Regals

0
399

El Nadal està farcit de connotacions positives que ens condueixen cap a un sentiment de pau i harmonia generalitzat, però la veritat és que, a hores d’ara, s’ha convertit en una festivitat completament lligada al consumisme, gairebé pagana, m’atreviria a dir.
En aquests temps de crisi (o de recessió econòmica, digueu-ho com vulgueu) que estem vivint, potser ha arribat l’hora de replantejar-nos si és necessari carregar tantes bosses amb regals per a tothom i, sobretot, si és necessari que els més petits de la casa acumulin (i dic “acumulin” a consciència) d’una forma tan indiscriminada una quantitat tan gran de joguines, moltes de les quals, a més, es quedaran arraconades al cap de tres dies d’haver-les rebut.
La primera premissa a seguir per trencar aquesta tendència -ja malaltissa, admetem-ho- és pensar que el que és realment valuós és allò que hom s’emporta amb un mateix quan se li esgota la vida, és a dir, allò que no es pot comprar amb diners, perquè pertany únicament i en exclusiva a l’àrea emocional de les persones. Aquí podem incloure els tan enyorats valors, aquells que diem que els nostres adolescents han perdut. Però, alerta!, no ens confonguem: no és que ells els hagin perdut, sinó que som nosaltres, els adults, els que, segurament, no els hem sabut proporcionar.
No és la meva intenció buscar aquí culpables, ni molt menys; entre d’altres coses, perquè aquest és un problema de fons multifactorial que no es pot explicar d’una forma tan simple. Únicament vull posar el punt de mira sobre la importància de transmetre valors positius, ja no només als més menuts, sinó a la societat en general, perquè ho necessitem, de debò…

 (MÉS INFORMACIÓ A L’EDICIÓ IMPRESA)

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li