La literatura, sense límits? (II)

0
438

Tradicionalment s‚Äôha batejat el cinema com el s√®ptim art que tamb√© t√©, a m√©s, i per suposat, la seva dimensi√≥ econ√≤mica, industrial, l√ļdica, sociol√≤gica, etc. Avui, ara i aqu√≠ interessa establir els ponts entre literatura ‚Äďsobretot en la seva manifestaci√≥ narrativa‚Äď i cinema, coincid√®ncies que s√≥n moltes. Nom√©s cal assenyalar unes de molt concretes: tota obra narrativa t√© espai i temps, argumentaci√≥, di√†leg, personatges, elements que hom pot trobar en tota pel¬∑l√≠cula… A m√©s, hom pot parlar, en igualtat de condicions, de films i novel¬∑les de ci√®ncia-ficci√≥, polic√≠aques, d‚Äôaventures, de terror, d‚Äôhumor negre, rom√†ntiques, essent subg√®neres en un cas i altre. Tamb√© √©s bo recordar que moltes obres liter√†ries han estat objecte d‚Äôinterpretaci√≥ o adaptaci√≥ cinematogr√†fica. No cal esmenar t√≠tols perqu√® s√≥n prou coneguts. Per cloure aquest paral¬∑lelisme dues postil¬∑les (‚ÄúCultura‚ÄĚ La Vanguardia, 21-I-17): ‚ÄúEl cinema tamb√© √©s literatura. El set√® art ens ha regalat un gran nombre de frases inoblidables que s√≥n una bona mostra del seu estimulant vessant literari.‚ÄĚ

Un altre pont que t√© la literatura, sense for√ßar massa, √©s amb la filosofia. A banda que molts temes filos√≤fics han inspirat poemes, peces de teatre, de narrativa, existeix un g√®nere literari creat per l‚Äôescriptor franc√®s R. Montaigne (segle XVI) que serveix d‚Äôuni√≥ entre les dues disciplines human√≠stiques: l‚Äôassaig. Alg√ļ ha dit que aquest t√© les idees de la filosofia i el subjectivisme de la literatura, o, dit d‚Äôuna altra manera, combina √®tica i est√®tica. Per alguna ra√≥ ser√† que els grans assagistes (Balmes, A. Ganivet, Unamuno, Ortega i Gasset, J. Ferrater Mora) figuren tant a les hist√≤ries de la literatura com a les hist√≤ries de la filosofia.

Tamb√© la literatura est√† emparentada amb el folklore, sobre tot en la seva dimensi√≥ popular; √©s festiva en aquest cas moltes vegades en un vessant religi√≥s i en un altre prof√†. Penso, per una banda, en els goigs de llarga tradici√≥ a casa nostra, penso en reminisc√®ncies liter√†ries com √©s el cas de les Dansa de la Mort a Verges; en llegendes de caire folkl√≤ric plasmades en actes de Festa Major (els Pregons‚ÄĚ) o Pasqua, com les caramelles.

Per acabar, en aquest article, volem parlar del binomi indivisible literatura i hist√≤ria, √≠ntimament relacionats sempre i arreu. El context hist√≤ric pot condicionar la creaci√≥ liter√†ria i aquesta pot palesar en forma de cr√≤niques, ep√≠stoles, biografies, autobiografies una situaci√≥ pol√≠tica, social, econ√≤mica determinada. Els exemples s√≥n nombrosos (R. Muntaner; novel¬∑la picaresca; Cronistes d‚Äô√ćndies; correspond√®ncia Maragall-Unamuno).

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz