Recordant Fages de Climent

0
1694

Sortosament s’està redescobrint aquest figuerenc de forta personalitat,  també tocat una mica per la tramuntana, com Dalí, Deulofeu, Estapé o Monturiol. Començà el 2002, centenari del seu naixement amb  la presentació al Palau de la Música de la versió  musical de  La  balada del sabater d’Ordis; continuà deu anys més tard en  publicar Brau Edicions Empòrium, la de les tres muralles, comèdia en vers de tres actes.  La Vanguardia (7-VIII-2014) publicà: «Fages ressuscita». El mateix any surt Memòries. A la recerca de mi mateix (Brau Ed.), a cura de N. Garolera. I s’estan obrint noves recerques gràcies a les facilitats del net i a l’esforç de J. Ferrerós. A més, estem en l’any Fages.Sortosament s’està redescobrint aquest figuerenc de forta personalitat,  també tocat una mica per la tramuntana, com Dalí, Deulofeu, Estapé o Monturiol. Començà el 2002, centenari del seu naixement amb  la presentació al Palau de la Música de la versió  musical de  La  balada del sabater d’Ordis; continuà deu anys més tard en  publicar Brau Edicions Empòrium, la de les tres muralles, comèdia en vers de tres actes.  La Vanguardia (7-VIII-2014) publicà: «Fages ressuscita». El mateix any surt Memòries. A la recerca de mi mateix (Brau Ed.), a cura de N. Garolera. I s’estan obrint noves recerques gràcies a les facilitats del net i a l’esforç de J. Ferrerós. A més, estem en l’any Fages.Es tracta d’un  empordanès polièdric.  Per tradició oral, a qui signa, en la seva època figuerenca, li arribà el comentari de ser home obert, espontani, alegre i extravertit, de gran agudesa, amic de les bones menges, dels bons espectacles, dels vestits ben tallats i confortables. Practicà un dandisme aristocratitzant, exercit, però, amb distància irònica i generós entre gent popular.Redactà la tesi doctoral sobre el paisatge en la poesia d’Homer. Feu estades a Barcelona, on mira de reprendre la seva carrera literària i es vincula a l’Ateneu compartint penya, amb D’Ors, Sagarra, Riba, M. Manent, López Picó. Sempre mantingué lligams amb la seva terra: Figueres, amb  literats (les famoses «cariàtides», com C. Guasch, germanes Vayreda) i pintors (J. Sibecas, E. Vallès);  i Castelló d’Empúries, on vol reactivar el patrimoni familiar.Com a escriptor cal situar-lo en l’òrbita del noucentisme. No s’inclou, però, a la Historia de la literatura catalana de Ruiz Calonja (1949) ni en les antologies de J. Triadú (1951) i  de Castellet-Molas (1969). Les seves obres s’inspiraren  en temes empordanesos i comptaren amb pròlegs interessants: Les bruixes de Llers (Ventura Gassol); Balada del sabater d’Ordis (1954), (D’Ors, amb dibuix i epíleg de  Dalí, a més, premi Ciutat de Barcelona de poesia catalana). Com a novel·lista, és autor de Climent (1933) de caire històric entorn dels seus avantpassats. Composà sonets; un  dels més representatius és l’autoretrat, batejat per ell amb el nom de  Lo Gayter de la Muga. És  coneguda  la seva  Oració al Crist de la tramuntana (1958), que acaba:

Braços en creu, damunt la pia fustaVetlleu, Senyor, la closa i el sembratDoneu el verd exacte al nostre prat,I mesureu la tramuntana justaQue eixugui l’herba i no espolsi el blat.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li