Records de la història de Catalunya

0
912

Recordem amb satisfacció el comte Guifré i els valerosos reis que expulsaren els sarraïns de Catalunya. Memorem la ruta dels nostres vaixells que imposaven gran respecte en el Mediterrani. Tenim gran admiració a la grandiositat de Montserrat, que il·lumina la fe dels catalans, i sembra de virtuts el nostre poble, mentre canta el Virolai, i treballa la terra on recull les espigues de blat i els ramells de raïms.

El 1700 morí Carles II, rei d’Espanya i comte de Barcelona. Morí sense successió. Dos prínceps europeus pretenien el tron d’Espanya; el francès Felip de Borbó i Carles de l’Imperi Austríac. Provocà una guerra a Europa. Anglaterra volia evitar que creixés la potència bèl·lica de França o d’Àustria.

Catalunya havia de quedar neutral en el conflicte. Carles II no era el nostre rei. El Consell de Cent de Barcelona es va equivocar. Es posà al costat del príncep austríac que, poc després, va abandonar la guerra per haver estat nomenat rei d’Àustria. Catalunya, desencertadament, continuà la lluita, amb mala fortuna que les tropes del príncep Felip entraren a sang i a foc a Barcelona.

Nomenat Felip V, rei d’Espanya, va castigar durament Barcelona i Catalunya. Ens va prendre tots els nostres drets de nació i ens reduí en una simple província espanyola.

El Consell de Cent havia de guardar la neutralitat, i oferir al príncep vencedor el comtat de Barcelona. Catalunya hauria continuat tenint els privilegis històrics i molt diferent s’hauria escrit la nostra història, fins avui dia.

Catalunya quedà aclaparada. Fins anys més tard no va renéixer en el poble català l’ànima nacionalista, tan amargada. Prat de la Riba és el model del Renaixement català.

Alguns catalans contagiats amb el contacte de Castella d’una colla d’anys, avui es diuen catalans i espanyols. Molts són fills de funcionaris o treballadors vinguts de províncies. Estan conformes que Catalunya sigui governada sota control i tutela del govern de Madrid.

Contràriament, milers de catalans aspirem a un estat independent, que administri la pròpia economia, que legisli les pròpies lleis i la pròpia justícia, i garanteixi les nostres mil·lenàries tradicions. Els catalans volem recuperar els drets perduts el 1714.

Concòrdia. Persones assenyades, suggereixen que si Felip VI, últim rei Borbó, retornés a Catalunya els drets que Felip V, primer rei Borbó, va usurpar a Catalunya, el 1714, i oferís una de les seves filles per “Princesa de Catalunya” quan Catalunya sigui un Estat Independent, les relacions entre Espanya i Catalunya serien excel·lents.

L’HIMNE DE CATALUNYA. Fa unes centenes d’anys, colles de segadors que en arribar l’estiu, es llogaven per segar camps de blat, tingueren greus problemes socials i polĂ­tics. Recorda els fets un cant popular de guerra, que els catalans el transformaren en l’ himne de Catalunya: Els Segadors.

Quan Catalunya es declari en Estat Independent, procedirà canviar la lletra d’Els Segadors. No volem un himne que impulsi sang, guerres, lluites ni cadenes. Volem un himne que glossi la pau, la germanor, el treball i la llibertat. Catalunya té inspirats poetes. Transcrivim dues estrofes d’un possible himne:

Catalunya triomfant, / ofereix un dolç somriure, / ajuntem les mans, germans. / Visca, Visca Catalunya lliure.
Amb pau, llibertat i amor, / i amb les banderes esteses, / com seguem espigues d’or, / filem i teixim riqueses.
Bon cop de falç / defensors de la terra. / Bon cop de falç.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li