Reflexions personals nadalenques: decĂ leg interrogatiu

0
546

Enmig de les festes nadalenques, estrenat ja el 2017, a banda de desitjar, no per imperatiu de dates sinó molt de cor, a tots els lectors un any molt ric i generós en coses bones i molt pobre i gasiu en dolentes, proposo 10 interrogants que tot sovint, i aquests dies encara més, em plantejo:

1. No hauríem de celebrar pas l’entrada de l’Any Nou i sí, pel contrari, el final d’un any al qual ja hem arribat, bé o malament, mentre que el que comença és  una incògnita que no sabem com serà fins que acabi? En aquests casos valguin els bons desitjos o, potser, aquella il·lusió de la infantesa quan estrenàvem quelcom.

2. Per què l’ambient de família, d’amics, de joia, d’il·lusió, d’alegria no s’intenta  perllongar al llarg dels dotze mesos, fins a empalmar amb les festes nadalenques de l’any següent?

3. Per què canvien tan sovint les lleis d’Educació i no es busca un gran pacte estatal, sobre un tema tan important que afecta la formació dels futurs ciutadans i ciutadanes del segle XXI?

4. Per què no som més respectuosos amb la natura? Intentem protegir-la i gaudir-la molt més.

5. Per què avui es radicalitzen els extrems socials i cada cop hi ha més distància entre rics i  pobres i es veuen més marginats, rodamons, gent sense sostre pels carrers?

6. Per què els mass media no potencien molt més la cultura,  i  des de les institucions no la protegeixen més –rebaixant, per exemple, l’IVA– o es donen més facilitats per difondre-la i per què no s’aprofiten més els aniversaris,  centenaris  per actualitzar  el llegat de figures de l’art, la literatura, la música, la ciència?

7. Per què tot inici d’any significa una pujada automàtica de preus en el serveis: llum, gas, aigua, transport públic? I per què no una baixada? Per què els polítics i càrrecs institucionals no s’abaixen el sou?

8. Per què les pensions, ja minses per se,  pugen només un 0’25,  quan es malbarata   molt diner en corrupció, en targetes opaques;  en frau, en obres púbiques faraòniques poc operatives, en duplicitats de càrrecs, institucions i no es controla el submergit o negre?

9. Per què tot sovint l’interès personal prima sobre el bé  comú, des d’una comunitat de veïns, fins a un negoci, una empresa, un organisme, una institució, un partit polític?

10. Per què en l’escala de valors prima el financer, el comercial, el lucratiu, fins i tot en les festes nadalenques, damunt de l’humanitari? Sedueix massa  “Poderoso caballero es don Dinero” en una societat consumista, dominada avui per tres reis, no mags:  diner,  mòbils i  mass media. Amb raó ja en l’època del barroc es deia que “La pluma corta más que la espada”.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li