Reflexions commemoratives

0
841

El 2017 és un any de moltes i variades commemoracions. Sempre he cregut que el rememorar persones i fets és molt positiu si hom intenta projectar-los en aquest segle XXI, i esbrinar què podem descobrir o redescobrir encara avui.

Per ordre alfabètic, enguany es compleixen els 150 anys del naixement de l’escriptor Prudenci Bertrana i els 125 de la seva filla Aurora, també escriptora; els 25 anys del traspàs de M. Àngels Ferrer i Sensat, gran pedagoga i catedràtica de ciències naturals que impartí docència a Reus, Mataró i Barcelona; 100 anys del naixement de la poeta madrilenya Gloria Fuertes; 150 anys del naixement del novel·lista valencià Vicente Blasco Ibáñez; 100 anys del naixement de Josep Palau i Fabre i del traspàs del jurista, periodista i polític E. Prat de la Riba; 150 anys del naixement de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch i 100 del naixement de l’historiador Joan Reglà; 200 del naixement del músic Pep Ventura. Entre els esdeveniments, 100 anys de l’aparició del popular TBO i 25 dels reeixits JJ.OO de Barcelona.

Personalment se m’apropen més, per ser figuerenc, Pep Ventura; per empordanès, Joan Reglà, nascut a Bàscara; per gironí, Prudenci i Aurora Bertrana; com a professor de literatura, G. Fuertes, Blasco Ibáñez i Palau i Fabre; com a docent, M. À, Ferrer i com a català Prat de la Riba i Puig i Cadafalch. Cal pregonar la seva vigència i actualitat! Sense oblidar el TBO i els JJOO a bastament evocats ja als mitjans.

Atès que ja s’han iniciat els actes commemoratius de Pep Ventura i Figueres ha estat declarada enguany ciutat de la sardana, dono prioritat al tractament d’aquest músic, nascut per atzar a terres andaluses, però després ja figuerenc i traspassat a la capital empordanesa. A més, recentment el pregó de les Fires de la Santa Creu ha estat sobre el tema. Molt ja s’ha dit i escrit. Desitjo només, però, reproduir una anècdota, potser poc coneguda, recollida per J. M. Bernils: “Del seu enterrament: no es va poder complir la seva última voluntat que les seves despulles fossin, camí del cementiri, acompanyades per membres de la cobla tocant sardanes. Era el Dijous Sant i sí anaren, però amb els instruments sota el braç, silenciosos.”

A banda de l’anècdota avui Pep Ventura se l’ha de considerar com l’impulsor de la sardana, creador i compositor de la sardana llarga, i el seu propagador junt, per exemple amb Juli Garreta, nascut a Sant Feliu de Guíxols. Ambdós transcendeixen l’àmbit local i i comarcal i tenen un lloc preferent a la història de la música catalana al costat d’Albéniz, Casals, Granados, Morera.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li