Recuperant Josep SebastiĂ  Pons

0
2296

El filòleg figuerenc Eusebi Ayensa ha aplegat tota la poesia escrita en català per l’escriptor rossellonès


Comença l’any literari a l’Alt Empordà amb la recuperació d’una figura tant propera com al mateix temps desconeguda. Ens referim al poeta rossellonès Josep Sebastià Pons, del qual es presenta un acurat i dens volum –més d’un miler de pàgines– que recull tota la seva poesia escrita en català. El treball, que porta per títol Poesia catalana completa, l’ha realitzat l’incansable filòleg Eusebi Ayensa, que ha tingut cura d’escriure la introducció, realitzar l’edició i incloure totes les notes a peu de pàgina del volum.

La presentació es farà el proper 17 de gener (20 h), a la seu d’Atenea de Figueres, en un acte que inclourà la participació de quatre membres de La Funcional Teatre, concretament els rapsodes Magda Bosch i Càndid Miró i els músics Rosa Maria Abella i Josep Maria Perxes, que faran una interpretació a piano a quatre mans. Tots ells han preparat un recital musical basat en poemes de Pons. La següent presentació es farà el 19 de febrer (19 h) al Museu d’Art de Girona, en aquest cas completada per una exposició d’aquarel·les realitzades pel mateix poeta.

D’altra banda, s’està preparant, de cares al Festival Portalblau de l’estiu vinent, un espectacle sobre la poesia de Pons que es podria complementar amb aquesta exposició amb l’objectiu de donar a conèixer el doble vessant del personatge. També hi ha la possibilitat que altres municipis acullin la mostra artística, que està formada per una vintena de quadres, després de la seva presentació i estrena a Girona, on romandrà oberta fins al 28 de febrer. L’acte del Museu d’Art comptarà amb la presència del també filòleg Pep Vila, que és l’autor de l’epíleg.

POC CONEGUT. L’edició d’aquest llibre, que ha anat a càrrec d’Edicions de la Ela Geminada, permet recuperar la figura d’un dels pocs literats catalans que van escriure en la nostra llengua nord enllà dels Pirineus i que té una categoria remarcable. El mateix Ayensa ho deixa clar en la introducció, quan explica una anècdota de l’escriptora Maria Àngels Anglada, arran de compartir una vetllada amb Josep Pla. L’escriptor empordanès es va dedicar a criticar tots els poetes catalans fins que Anglada el va advertir que li’n diria un nom que no podria censurar. L’autora figuerenca va esmentar Pons i va començar a recitar-lo i la cara de Pla va canviar de cop, que va expressar immediatament la seva admiració per aquell autor del qual sabia ben poca cosa.

Descendent d’una antiga família rossellonesa originària de Corbera, Josep Sebastià Pons (Illa, 1886-1962) estudià a Perpinyà i a la seva vila –on ja escriví una comèdia en català– i el 1905 passà un any a Madrid, on es relacionà amb Unamuno, Machado i Quintero. Expliquen els seus biògrafs que de passada per Barcelona conegué Canigó de Verdaguer, que l’impressionà fortament, però els corrents noucentistes no s’avenien amb la seva sensibilitat rural i des de llavors prengué un cert distanciament dels corrents barcelonins, com també dels de París.

Explica Ayensa que Pons “és unànimement reconegut per la crítica com el més gran poeta rossellonès en llengua catalana del segle XX. I justament aquesta seva grandesa poètica ha sepultat una altra vessant creativa en la qual va destacar també, i molt, al llarg de la seva vida: la de dibuixant i pintor. Són com les dues cares d’una mateixa moneda. En les aquarel·les que pintà, hi veiem desfilar els mateixos monuments i paisatges que trobarem en els seus versos”.

Així hi apareix “el castell de Corbera, el priorat de Serrabona, ermites, oratoris, el Canigó nevat i els Aspres rossellonesos, però també marines –hi veiem les illes Medes, per exemple– i suredes, i hi descobrim els mateixos animalons amb els quals conversa en molts dels seus poemes: el petit rossinyol, el conill –o llapinot, com ell en diu, en rossellonès–, l’ase, el gripau, la granota, la salamandra i la cigala. Els croquis, dibuixos i aquarel·les són sovint el complement o, més ben dit, el preludi de la seva poesia”.

Si repassem de nou la seva biografia, s’assenyala que “des del punt de vista lingüístic tendí, integrant-se en els corrents anteriors, a elaborar una llengua que assumís les particularitats rosselloneses tot acostant-se al màxim al català normatiu. En aquest sentit és un dels grans forjadors de la llengua literària al Rosselló. Els seus temes són la vida humil i quotidiana”. Josep Sebastià Pons també fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans.

El curador de l’obra de Pons, Eusebi Ayensa (Figueres, 1967), estudià filologia clàssica a la Universitat de Barcelona i el 1996 obtingué el títol de doctor amb una tesi sobre les balades gregues. Professor de filologia grega, ha dirigit el Camp d’Aprenentatge Empúries. És membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de l’Acadèmia d’Atenes i de l’Associació d’Escriptors Grecs. Ha publicat més de trenta llibres i desenes d’articles sobre temes d’història i filologia bizantina i neogrega, amb especial atenció a la poesia popular grega i al domini català a Grècia al segle XIV. Del 2007 al 2012 dirigí l’Institut Cervantes d’Atenes i més tard el de Frankfurt.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li