Ratpenats que vetllen per la vinya

0
1583

AdeqĂŒen bĂșnquers a la plana de Garriguella per promoure colĂČnies de ratpenats que s’alimenten d’arnes


La combinaciĂł Ă©s d’allĂČ mĂ©s curiosa i els seus promotors parlen d’un excel·lent maridatge. Adaptar el patrimoni dels bĂșnquers de la Guerra Civil per acollir-hi ratpenats que protegeixin el cep i el raĂŻm pot ser una molt bona soluciĂł per als agricultors. El projecte Ecobats ja s’ha iniciat a la vinya de l’Alt EmpordĂ  desprĂ©s “de resultats molt clars i incontestables” als arrossars del Delta de l’Ebre, segons explica Xavier Puig, biĂČleg de l’empresa gironina Galanthus. Els resultats a la comarca, perĂČ, no es podran apreciar fins d’aquĂ­ a un parell d’anys, com a mĂ­nim.

Aquesta iniciativa d’adequaciĂł dels bĂșnquers perquĂš s’hi puguin instal·lar colĂČnies de ratpenats estĂ  promoguda per l’AdV (Cooperativa de Garriguella, Celler Trobat, Maset Plana, Oliveda i les empreses Galanthus i Agroassessor). L’objectiu no Ă©s altre que el de preservar la biodiversitat de la vinya i fomentar el control biolĂČgic de les plagues. Dels bĂșnquers localitzats, se n’han adequat tres perquĂš els ratpenats hi puguin trobar les condicions ĂČptimes.

UN ALIAT.A Catalunya hi ha unes 30 espÚcies de ratpenat. Les més rares o amb més dificultats de conservació acostumen a viure en coves.

La idea Ă©s que als bĂșnquers s’hi creĂŻn les condicions adequades de tranquil·litat, foscor, humitat i temperatura perquĂš aquests petits voraços noctĂ mbuls hi passin el dia. DesprĂ©s, a la nit surten a caçar el seu aliment preferit: les arnes. Entre aquestes arnes hi ha la temuda papallona del raĂŻm, un dels flagells que mĂ©s malmet el fruit de la vinya.

L’ocupaciĂł dels refugis per part dels ratpenats s’ha de produir, perĂČ, d’una manera tant natural com sigui possible pel veĂŻnatge de les poblacions de l’espĂšcie que es troben tambĂ© en bĂșnquers als peus de les Alberes. És per aixĂČ que durant el prĂČxims dos anys es farĂ  el seguiment de l’experiĂšncia i a mitjĂ  termini es podran valorar els resultats de la iniciativa.
Xavier Puig vol ser molt prudent amb el projecte perĂČ declara: “Creiem que els ratpenats poden ser uns bons aliats dels agricultors en el sentit que poden fer el control biolĂČgic de les plagues i ajudar a eliminar pesticides per aconseguir un cultiu mĂ©s ecolĂČgic”.

SENSE COSTOS. Des de l’associaciĂł Galanthus tambĂ© es destaca el cost zero que suposa el control de plagues amb ratpenats. Puig diu: “Amb aquests sistema totalment gratuĂŻt, els agricultors nomĂ©s s’han d’assegurar que es donin les condicions perquĂš es mantingui la colĂČnia de ratpenats. Si la cosa funciona, la inversiĂł de manteniment Ă©s gairebĂ© nul·la.”

El mamĂ­fer nocturn alat pot ser una eina mĂ©s per al control biolĂČgic d’una de les plagues que mĂ©s pĂšrdues econĂČmiques produeix en el sector vitivinĂ­cola catalĂ . De moment des del 2015 aquest grup de cellers de la plana de Garriguella utilitza l’estratĂšgia de la confusiĂł sexual per evitar els danys de la papallona del raĂŻm sobre la vinya. La combinaciĂł de les dues tĂšcniques podria ser la soluciĂł per eliminar els productes fitosanitaris a la vinya.

En el cas del Delta de l’Ebre, els experts de Galanthus conclouen: “Quan hi ha ratpenats als arrossars baixa el nivell de plaga i l’agricultor s’estalvia una bona quantitat d’euros per hectàrea.”

HISTÒRIA. El patrimoni dels bĂșnquers de la postguerra disseminats per la plana de Garriguella han estat motiu d’un estudi publicat el 2016 per l’Institut d’Estudis Empordanesos. L’obra amb el tĂ­tol “RecĂłrrer la Garriguella fortificada. Desxifrant els bĂșnquers: arquitectura i paisatge” ha anat a cĂ rrec d’Adela Geli AnticĂł.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li