Ramon Bonaterra: ‘Estem farts de demanar permisos per tot. No tenim independència municipal’

0
1384

Fa onze anys que Ă©s l’alcade de Vilamaniscle i forma part de la junta de l’AssociaciĂł de Micropobles de Catalunya. Explica que una de les mancances que tĂ© actualment el municipi alt-empordanès Ă©s que a la gent li agrada viure al poble però «li costa molt fer poble»


 

Fa poc menys d’un any i mig que Vilamaniscle disposa de la xarxa d’aigua pĂşblica. Com ha estat aquest canvi pel municipi?
El canvi és radical, tant en la gestió de l’aigua que és municipal i continuarà essent municipal, perquè és una de les poques coses que podem fer políticament els municipis petits, ja que estem molt supeditats a polítiques supramunicipals i tenim poca independència en aquest sentit i aquesta xarxa és municipal i seguirà sent pública mentre estiguem al capdavant.

Aquesta situaciĂł, al segle XXI, a segons quins municipis Ă©s impensable…
SĂ­, suposo que Ă©s degut que durant molts anys no s’han fet les inversions necessĂ ries i quan es va fer la xarxa es va considerar que a pobles petits, com Vilamaniscle o RabĂłs, doncs no els calia aquesta infraestructura. Però, Ă©s clar, entre que cada vegada hi ha mĂ©s consum d’aigua i que cada cop hi ha mĂ©s sequera era molt necessari, perquè els pous ja no funcionen… Al segle XXI, estar pujant «cubes», com fèiem nosaltres, durant tot l’any Ă©s insostenible i no Ă©s gens eficient. El 2016 ens vam gastar gairebĂ© el 90 % del pressupost municipal en aigua nomĂ©s pujant camions cisternes d’aigua perquè la gent tinguĂ©s aigua corrent a casa. Això implica que, com a poble, no pots desenvolupar cap polĂ­tica. Aquesta acciĂł que ha aconseguit l’equip de govern Ă©s una medalla que ens podem penjar. Ens ha costat molt, però fer-ho efectiu Ă©s un gran què. La prova Ă©s que ara podem pensar en fer altres polĂ­tiques i altres desenvolupaments mĂ©s socials, d’empresa, de diversificar accions al poble, ja que fins ara era el monopoli de l’aigua.

Els recursos públics finalment queden coberts. Quines diria que són actualment les mancances que té Vilamaniscle?
SĂłn mĂ©s aviat mancances animistes, de voluntat de poder ser, que no pas reclamades des de la poblaciĂł. No Ă©s que la gent estigui ben coberta pel que fa els serveis, evidentment sempre en falten de serveis, però la gent que viu a poble, avui dia, ho fa perquè li dona la gana. Als anys 50 la gent vivia al poble, a vegades, perquè no tenia mĂ©s remei. Però ara, la majoria, si vol, pot anar a viure a ciutat. Què vol dir això? Doncs que a la gent li agrada que els pobles siguin tranquils. Llavors, vulguem o no, ens estem convertint en urbanitzacions rurals, i això no ens agrada gens. Amb onze anys hem duplicat la poblaciĂł, Ă©s fĂ cil, de 100 a 200 habitants, però ha vingut mĂ©s gent a viure. La gent vol viure a poble però li costa molt fer poble. Per tant, penso que les mancances sĂłn mĂ©s d’intentar fer poble, intentar que els comerços i la restauraciĂł funcionin i això Ă©s difĂ­cil perquè la gent fa vida fora del poble. I Ă©s normal, estudies fora, treballes fora… Encara que a l’EmpordĂ  tenim la sort que estem molt ben comunicats entre pobles i estem a 15 minuts de Roses, Figueres, Llançà… La nostra voluntat Ă©s intentar crear accions i sinergies que ens permetin fer vida al poble. Per això, Ă©s un dels motius fer la Jazzejada. Penso que aquesta oferta cultural cohesiona el poble, ja que intentem que s’hi involucri tothom. I la veritat Ă©s que la gent s’implica i això fa cohesionar el poble amb empadronats i residents.

Vilamaniscle Ă©s un poble de 200 habitants. Se senten menystinguts per l’administraciĂł pĂşblica?
SĂ­, contĂ­nuament. No concretament pel Consell Comarcal, la DiputaciĂł o la Generalitat. És bĂ sicament per la legislaciĂł vigent. Ens costa molt. Penso que hi ha d’haver alguna figura legal que tingui en compte la diferenciaciĂł i les realitats de municipis. Per això tambĂ© estem a l’AssociaciĂł Micropobles de Catalunya, i n’estic a la junta. El que busca Ă©s que la legislaciĂł contempli que hi ha realitats diferents a cada poble, ja no nomĂ©s pel nombre d’habitants, sinĂł per zona. No ens poden demanar que complim els mateixos parĂ metres urbanĂ­stics que Hospitalet de Llobregat, Salt o Figueres, per exemple. Nosaltres no en fem res de tenir un 20 % del sòl urbanitzable per habitatge social si no tenim indĂşstria, comerç ni treballadors. Això el que ens fa Ă©s que si un promotor construeix quatre cases ha d’encarir aquests habitacles i això fa que ens vinguin segons residents de mĂ©s nivell adquisitiu i gent que li costa mĂ©s integrar-se. Cal buscar una figura que ho compensi.

Comentava abans que està dins l’Associació Micropobles de Catalunya. Des de l’entitat el que es vol és treballar en xarxa. És així?
L’objectiu Ă©s associar els pobles de menys de 500 habitants i intentar estar presents al Parlament de Catalunya, marejar els departaments de la Generalitat, les Diputacions, els partits polĂ­tics… Una de les coses que n’estic molt orgullĂłs, d’aquesta associaciĂł, Ă©s que no Ă©s partidista. No preguntem de quin partit ets quan arribes. No Ă©s important. Sempre penso que si una famĂ­lia tĂ© un problema social, siguis de dretes o d’esquerres, els ajudarĂ s perquè sĂłn els teus veĂŻns. Al final, als pobles no es mira els colors del partit.

Ara fa onze anys que és l’alcalde de Vilamaniscle. Com creu que ha canviat el municipi en aquesta dècada?
Els serveis bĂ sics estan aconseguits, que era una mancança molt important pel poble. Tant el tema de l’aigua, com l’enllumenat pĂşblic. TambĂ© hem intentat impulsar l’economia, de moment s’han fet dos cellers i sembla que ara n’hi haurĂ  un altre, un hotel, cases de turisme rural… Dins la nostra realitat, Ă©s un pas molt petitet, però, de no haver-hi res, a això Ă©s un gran canvi. Ara el que toca Ă©s intentar impulsar empreses petites que permetin a la gent viure i treballar al poble.

I cap on creu que ha de mirar el municipi d’aquĂ­ a un futur?
En aquest punt Ă©s quan entrem en confrontaciĂł directa amb les polĂ­tiques supramunicipals. Desenvolupar economies, inclĂşs les pròpies, a Vilamaniscle Ă©s molt difĂ­cil, perquè tot l’espai Ă©s protegit, que hi estem d’acord, però ha de contemplar possibles accions que siguin pròpies del territori. No pot ser que nosaltres ens hĂ gim hagut de barallar amb Urbanisme durant mĂ©s de dos anys i mig per poder construir un celler de vi de 400 m2. No estem parlant d’una fĂ brica de plĂ stics a l’Albera, estem parlant d’un celler a un lloc que hi ha vinyes i s’hi fa vi. Dos anys per aconseguir això et demostra la dificultat administrativa que tenim per poder desenvolupar. Hi ha una premissa genèrica que Ă©s que nosaltres hem d’estar tutelats i el nostre objectiu Ă©s demostrar que ja som prou grans i prou madurs per decidir què volem ser i cap on volem anar com a poble. Estem farts de demanar permisos per tot. Nosaltres no tenim independència municipal. I tambĂ©, farts de pidolar subvencions. Hem de poder desenvolupar polĂ­tiques des del nostre punt de vista, sempre complint la llei i seguint essent molt restrictius. Cal respectar el mĂ xim el medi ambient i la natura, al final, nosaltres hi vivim i en som partĂ­cips.

Ara el pressupost municipal començarĂ  a estar destinat a altres polĂ­tiques, un dels projectes que volen impulsar Ă©s el projecte del castell de Vilamaniscle. Què ens en pot explicar d’aquest edifici?
Aquest és un tema molt complicat perquè requereix molts diners. És un bé catalogat. Tot just és de l’Ajuntament des de fa tres anys, ja que el vam aconseguir a través de la permuta d’unes finques a un home francès. Però, arreglar aquest edifici és el pressupost ordinari municipal d’uns vuit o nou anys. Evidentment, no podem dedicar el 100 % del pressupost a això. És una bestiesa. Hi ha un projecte fet i redactat des de fa sis o set anys i ara es tracta de veure com es pot implantar. Però és un objectiu, no és la nostra prioritat.

Ă€NGEL REYNAL

I quines sĂłn les prioritats o els projectes engegats de l’equip de govern actual?
BĂ sicament, les prioritats han de ser intentar arreglar tots els carrers del poble que ens falten i soterrar tots els serveis. Cal destacar que ja tenim feta una fase i ara seguirem en aquesta lĂ­nia de treball. TambĂ© cal acabar d’arreglar la sala i intentar fer una concessiĂł perquè hi hagi activitats a la sala. Com veus, estem intentant fer polĂ­tiques de convivència, del dia a dia. El castell Ă©s un focus d’aquesta història que tenim entre mans, però el pressupost ens espanta. Puja mĂ©s d’1.800.000 euros. I d’altra banda, la legislatura s’acaba d’aquĂ­ a vuit mesos. Ja veurem qui hi haurĂ  a l’Ajuntament llavors i com ho enfocaran. Però el nostre projecte passa per consolidar el que ja estĂ  fet: acabar d’arreglar el poble i el tema que ningĂş comenta i que nosaltres tenim entre cella i cella, que Ă©s el sanejament. Això s’ha de solucionar ja i no nomĂ©s a Vilamaniscle. A molts municipis mĂ©s d’arreu del territori. Estem a un espai protegit, molt bĂ©, però desprĂ©s el sanejament Ă©s zero, molt malament.

Pel que fa al castell, el projecte que tenim detalla que la voluntat és fer-hi un alberg pel senderisme. També, el casal d’avis i traslladar-hi l’Ajuntament nou, ja que el que tenim fa 35 m2. Però vull deixar molt clar que no l’executarem fins que tinguem clar el finançament de tot això. Anirem poc a poc per fer les coses com cal.

Estem a pocs dies de començar l’onzena ediciĂł de la Jazzejada, el festival de mĂşsica Ăşnic i ja consolidat.
La veritat Ă©s que Ă©s una oferta bastant consolidada i no vol dir que sigui fĂ cil continuar-la, però penso que hem aconseguit una diferenciaciĂł amb altres festivals que es fan a la zona, molt important. Va nĂ©ixer perquè volĂ­em oferir alguna cosa diferent a la tĂ­pica fira de l’oli, del formatge o del pèsol…, per dir alguna cosa. Ara a l’EmpordĂ  aquesta ja Ă©s una data esperada, i el mĂ©s positiu Ă©s que al mateix temps promocionem els productes locals i això fa cohesionar el poble. Fins a data d’avui, la nostra intenciĂł Ă©s l’amateurisme professionalitzat i, per això, s’aposta perquè l’organitzaciĂł de tot l’esdeveniment sigui 100 % vilamanisclenca. I estĂ  fet volgudament per crear aquesta cohesiĂł popular que busquem.

Per acomiadar l’entrevista: eleccions municipals al maig de 2019. Té ganes de continuar com alcalde uns anys més?
Al setembre ho sabrem, perquè serà quan ens reunirem i parlarem amb les regidores i regidors del consistori. Si hi ha equip, no dic que no. La mala sort és que hi ha gent que té ganes de treballar pel poble, però no té temps. Però de veritat que encara no sé el que farem de moment i no puc assegurar res. No ho descarto, però tampoc no ho tinc clar. Ja ho veurem.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li