Reflexions (V)

0
893

El 27-VII-1917 naixia a Bàscara Joan Reglà, catedràtic d’Història i el 29-XI-1992 moria Maria dels Àngels Ferrer, catedràtica de Ciències Naturals, Estem a inicis d’un nou curs acadèmic i es bo recordar noms il·lustres de la docència de casa nostra. Estem en el centenari del naixement del primer i en els 25 anys del traspàs de la segona. Mentre, com a petit homenatge a les víctimes dels atemptats que ens han colpejat aquest agost, vull expressar de bell antuvi que ambdós, des de les aules, no es cansaren, en circumstàncies difícils, d’insistir en el valor dels valors i transmetre el civisme, la comprensió, el diàleg, l’educació, la justícia, el respecte, la tolerància, per damunt els coneixements d’Història o de Geologia i Biologia. Apropem-nos amb mirada agraïda als seus respectius currículums.

Joan Reglà cursà el batxillerat a l’institut de Girona, després d’haver suspès inicialment l’examen d’ingrés en el de Figueres. Estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de València; es doctorà; obtingué la càtedra d’Història Moderna a la universitat de Santiago de Compostel·la, i per permuta, la de València, on va dur a terme una tasca molt bona i finalment l’UAB. A més de la docència universitària, va dedicar esforços i temps a la recerca històrica i té nombrosos estudis i es feu popular la Introducción a la història d’Espanya, coneguda per Ubieto Reglà, Jover i Seco. Deixeble i amic de Vicens Vives va deixar gran petjada i cal parlar de l’escola gironina d’historiadors (J. Vicens Vives, S. i J. Sobrequés, Ll. Pericot, J. Canal i Morell, F. Canet, A. Compte, P. Gifre, J. Nadal, J. Pinyol, Ll. M. de Puig, A. i E. Riera, E. Sierra), En resum, una biografia professional i acadèmica que marcà una personalitat que va fer de la docència universitària i de la recerca històrica els eixos de la seva vida personal.

De M. dels À. Ferrer, filla de Rosa Sensat, cal dir que fou professora de l’Institut Escola de la Generalitat en temps de la República tot aplicant uns recursos pedagògics moderns inspirats alhora en la Institución Libre d’Enseñanza, creada a Madrid el 1876. Com a catedràtica impartí docència primer a l’institut S. Vilaseca de Reus, després al de Mataró, i finalment a l’institut Infanta Isabel d’Aragó del qual en fou directora, al barri de La Verneda, a Barcelona,. Més que del seu recorregut professional cal parlar del seu tarannà, de la seva incombustible vocació docent, del seu entusiasme per formar adolescents i joves. Vaig tenir la sort de compartir claustre a l’institut de La Verneda i dono fe de la seva generositat, la seva dedicació a la causa, la seva valentia (feia classes de català a les darreries dels anys seixanta tenint davant una caserna de la Policia Nacional). Molt amiga de professores que passaren per l’institut de Figueres: José Amengual, Joan Bastons, Joan Casulleras, Antoni Pla, Josep Vives.

En definitiva, dos magnĂ­fics referents del mĂłn educatiu que vull evocar amb afecte i gratitud en aquest inici de curs.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li