girona o la de Figueres.

Ens trobàvem aquí quan ha esclatat la Covid-19.

El confinament ha provocat un canvi en molts ciutadans que han vist que ja no cal viure on es treballa, o almenys a prop d’on es treballa. Fins fa poc només una minoria s’ho plantejava. Per tant, molta gent comença a obrir-se a la possibilitat de viure a força distància d’on treballa. Bàsicament per dos motius: una part cada cop més important de gent es planteja perdre més temps en el desplaçament laboral a canvi de més qualitat de vida i, per altra banda, el teletreball obre moltes més possibilitats d’organització laboral que abans de la pandèmia no existien.

Aquesta possible Catalunya ciutat pot ser una solució per la Catalunya buida. Aquesta transformació afecta de ple al concepte que tenim de ciutat. Ja sigui de gran ciutat com de ciutat mitjana. I aquí venen els canvis.

Les ciutats continuaran essent els pols necessaris que han estat fins ara i potser fins i tot ho seran més, sobretot les ciutats mitjanes ben comunicades. Però caldrà redefinir el que són.

Seran ciutats més usades però menys viscudes. Més gent s’hi desplaçarà per fer-hi vida i poden tenir un impacte molt més gran al territori.

Des de fa temps, les ciutats han valorat la seva força en dos variables: la població que hi vivia (empadronats) i la capacitat de donar serveis a la seva àrea d’influència, és a dir, als habitants d’altres municipis propers o no tant propers que les tenen de referència. Però el padró continua essent el més important. No només els impostos es cobren als qui hi viuen, sinó que les subvencions van en funció també del nombre d’habitants. En definitiva, el pressupost municipal sorgeix de la gent que viu de forma fixa a la ciutat o bé que hi té propietats o negocis. Però l’ús de la ciutat no es correspon mai al cost que suposa.

Pot sonar estrany, però aviat caldrà revisar el concepte de ciutat. No només pot basar-se en el nombre d’habitants que hi viuen, sinó que ha de fer-ho en l’ecosistema que es mou al seu voltant, en els serveis que ofereixen i l’ús permanent que es fa de la ciutat i, per què no, la voluntat de ser-ne. Això vol dir, també, resignificar el concepte de veí o ciutadà.

Si aquests moviments de població es consoliden i la Catalunya ciutat es fa realitat, caldrà redefinir el que són les ciutats. Espais mixtes dels quals la gent s’en pot sentir pel fet de dormir-hi, de treballar-hi, de fer-hi vida o bé d’usar els seus serveis, un concepte menys estàtic, més usual i més emocional. Serà d’una ciutat qui l’usi i qui s’en senti.

En un futur no gaire llunyà ens podem trobar ciutats molt més fortes, més usades, amb més vida i dinamisme econòmic però amb menys residents. Barcelona n’és un bon exemple però les ciutats mitjanes també ho poden ser. I caldrà planificar pensant en aquesta nova realitat i no centrar-se només en els veïns empadronats. Tocarà redefinir què és avui ser ciutadà de qualsevol ciutat. La realitat ja s’avança i ens mostra el camí. Moltes persones han anat a viure a pobles veïns però en canvi es senten de la ciutat, l’usen, hi fan vida, hi treballen i fins i tot poden ser-ne escollits representants, però en canvi, contribueixen poc a la ciutat i fins i tot la seva veu no és escoltada. S’ampliarà el concepte de ciutadà i també les identitats que podran ser múltiples i no estaran basades només en la residència, sinó en l’ús d’aquesta. I això tard o d’hora es traduirà en sistema administratiu.

Estan canviant les nostres ciutats o està canviant la manera que tenim de viure-les? Com adaptem el concepte de ciutat a aquest nova realitat? Un gran debat, el que ens espera.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li