Quina Catalunya desitgem els catalans?

0
898

El proper 21 de desembre els catalans podrem elegir, en unes eleccions, quina Catalunya desitgem.

Saludem el President Carles Puigdemont, actualment a l’exili, per la sublim tasca de fer gran i lliure Catalunya, i per l’arriscada defensa dels mil·lenaris drets històrics de Catalunya, que el nefast article 155 pretén esbocinar.

De manera primordial i implacable, exigim que el govern de Madrid obri les portes de les presons als catalans injustament empresonats, acusats de defensar els drets de Catalunya. Requerim que els consellers de la Generalitat lliures de la presó, i els retornats de l’exili, recuperin els càrrecs usurpats pel govern central.

Volem una Catalunya triomfant, per fer-la rica i plena. Aspirem que el president de la Generalitat s’anomeni president de Catalunya, amb tots els drets i deures. Volem que les relacions entre el Govern de la Generalitat i el Govern de Madrid siguin políticament de TU a TU. Catalunya no és súbdita d’Espanya. El Govern de Catalunya no ha d’estar sota la tutela ni el control del govern de Madrid. El Tribunal Constitucional no pot intervenir en qüestions polítiques ni judicials catalanes. La Constitució espanyola del segle XX procedeix a ser rectificada.

La llengua catalana és l’única llengua oficial a Catalunya. La llengua espanyola s’ensenyarà a totes les escoles catalanes, com es fa actualment.

Volem donar esperances i confiança als empresaris i a la banca. Catalunya vol la pau. No som un poble bèl·lic. Catalunya és una nació rica, treballadora. Volem generar riquesa i benestar. El turisme és també la nostra font de negoci. Volem viure del treball.

Esperem la col·laboració dels agricultors, de la indústria, del comerç, de la banca, dels intel·lectuals, de tots els que estimen Catalunya, la nostra història i les tradicions.

Volem donar benestar al poble catalĂ , a les famĂ­lies, als infants, als joves, als avis, als malalts.

Protestem l’actual campanya contra Catalunya, per produir un rebuig de productes catalans al mercat espanyol, i originar un pànic a la indústria catalana.

Creiem en una Catalunya tradicional. “Déu va passar en aquesta terra, i tot cantava al seu pas”, diu el poema La Santa Espina d’Àngel Guimerà.

Dels tres-cents anys que Catalunya ha estat empeltada a Espanya, especialment els últims cent cinquanta anys, s’han format diversos lligams entre catalans i espanyols. Vincles familiars, comercials, cultuals, esportius i altres. Polítics catalans han col·laborat en l’Administració espanyola i han ajudat la prosperitat de Catalunya i d’Espanya.

Malauradament, alguns catalans, en aquests cent cinquanta anys, s’han acostumat a viure sota els dictats d’Espanya, en detriment de la nostra personalitat. I n’ha sorgit el “català-espanyolitzat”. També molts espanyols han vingut a viure a Catalunya i han cregut que era casa seva, Els catalans els hem tractat amb noblesa i germanor. Fins i tot molts catalans els parlen en castellà. Són espanyols disfressats de català. Catalunya no és Espanya, i Espanya sense Catalunya continuarà essent Espanya.

Els catalans ens volem governar sols, agermanats, si cal, amb Espanya. Després de les eleccions del 21 de desembre, els catalans diem al govern de Madrid que volem governar-nos “a la catalana”.

Serem majoria els catalans el 21 de desembre que votarem un dels partits polĂ­tics que aspiren a una Catalunya a la catalana? Una Catalunya semiindependent o independent?

Invitem els catalans a votar Carles Puigdemont, president de la Generalitat i president de Catalunya, avui a l’exili. Amb una llista formada amb consellers empresonats, diputats dels diferents partits independentistes, i també amb il·lustres personatges catalans escollits, amb seny, capacitat i audàcia, retornaran a Catalunya la normalitat i la prosperitat econòmica.
No votarem “catalans espanyolitzats”, i menys “espanyols disfressats de català”.

Catalunya, gran clamor,
volem pau, no volem guerra,
com seguem espigues d’or,
filem i teixim riquesa.
Bon cop de falç. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li