Recuperem el fil

0
1297

No sé si us passa, però últimament tinc una barreja de mandra i vergonya de sortir al carrer i trobar-me la gent amb qui els darrers anys hem compartit reunions, accions, manifestacions d’aquest anomenat procés que sembla que el virus de la covid-19 s’hagi cruspit al mateix ritme que s’ha cruspit la salut física i mental de molts, i ha acabat de corcar el pèssim estat d’allò que en deien la societat del benestar, si en quedava res.

Mandra i vergonya perquè ens hem deixat perdre l’embranzida que ens va portar el més a prop del que havíem estat de la República en moltes dècades. Mandra i la vergonya de veure companyes desanimades i que no tinc la força per animar. Mandra i vergonya de veure companyes que segueixen al peu del canó, i adonar-me que no tinc la força per ajudar a empènyer plegats el carro de la lluita.

No em val el discurs de l’ara hi ha coses més importants que la independència. Que hem de bolcar tots els esforços en la recuperació econòmica, l’emergència social, l’emergència climàtica i per això omplim la comarca de macro parcs eòlics i granges solars, etc. Com diria aquell, ara no toca. Però ens estem ensorrant en el fang d’un sistema i un Estat en decadència, que per salvar a uns quants, està disposat a arrasar amb el que troba davant. L’ara no toca només ens duu a acotar el cap davant dels poderosos, d’Europa, l’Estat o de Catalunya mateix, del món polític o econòmic, tant és. I a perpetuar fins a l’extenuació polítiques autonomistes i covardes que en lloc de fer-nos sortir del bassal, ens distreuen fent-hi pastetes.

Estem extenuats, avergonyits i acovardits, i és exactament com ens volen. Ei! I jo el primer. Em fa mandra, vergonya i por, però ho reconec. Estic extenuat, avergonyit i acovardit que tot vagi malament, de rebre cops per totes bandes, de la sensació que em cardaran a cada moment. Necessito ajuda, i no sé perquè, però m’ensumo que potser no soc l’únic. Els ecologistes que aconseguiren l’enderroc dels xalets il·legals a Cadaqués el passat juliol també necessiten ajuda. I les companyes de l’Albera Lliure de Molins, els de la Plataforma «Stop al macro parc eòlic marí», les que veuen com augmenta la factura de la llum mentre encara pateixen els talls de corrent, les persones que el proper divendres estan citades als jutjats pel tall del Pertús, totes necessiten ajuda.

Potser sóc un il·lús, fins i tot un il·luminat, però encara crec que l’única manera de poder aixecar el cap i mirar cap a l’horitzó sense por és començar de cap i de nou amb una República on no haguem d’estar extenuats, avergonyits ni acovardits. Per aconseguir-ho ens necessitem lluitant ple-ats altra vegada contra l’explotació laboral i urbanística a la Costa Brava, contra la política energètica d’esquenes al territori, contra la repressió i el repressor, etc.

Traiem-nos la mandra, la vergonya i la por, tornem al carrer a recuperar les lluites que ens han dut fins aquí i per anar més lluny. Divendres omplim els jutjats per fer costat a les citades, i la plaça Josep Pla per cridar Independència, ni un pas enrere. Aquesta diada, recuperem el fil.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li