Rehabilitant Ferran Soldevila

0
838

El Museu Memorial de l’Exili fa un homenatge a l’historiador i escriptor en el 50è aniversari de la seva mort


La consellera de Recerca i Universitat de la Generalitat, Gemma Geis, va donar ple suport, amb la seva assistència a l’acte, a l’homenatge a l’historiador i escriptor Ferran Soldevila (1894-1971), que es va celebrar dissabte a la Jonquera, organitzat pel Museu Memorial de l’Exili. L’acte coincidia amb el 50è aniversari de la mort de Soldevila i Geis no es va estar de reconèixer la seva figura, tot remarcant que «per ell, i per tants altres que van patir el setge de la dictadura en l’àmbit de les universitats, aquest rescabalament públic era una assignatura pendent durant massa temps».

L’homenatge, celebrat als porxos de Can Laporta, el va obrir l’alcaldessa del municipi i presidenta del Consorci del MUME, Sònia Martínez, que va donar la benvinguda, i tot seguit el director del museu, l’historiador Enric Pujol, va presentar les tres conferències previstes i va glossar la figura de Soldevila, del qual està considerat un dels màxims especialistes, ja que li va dedicar la seva tesi doctoral i ha transcrit alguns dels seus dietaris en diversos llibres.

Va obrir les xerrades Antoni Simon, historiador i delegat de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), amb una semblança de l’homenatjat, especialment com a historiador i arxivista, tot destacant els estudis de les diferents cròniques medievals escrites a Catalunya, entre elles la de l’empordanès Ramon Muntaner, i a les quals va dedicar quatre volums que avui en dia encara són unes cobejades peces de recerca universitària. Seguidament, Francesc Foguet, professor de literatura (UAB) i biògraf de l’escriptora empordanesa Maria dels Àngels Anglada, va parlar amb detall de la figura de Soldevila com a literat, tant en la vessant de poeta com la d’autor teatral.

La darrera conferència va anar a càrrec de Josep Clara, professor emèrit d’Història Contemporània (UdG) que va traçar una panoràmica molt sintètica sobre la intel·lectualitat a l’exili a través de les cartes i els dietaris que va escriure l’historiador. Entre altres coses assenyalà que quan va retornar de l’exili, l’any 1943, ho va fer per la frontera de Portbou. Allà va ser detingut, tot i portar tots els papers que necessitava, i traslladat a la comissaria de Policia de Figueres, des d’on se’l va posar a disposició de l’autoritat corresponent. A la seva fitxa posava que havia estat «policia» de la Generalitat. Aclarits tots els malentesos, va poder iniciar la seva activitat professional, tot i que amb molta cautela i sota l’estricta vigilància del règim franquista.

Soldevila, que va ser membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, va redactar nombrosos dietaris al llarg de la vida, que s’han hagut de publicar d’una manera accidentada i atzarosa, la major part després de la seva mort, en edicions a cura del figuerenc Enric Pujol, promotor de l’homenatge de dissabte, el qual confia que algun dia es vegin publicats de manera conjunta, ordenats cronològicament i degudament anotats.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li