Ramió-Puigbert

0
1632

Si no conegués na Marina Ramió, amb la qual he compartit no només nombroses xerrades, sinó també un bon nombre d’opinions en les tertúlies matinals dels divendres de Ràdio Vilafant, i si en allò que la desconegui no la pogués intuir (m’estic referint, és clar, als aspectes polítics de la seva persona), perquè té la Marina una personalitat oberta, clara i sincera que et permet aprofundir en el seu pensament més enllà del que et diu; si no gaudís d’aquestes circumstàncies, la lectura del seu article d’opinió publicat no fa gaires dies en aquestes mateixes pàgines em farien pensar que potser algú estava iniciant la propera campanya municipal figuerenca amb el conegut sistema de records tan poc democràtics (és a les dictadures a on s’empra) com el del culte a la personalitat o estava llençant globus sonda sense por a autoimmolar-se.

Però no, conec políticament el suficient na Marina (i en el que la desconec la intueixo) com per no caure en aquest parany deductiu: na Marina és rebel (no sé si com la Jeanette, «porque el mundo me hizo así…», però segur que contràriament a James Dean, amb causa), és explosivament sincera, és clara i directa i, sobretot, no es deixa manipular.

És doncs, potser, aquest tarannà juvenil i impetuós el que l’ha fet decidir-se a proclamar amb bombo i plateret i urbi et orbe i llençar-se a la piscina sense comprovar si hi havia aigua, en la seva apassionada epístola (diuen que les natives sota el signe zodiacal de l’Escorpí són així) que el canvi que segons ella Figueres necessita (no ens diu quin) «ha de venir per la nova política» (no ens diu quina) i, és clar, segons ella, ara sí hi posa nom, «ningú com Josep Puigbert coneix Figueres» ni tampoc ningú com ell «és independentista», mèrits suficients per a la meva benvolguda catindependentista perquè un possible candidat gaudeixi no solament de la seva benedicció personal, sinó inclús de la vàlua de ser el possible millor batlle de Figueres dels que, com a la sardana, s’han fet, es fan i es podran fer.

Em permetrà na Marina que dubti d’aquesta virtut de coneixença, com ningú, dels problemes figuerencs, a no ser que el compari amb la resta de polítics, i així i tot ho veig molt difícil, ja que el seu currículum polític més que de gestió municipal ha estat el d’obedient noi dels encàrrecs, sigui a l’Ajuntament de Figueres, a la Diputació o a l’«ambaixada» perpinyanenca. I pel que fa a l’independentisme, no tinc cap vara de mesurar per saber qui pot ser més homogeni, més radical o més eixelebrat. Però sí que una cosa és ben clara: l’independentisme per si mateix no assegura cap èxit de gestió.

En aquest cas, compartim pàgines però no opinions. La de na Marina, com que la conec en part, i en part l’intueixo, em sembla rebel, fresca i sincera, però necessitada d’una major ponderació. Potser s’ha d’escoltar també els «dinosaures».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li