Recuperen la poesia de Víctor Català

0
1173

El curador de l’obra, Eduard Casasses, considera «lamentable» l’oblit d’aquesta producció de l’escriptora


 

Novel·lista, autora teatral, pintora… i també poeta. Tot i que amb molt poca producció, l’escriptora escalenca Caterina Albert, que signava amb el pseudònim de Víctor Català, va escriure poesia. En concret, el primer volum l’any 1901 i el segon, el 1905. Aquest darrer es va publicar aquell mateix any i va passar molt desapercebut. El poemari va ser incorporar a les seves obres completes però fins ara es podia considerar pràcticament desconegut.

Edicions Vitel·la acaba de recuperar el Llibre blanc de Víctor Català, que incorpora també els poemaris Policromi i Tríptic, publicats per primera vegada, també un sol volum, l’any 1905. Era el seu segon llibre de poemes, després d’El cant dels mesos (1901), i la seva aparició va coincidir amb la novel·la Solitud, una circumstància que segurament va relegar l’obra poètica a un segon pla i que tampoc l’autora va decidir donar-hi continuïtat.

Durant el mes de setembre s’han fet diverses presentacions del llibre, a càrrec de l’editora, Gemma Garcia, i del poeta i curador del volum, Enric Casasses, la primera de les quals va tenir com a marc les ruïnes d’Empúries, un dels llocs que havien inspirat l’autora escalenca i per on es passejava sovint. L’editora va agrair als hereus de Caterina Albert la seva predisposició a l’edició del volum, davant d’un centenar de persones que van ser delectades per un recital de poemes que estan inclosos en el llibre i que foren comentats pel curador.

Casasses va fer una abrandada defensa de la poesia de Víctor Català, i qualificava de «vergonya» el fet que no s’hagués reeditat mai aquest poemari. Del Llibre blanc, ja el mateix any de la seva publicació, el crític literari Miquel y Planas en deia que les poesies que s’hi inclouen «mostren a través de la forma poètica la mateixa intensa emoció de les obres en prosa de l’autora» i que marcaven «una tendència moderna en el conjunt de les lletres catalanes».

El curador de l’obra va afegir que «és lamentable que la poesia de Caterina Albert hagi quedat oblidada. A cap antologia de poesia catalana s’hi troba obra seva. Crec que en aquests poemaris es defineix molt bé la seva personalitat. Sempre he cregut que Víctor Català és molt més que un pseudònim, és el veritable reflex de la seva personalitat. Fa el que vol i diu el que vol, en el món de l’art, on tot és permès».

Gemma García assenyalà que «l’edició és completament fidel al text del 1905, tot i que hem fet algun arranjament ortogràfic. Del pròleg d’Enric Casasses voldria destacar el fet que, a partir d’ara, mai més volem sentir dir que Víctor Català només escrivia novel·les. Aquest llibre deixa clar que també era poeta. A més, pel que hem trobat en la correspondència amb l’editor, ella mateixa decidia des del paper fins al tipus de lletra i el format. L’editor, per la seva banda, li deia quins textos havia d’eliminar, circumstància que l’autora li donava la raó, d’entrada, però tot seguit li feia una justificació sobre la importància del text que es volia suprimir».

L’AUTORA. És evident que el record de la vida i l’obra de Caterina Albert (l’Escala 1869 – 1966) es manté ben viva al seu poble natal, però també més enllà. L’Escala va commemorar durant el 2016 el 50è aniversari de la seva mort amb diferents actes durant tot l’any i està previst també que el 2019, coincidint amb els 150 anys del seu naixement, es programin diverses activitats. L’any es va tancar amb la producció d’un documental que TV3 va emetre l’any passat dins de l’espai Sense ficció. Una bona manera de posar a l’abast del gran públic la personalitat i la rellevància de l’autora empordanesa.

Es tracta del que s’anomena tècnicament docuficció i porta per títol La Víctor. Ha estat dirigida per Francesc Escribano, en una producció de Minoria Absoluta i TV3 amb el suport de la Diputació de Girona, ICEC i la Institució de les Lletres Catalanes. El documental té com a punt de partida l’encàrrec que l’actriu Míriam Iscla rep per interpretar el personatge de Víctor Català, del qual només sap que era una dona i que escrivia. Totes les frases que es posen en boca seva han estat extretes de llibres i entrevistes amb l’escriptora, per la qual cosa no hi ha cap concessió a la ficció.

D’altra banda, l’Ajuntament de l’Escala i l’hereu legal de l’escriptora escalenca van signar el 31 de juliol de l’any passat un acord mitjançant el qual es formalitzava per part municipal l’adquisició del jardí del Clos del Pastor i el museu-arxiu, situats al passeig de Lluís Albert, amb l’objectiu que continuï acollint una part del fons personal de l’escriptora i sigui visitable dins les rutes històriques periòdiques que ofereix el municipi. La resta del llegat que fins ara estava en mans del nebot de Víctor Català, Lluís Albert, es preservarà a l’arxiu històric, que se situarà a l’espai cultural de l’Alfolí de la Sal, on també està previst dedicar una sala a Víctor Català, que inclourà una exposició permanent del fons, a més d’impulsar la recerca i la difusió sobre l’escriptora i la seva obra.

.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li