La literatura, sense lĂ­mits? (II)

0
366

Tradicionalment s’ha batejat el cinema com el sèptim art que tambĂ© tĂ©, a mĂ©s, i per suposat, la seva dimensiĂł econòmica, industrial, lĂşdica, sociològica, etc. Avui, ara i aquĂ­ interessa establir els ponts entre literatura –sobretot en la seva manifestaciĂł narrativa– i cinema, coincidències que sĂłn moltes. NomĂ©s cal assenyalar unes de molt concretes: tota obra narrativa tĂ© espai i temps, argumentaciĂł, diĂ leg, personatges, elements que hom pot trobar en tota pel·lĂ­cula… A mĂ©s, hom pot parlar, en igualtat de condicions, de films i novel·les de ciència-ficciĂł, policĂ­aques, d’aventures, de terror, d’humor negre, romĂ ntiques, essent subgèneres en un cas i altre. TambĂ© Ă©s bo recordar que moltes obres literĂ ries han estat objecte d’interpretaciĂł o adaptaciĂł cinematogrĂ fica. No cal esmenar tĂ­tols perquè sĂłn prou coneguts. Per cloure aquest paral·lelisme dues postil·les (“Cultura” La Vanguardia, 21-I-17): “El cinema tambĂ© Ă©s literatura. El setè art ens ha regalat un gran nombre de frases inoblidables que sĂłn una bona mostra del seu estimulant vessant literari.”

Un altre pont que té la literatura, sense forçar massa, és amb la filosofia. A banda que molts temes filosòfics han inspirat poemes, peces de teatre, de narrativa, existeix un gènere literari creat per l’escriptor francès R. Montaigne (segle XVI) que serveix d’unió entre les dues disciplines humanístiques: l’assaig. Algú ha dit que aquest té les idees de la filosofia i el subjectivisme de la literatura, o, dit d’una altra manera, combina ètica i estètica. Per alguna raó serà que els grans assagistes (Balmes, A. Ganivet, Unamuno, Ortega i Gasset, J. Ferrater Mora) figuren tant a les històries de la literatura com a les històries de la filosofia.

També la literatura està emparentada amb el folklore, sobre tot en la seva dimensió popular; és festiva en aquest cas moltes vegades en un vessant religiós i en un altre profà. Penso, per una banda, en els goigs de llarga tradició a casa nostra, penso en reminiscències literàries com és el cas de les Dansa de la Mort a Verges; en llegendes de caire folklòric plasmades en actes de Festa Major (els Pregons”) o Pasqua, com les caramelles.

Per acabar, en aquest article, volem parlar del binomi indivisible literatura i història, íntimament relacionats sempre i arreu. El context històric pot condicionar la creació literària i aquesta pot palesar en forma de cròniques, epístoles, biografies, autobiografies una situació política, social, econòmica determinada. Els exemples són nombrosos (R. Muntaner; novel·la picaresca; Cronistes d’Índies; correspondència Maragall-Unamuno).

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz