Record a la poetessa Quima Jaume

0
1249

Filla de pescadors (el pare, d’Alcúdia, s’instal·là a Cadaqués en conèixer la seva futura dona), la seva biografia té com a episodis: viure a la seva vila natal, al costat del mar; l’ingrés als vint-i-quatre anys al monestir benedictí de clausura de St. Pere de les Puelles, la vida religiosa que deixà als tres anys, i el trasllat a París i després a Barcelona, on es dedicà a la docència i cursà Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona.

Del qüestionari Proust, uns ítems ajuden a conèixer-la:
Ocupació preferida: llegir, escriure i escoltar música. Autors preferits: M. À. Anglada, M. Rodoreda, M. Yourcenar i Maria Zambrano, perquè m’agrada la filosofia i l’assaig per damunt de la ficció. Poetes preferits: Ungaretti, Rilke, Pessoa, Vinyoli, Leveroni, Comadira. Què detesto més que res: la hipocresia i la injustícia. Quina reforma admiro més: la que portés una veritable justícia social. Lema: ser indulgent amb mi mateixa i amb els altres.

Tingué com a amigues Anna. M. Dalí i Rosa Leveroni, que l’esperonen a publicar la seva obra poètica, que reflecteix l’estima per Cadaqués, ultra de l’amor, el pas del temps, l’humanisme clàssic. Així: El temps passa a Cadaqués (1986) amb una dedicatòria emotiva: «Als meus pares, que són absents, a qui recordo amb tendresa per la seva infinita bondat»; Adagio; darrere el finestral (1987); Pels camins remorosos de la mar (dedicatòria «A vosaltres, encara») (1989), premi Carles Riba, Poesia Completa (1993), que incorpora l’obra inèdita Dels temps i dels somnis, amb comentaris de M. Àngels Anglada, Marta Pessarrodona i M. Aurèlia Capmany; Quatre sonets (1994); Misterioses fuites: antologia amb inèdits, biografia i estudi (2004), a cura de la professora Rosa Ardid, la seva marmessora.

És bo també saber què entén per poesia, a manera de credo poètic, i situar-la així amb els mestres de la teoria literària:
Jo entenc la poesia com un capbussar-se dintre de l’ànima humana i les seves imatges interiors. Amb aquest procés recuperes els records de l’oblit. Et comuniques a través de la paraula i et serveix per conèixer-te millor. Amb tot, considero la meva poesia com molt comunicativa, m’agrada que digui alguna cosa a qui la llegeixi.

En record seu, la vila convoca periòdicament els premis que duen el seu nom. Cal afegir que el 28 de febrer d’enguany se celebrà amb èxit, a la Biblioteca de Catalunya, un emotiu acte acadèmic en record de la seva vida i obra. Consistí en la donació del seu patrimoni literari a l’esmentada a biblioteca, en una glosa de la seva trajectòria vital i literària i en un recital poètic.

Com a empordanès, com a lector i com a docent, em plau reproduir un dels seus poemes més emblemàtics:

Portlligat
Mudes aigĂĽes del port petit del somni,
sempre que us penso, cau la nit damunt.
Éreu el reflex de la calma perenne.
Els cors cansats de l’alta mar tornaven,
i ,en retrobar-vos, un estel lluĂŻa.
La calma passa, pare, d’aquell port petit
et vetlla sempre, encara
I aquell estel que a l’alba tu trobaves,
el fito cada jorn per retenir-lo.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li