Reflexions professionals: la literatura, sense límits? (I)

0
775

Aprofitant de nou un mot clàssic –literatura– i el to interrogatiu de l’article anterior, em plantejo ara, arran de la concessió del premi Nobel de Literatura –any 2016– a un músic, Bob Dylan, l’abast del terme literatura. En primer lloc, el mot literatura deriva del llatí littera –lletra– per la qual cosa de bell antuvi ja sabem que la literatura opera inicialment amb la lletra o conjunt de lletres, les paraules. En segon lloc, entren en joc interrogants del tipus: Què és la literatura? Quins són els seus límits? Amb quin altres camps del saber humà es pot relacionar? O dit d’una altra manera, què abasta? En aquest segle XXI, el de la globalitat, el de les noves tecnologies, el de la transversalitat de coneixements, la resposta és fàcil per a persones obertes de criteri, o amb amplitud de mires. Ho dic amb convicció i fermesa: no té fronteres; i sí, molts camps d’acció. Sortosament, des de fa uns anys, a les universitats i institucions acadèmiques s’estudia i ensenya literatura comparada que supera l’historicisme tradicional i clixés obsolets. Des d’aquesta òptica, la literatura connecta, s’agermana, es fon amb l’art, el cinema, la filosofia, el folklore, la història, la informàtica, la mitologia, la música, el periodisme, la política, la psicologia, la publicitat, la religió, la sociologia, fins i tot amb branques científiques com les matemàtiques o les ciències naturals. Per tant, no té límits; és una manifestació cultural, inicialment humanística, omnipresent que cal estendre i avivar. Justifico tot seguit, per ordre alfabètic i de forma telegràfica, el primer d’aquells vincles. La literatura és ja per se un art expressat mitjançant lletres i paraules. També participa dels canons, producte de noves sensibilitats. Així, per exemple, l’estètica del barroc –inclou temes, aspectes formals, tècnica de contrastos- afecta per igual a la creació literària i artística. Més exemples: les avantguardes europees comparteixen trets semblants en la literatura i en la pintura (el cas, per exemple, del surrealisme); la literatura popular –siguin còmics, auques, historietes il·lustrades– on coincideixen text –en bafarades, rodolins i dibuix– globus, vinyetes; els autoretrats pictòrics (Miró, Picasso) i literaris (A. Machado).

En aquest sentit, i per deformació professional no em puc estar de proposar una activitat pedagògica, interdisciplinar, suggestiva que permet associar expressió textual i icònica: la interpretació per via plàstica d’un text literari (un paisatge, un personatge, una situació) o viceversa. L’experiència és bonica.

Continuarà.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li