Ratpenats que vetllen per la vinya

0
1076

AdeqĂĽen bĂşnquers a la plana de Garriguella per promoure colònies de ratpenats que s’alimenten d’arnes


La combinació és d’allò més curiosa i els seus promotors parlen d’un excel·lent maridatge. Adaptar el patrimoni dels búnquers de la Guerra Civil per acollir-hi ratpenats que protegeixin el cep i el raïm pot ser una molt bona solució per als agricultors. El projecte Ecobats ja s’ha iniciat a la vinya de l’Alt Empordà després “de resultats molt clars i incontestables” als arrossars del Delta de l’Ebre, segons explica Xavier Puig, biòleg de l’empresa gironina Galanthus. Els resultats a la comarca, però, no es podran apreciar fins d’aquí a un parell d’anys, com a mínim.

Aquesta iniciativa d’adequació dels búnquers perquè s’hi puguin instal·lar colònies de ratpenats està promoguda per l’AdV (Cooperativa de Garriguella, Celler Trobat, Maset Plana, Oliveda i les empreses Galanthus i Agroassessor). L’objectiu no és altre que el de preservar la biodiversitat de la vinya i fomentar el control biològic de les plagues. Dels búnquers localitzats, se n’han adequat tres perquè els ratpenats hi puguin trobar les condicions òptimes.

UN ALIAT.A Catalunya hi ha unes 30 espècies de ratpenat. Les més rares o amb més dificultats de conservació acostumen a viure en coves.

La idea és que als búnquers s’hi creïn les condicions adequades de tranquil·litat, foscor, humitat i temperatura perquè aquests petits voraços noctàmbuls hi passin el dia. Després, a la nit surten a caçar el seu aliment preferit: les arnes. Entre aquestes arnes hi ha la temuda papallona del raïm, un dels flagells que més malmet el fruit de la vinya.

L’ocupació dels refugis per part dels ratpenats s’ha de produir, però, d’una manera tant natural com sigui possible pel veïnatge de les poblacions de l’espècie que es troben també en búnquers als peus de les Alberes. És per això que durant el pròxims dos anys es farà el seguiment de l’experiència i a mitjà termini es podran valorar els resultats de la iniciativa.
Xavier Puig vol ser molt prudent amb el projecte però declara: “Creiem que els ratpenats poden ser uns bons aliats dels agricultors en el sentit que poden fer el control biològic de les plagues i ajudar a eliminar pesticides per aconseguir un cultiu més ecològic”.

SENSE COSTOS. Des de l’associació Galanthus també es destaca el cost zero que suposa el control de plagues amb ratpenats. Puig diu: “Amb aquests sistema totalment gratuït, els agricultors només s’han d’assegurar que es donin les condicions perquè es mantingui la colònia de ratpenats. Si la cosa funciona, la inversió de manteniment és gairebé nul·la.”

El mamífer nocturn alat pot ser una eina més per al control biològic d’una de les plagues que més pèrdues econòmiques produeix en el sector vitivinícola català. De moment des del 2015 aquest grup de cellers de la plana de Garriguella utilitza l’estratègia de la confusió sexual per evitar els danys de la papallona del raïm sobre la vinya. La combinació de les dues tècniques podria ser la solució per eliminar els productes fitosanitaris a la vinya.

En el cas del Delta de l’Ebre, els experts de Galanthus conclouen: “Quan hi ha ratpenats als arrossars baixa el nivell de plaga i l’agricultor s’estalvia una bona quantitat d’euros per hectàrea.”

HISTÒRIA. El patrimoni dels búnquers de la postguerra disseminats per la plana de Garriguella han estat motiu d’un estudi publicat el 2016 per l’Institut d’Estudis Empordanesos. L’obra amb el títol “Recórrer la Garriguella fortificada. Desxifrant els búnquers: arquitectura i paisatge” ha anat a càrrec d’Adela Geli Anticó.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz