Reis de Roma (II)

0
636

Ròmul, Numa Pompili i Tul·li Hostili van ser els tres protagonistes de la primera part de «Reis de Roma». Recordem que la Roma del segle VI aC tenia vida urbana, edificis públics, temples i un centre de la ciutat, però de petites dimensions, com ho demostren les restes arqueològiques trobades especialment a la zona del fòrum, on el 1899 es va trobar una pedra negra amb una inscripció que inclou en llatí la paraula «RECEI» (‘per al rei’), el que confirma que Roma va ser governada inicialment per «reis». El quart rei de roma, Anc Marci, era net de Numa, i com ell, religiós i pacífic. Es va mantenir a la defensiva. Va construir la primera presó romana al Capitoli i el primer pont sobre el Tíber (pont Sublicius) que era de fusta, i també el port d’Ostia i les factories de salaó a la Via Salaria. Una anècdota en relació amb la sal és que també servia per pagar els soldats romans, almenys en part, del que ve el nom de salari. Va practicar la diplomàcia, annexionant diversos poblats a Roma. Aquest rei encara era un igual entre els iguals, llaurava a la terra, sembrava, recollia el gra. No tenia palau, caminava entre tots sense escorta i d’haver-la tingut hauria estat acusat de voler regnar per la força i no pel consens del poble…

Tarquini Prisc va ser el cinquè rei de Roma, el primer d’origen etrusc, arribat des de Tarquinia. Segons Titus Livi, el seu nom original era Lucumon, fet revelador del seu origen, doncs «lucumon» en etrusc significava ‘governant’. Segons llegendes, Tarquini va entrar a Roma amb seguici, la seva dona Tanaquil i tot un grup d’acompanyants. Però quan van arribar al mont Janícul una àguila li va treure el barret, se’n va anar a donar un volt amb aquest i després li retornà. Tanaquil, que coneixia la ciència etrusca dels auguris (o era llesta i espavilada), li va dir a Tarquini i als acompanyants que aquell era un senyal que arribaria «molt alt» i obtindria els màxims honors, doncs l’àguila sempre ha estat signe de reialesa.

Ja rei, Tarquini va iniciar les obres de la Cloaca Màxima, que encara avui és visible, si bé no sabem exactament quina part del que queda és del segle VI aC. Plini el Vell i Dionís d’Halicarnàs la van considerar una de les meravelles del Món, «una obra astorant, més del que es pot descriure amb paraules». Pensem que originàriament va ser construïda per dessecar les maresmes que hi havia a les zones baixes dels set turons de Roma, focus de tota mena d’infeccions. Però la Cloaca no va ser feta de bon grat pels romans, sinó que Tarquini els va obligar a treballar com forçats, fins al punt que alguns preferien suïcidar-se abans que seguir treballant. Tarquini feia crucificar els suïcides després de morts, per descoratjar els vius a fer-ho, en veure com els ocellots es menjaven els cadàvers. Explica Plini el Vell que vista la longitud de més de 1.600 metres de longitud, els 4 metres d’alçària i els 3 d’ample, s’hi podia anar amb carro. L’any 33 aC la va inspeccionar Agripa per dins amb barca de rems. Fins i tot, la Cloaca tenia la seva pròpia deessa, Cloacina. I als romans els agradava molt un peix que hi havia a la desembocadura de la Cloaca Màxima, peix que s’alimentava dels detritus que sortien. Un peculiar sentit del gust, realment, però que té la confirmació amb una altra exquisidesa, el garum, un compost d’oli, espècies i entranyes i restes de peix assecades al sol amb molta sal, feta sobretot a Hispània, a llocs com Baelo Claudia, a l’actual província de Càdiz, o a Empúries. Una altra construcció deguda a Tarquini va ser el Circ Màxim, per carreres de carros i un primer temple dedicat a Júpiter Capitolí.

Els etruscs, molt desconeguda la seva història avui dia, probablement perquè els romans es van encarregar d’esborrar tot el que van poder, eren un poble ja desenvolupat quan Roma era encara un poblet, amb seu original al que avui és la Toscana, amb un llenguatge indesxifrable fins avui. Els etruscs no formaven una nació, tenien ciutats estat, com la mateixa Tarquinia, Veyes o Volterra. Si els etruscs van influir a Roma, ells ho estaven molt per la cultura grega (com més tard Roma mateix). Els romans deuen als etruscs formes arquitectòniques com l’atrium, cultura religiosa en forma de culte als morts, o els auguri, l’endevinació del que havia de succeir. I quelcom molt més conegut, els jocs de gladiadors, que els etruscs celebraven com a homenatge als guerrers morts

Tarquini va crear també els Jocs Romans, anomenats ludi maximi, per omplir de contingut el Circ Màxim i per celebrar la conquesta de diverses ciutats. Va afegir 100 nous membres al Senat, amb què aquesta institució va arribar als 300. I va ampliar l’exèrcit fins a 6.000 legionaris i 600 genets, introduint al temps la simbologia militar romana. Les seves obres van provocar un sentiment d’orgull notori a la Itàlia feixista de la dècada dels anys 1930, amb una expressió descriptiva: «La Grande Roma dei Tarquini».

Regnà, segons diuen, 38 anys, fins que va ser assassinat pels fills del seu antecessor Anc Marci, en una revolta que va ser sufocada per la seva muller, Tarquinia (torno a dir que devia ser una dona amb recursos!), que va convèncer la cúria que el millor successor no eren els fills d’Anc Marci, sinó de Servi Tul·li, que va casar amb la seva filla. I així, per primera i única vegada, la monarquia romana va ser hereditària.

I amb aquests dos ja portem cinc reis de Roma. Ens queda parlar dels dos darrers en la propera entrega!

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz