Rafa González: ‘Ara cal apostar pels cicles de grau superior, però no tenim prou espais’

0
1097

És el director de l’Institut Olivar Gran de Figueres des de fa cinc anys. És enginyer de telecomunicacions i fa classes de matemàtiques. Explica que la principal mancança del sistema educatiu a la ciutat és la falta d’espais, ja que, per exemple, aquest mateix centre ha passat de 450 alumnes i 45 professors, fa quatre anys, a 690 alumnes i 75 professors aquest curs 2018-2019


 

L’Olivar Gran és un dels instituts de Figueres que aposta pels cicles formatius, sobretot pels que estan relacionats amb el turisme.
Tenim tota la família d’hostaleria i turisme i també el de pastisseria, que és d’indústries alimentàries però està molt relacionat amb la cuina.

Per tant, la línia a seguir és l’oferta de cicles formatius?
A la comarca que estem, el turisme i la gastronomia són molt importants i la inserció laboral dels nostres alumnes és el 100%. Ja fa molt de temps que hem apostat pels cicles de grau mitjà, ara cal fer l’aposta pels de grau superior. Però tenim un problema d’instal·lacions,i encara no tenim prou espais.

Aquest curs oferiu tres cicles de grau mitjà i un de superior. Quin hauria de ser el futur, a curt termini?
Aquest any hem començat el de Direcció de Cuina, que és el cicle superior i el fem en la modalitat de formació professional dual, que combina l’aprenentatge en una empresa amb la formació acadèmica. Hi ha un altre grau superior que completa l’oferta de direcció i serveis però només es podrà fer si a la comarca tenim una escola d’hostaleria que es gestioni íntegrament des del Departament d’Ensenyament. Si no és així, no podem disposar d’espais i se’ns fa molt difícil. De fet, vam estar molts anys sense el grau de Direcció de Cuina, tot i que la demanda existia, perquè no hi ha un acord per la disponibilitat dels espais necessaris. I pel que fa als cicles de grau mitjà, de la branca d’hostaleria i turisme no en queden gaires més dels que nosaltres ja tenim.

El fet de tenir més oferta formativa ajuda a solucionar l’abandonament escolar a la comarca?
Sí, perquè una de les bases és que la població de joves de la comarca està molt polaritzada i per aquesta raó tots els centres apostem pel pla de diversificació curricular. Això vol dir que no tothom ha d’accedir a la universitat, encara que la tenim molt a prop, a Girona, i és un avantatge, però realment els estudis de formació professional, i més aquests d’hostaleria i turisme, tenen molt bona inserció laboral. I això sí que motiva l’alumnat. Hi ha un tipus de jove que veu molt lluny una carrera de quatre anys i, en canvi, fer una formació que amb dos anys els permet endinsar-se al món laboral els motiva. I molts d’aquests, com que han vist que se’n surten, llavors continuen estudiant. De fet, la gran majoria dels que estan cursant el grau superior de Direcció de Cuina ja havien fet el grau mitjà de Cuina i Gastronomia. I si ho sumes, són els quatre anys d’una carrera però dividits en dues fases.

Per tant, és una motivació per una gran part de l’alumnat…
Sí, perquè veuen la fita a dos anys i no a quatre. Aquest és un perfil d’alumne al qual cal donar resposta també.

Creu que l’oferta formativa que ofereix centre dona resposta a la demanda del sector?
Totalment, ara tenim reunions amb la Federació d’Hostaleria i el que ens reclamen són professionals formats amb qualitat, tant de sala, que és el problema principal, com cuina. I aquesta és una de les mancances, que aquest professional del turisme sigui capaç de donar resposta, de comercialitzar un producte turístic, de fer de guia turístic… És cert que tenim estudis universitaris a prop, però aquest pas entremig per tenir formació de qualitat més propera al territori és el que realment necessita la comarca.

L’aposta pel grau de Direcció en Cuina, que el fem de manera dual aquí l’INS, funciona perquè tenim moltes empreses que col·laboren amb nosaltres però cal donar rellevància al suport del Grup Peralada. Ara s’ha d’acabar de redactar el conveni de col·laboració i és una motivació important, perquè estan formant-se mentre treballen en un entorn real i tenen una petita beca salarial. Això també és important per les empreses, ja que creen borsa de treball.

Aquesta col·laboració amb el sector empresarial és fonamental, doncs?
Sí, i realment n’estem molt contents perquè sempre hem trobat tant en restaurants, cellers o empreses, a banda de la Federació, lògicament, molta col·laboració.

L’Alt Empordà és la comarca de tot Catalunya amb més abandonament escolar. Com s’explica?
Hi ha hagut un creixement important de la població, sobretot a Figueres, que estem intentant gestionar-ho com podem. És cert també que, fins fa uns anys, a la ciutat hi havia poca oferta de cicles formatius i ara, els darrers cursos, ha anat augmentant.

D’altra banda, també hi ha el problema del transport públic i això sí que ens afecta molt. Els joves que volen fer un grau mitjà, que tenen entre 16 i 17 anys, no tenen un altre mitjà que no sigui el transport públic i ens costa molt coordinar els horaris amb el transport. Per exemple Roses i Figueres són molt propers i està ben coordinat però el jovent es troba amb moltes dificultats pel que fa al transport.

A més a l’Alt Empordà hi ha 68 municipis i en tots el jovent té dret a accedir a la formació…
Això ho notem molt, perquè hi ha alumnes que no tenen prou autonomia per desplaçar-se.

I des dels centres educatius com s’està treballant per reduir les xifres d’abandonament escolar?
Per nosaltres la diversificació curricular és molt important. Quan parlem d’escola inclusiva no la podem entendre com posar tot l’alumnat dins una aula i que faci el mateix. L’escola inclusiva ha de ser que quan l’alumnat surti de l’institut es pugui incloure a la societat, aquest és l’objectiu. Cal donar resposta als diferents ritmes d’aprenentatge i maneres d’aprendre.

Per tant, a banda del transport, aquesta seria una de les altres problemàtiques del sistema educatiu actual?
A l’ESO, a Figueres en concret, hi ha molta polarització. Tenim entre un 50-60% de l’alumnat que segueix un currículum ordinari i el 40% que necessita adaptacions curriculars. Això costa bastant de gestionar, i més amb la superpoblació que tenim als centres. La superpoblació no ens permet disposar d’espais per fer desdoblaments o altres activitats. Però, sobretot, ens trobem que la polarització ho complica tot molt més.

Imagino que les ràtios sobrepassades dels centres educatius de la ciutat també dificulten aquesta gestió…
Tots els centres de Figueres estem, a un nivell o altre, per sobre la ràtio que pertoca. Però això, més o menys ho podríem gestionar. El que ens costa molt és que la majoria de centres tenim una línia més a cada curs i això dificulta les coses, ja que estem molt apretats. Aquesta és per a nosaltres la gran problemàtica, alguns diuen que és un boom i que ha de passar, però els directors no ho veiem tan clar com diuen.

Com a docent i director d’institut, com valora les polítiques d’educació que s’estan duent a terme? S’estan fent reunions i trobades per trobar solucions a Figueres, és així?
L’Ajuntament de Figueres és molt sensible en l’educació i destina molts esforços. De fet, els tècnics d’educació del consistori fan una feina extraordinària… S’han augmentat places de UEC (Unitat d’Escolarització Compartida), que és una de les demandes que fem els directors per donar resposta a aquesta diversificació curricular. Però el que passa és que tot va lligat a un problema de pressupostos, hem patit anys de retallades pressupostàries, que si era el que tocava ho hem assumit i gestionat com hem pogut, però això reverteix en la qualitat de l’ensenyament.

Pel que explica, a l’Olivar Gran el principal problema és la falta d’espai, costa de creure si penses que és un institut relativament nou…
Ara mateix sí, la principal problemàtica és la manca d’espais.

Pel que fa al professorat, des de fa dos anys s’ha recuperat bona part de la plantilla i això ens permet poder entendre millor els alumnes i sobretot poder fer desdoblaments i més coordinacions. Però els espais són la dificultat principal. I la perspectiva és que estarem en aquesta situació durant uns anys, no és allò de «bé, durant un temps ens adaptem i salvem la situació».

I les solucions per on haurien de passar?
És la pregunta que es fa tothom… Calen més espais, però són polítiques que van lligades al pressupost local i general. Tot i això, pel que fa al repartiment de l’alumnat de secundària, a Figueres, és molt correcte. Però el que manquen, com dic, són els espais.

Una altra branca important del centre és la internacionalització.
L’equip directiu sempre va lluitar per internacionalitzar el centre i tot l’alumnat fa de segona llengua el francès, de primer a tercer, i a quart entra dins les optatives. I això ens va portar a tenir el Batxibac, que és la doble titulació de batxillerat que els permet obtenir el batxillerat català i el baccalauréat francès. I lligat a la internacionalització, l’aposta amb l’anglès i els intercanvis. Per exemple, als cicles formatius, el de serveis té anglès i francès però al de cuina no és obligatori; tot i això, nosaltres l’hem incorporat, igual que al de Direcció en Cuina. Donem molta importància als idiomes i això ens ha donat els Erasmus. Els primers els van fer alumnes de cicles formatius i ara tenim Erasmus per fer pràctiques a l’estranger, Polònia, França i Bèlgica. El 40% de l’alumnat disposa d’una beca Erasmus per estar un mes fent pràctiques. I pel que fa a l’ESO i al batxillerat, es fan intercanvis amb França i Polònia i participem en un projecte Erasmus que consisteix que els joves europeus construeixin la història: ho fem amb centres de França, Alemanya, Itàlia i Lituània i és per fer un documental de testimonis que van estar a la Guerra Civil i van passar a l’exili. Però el que es busca amb aquest projecte és el compromís dels joves amb la història. Aquest ja és el tercer any que es fa i ens ha ensenyat, al centre, a treballar de manera transversal, i a l’alumnat, a tenir una mirada més oberta.

ÀNGEL REYNAL

Un dels temes, relacionats amb l’educació, d’aquestes darreres setmanes ha estat l’assignatura de filosofia. A l’Olivar Gran, filosofia sí o no?
Sí, la tenim com a optativa a quart i hi ha un professor de filosofia que porta el projecte de cultura i valors ètics. De fet, tenim dos professors de filosofia al centre i pocs ho tenen. Penso que l’alumnat ha de saber llegir, comprendre i pensar. I això es fa amb llengües, matemàtiques i filosofia.

I un altre dels temes que més debats generen actualment és l’ús, potser «excessiu», de les noves tecnologies a l’aula.
Jo soc enginyer en telecomunicacions i, per tant, soc protecnologia. El que passa és que estem donant unes eines molt potents a joves de 12 anys que no són capaços de gestionar-les. I el que fa por és que això afecta la falta de concentració, els hem de fer més competencials però sense contingut és difícil. A les aules s’han de fer servir les noves tecnologies perquè quan surtin ho necessitaran per treballar, però el llibre en paper i escriure pensant són molt necessaris.

Els llibres desapareixeran?
Penso que no, però s’està perdent molt de vocabulari i això sí que preocupa.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li