Quim Felip: ‘La sardana i la cultura popular seran molt presents als nostres carrers i places’

0
690

Ocupa la Regidoria de Serveis Urbans i Qualitat Urbana, Manteniment, Cultura Popular i Festes, i Seguretat Ciutadana i ProtecciĂł Civil, a l’Ajuntament de Figueres. És membre del grup polĂ­tic PDeCAT i assegura que «mai a la vida no havia ballat tantes sardanes com aquest any passat», ja que la ciutat posseĂŻa el tĂ­tol de Capital de la Sardana 2017


 

Finalment ha acabat la Capitalitat de la Sardana. Com valora aquests tretze mesos d’activitats?
En el moment de donar aquest «cop final», com es diu en el llenguatge sardanista, el govern municipal i jo com a regidor de Cultura Popular en fem una valoraciĂł molt i molt positiva. Pensem que hem aconseguit fer 136 actes vinculats a esdeveniments de tota mena, dels quals no n’hem de destacar la quantitat, sinĂł la qualitat al llarg d’aquests tretze mesos, que Ă©s el que ha durat la programaciĂł, del 2 de febrer 2017 (amb l’aniversari del nostre Pep) a la cloenda de la Capitalitat de diumenge passat, 11 de març.

Quina ha estat la fita més important?
Una de les primeres era aconseguir molts actes i que fossis tan variats com els que hem fet, per mostrar la diversitat i el potencial de la sardana. I desprĂ©s, tenint en compte que tambĂ© celebrĂ vem el Bicentenari Pep Ventura, hem volgut donar rellevĂ ncia a aquest personatge i aixĂ­ hem pogut reconduir molts dels actes que s’han desenvolupat.

Parlant de Pep Ventura, era una figura gairebé desconeguda per les noves generacions. Per què?
Pep Ventura no era desconegut. Potser abans de l’estudi que ha realitzat la musicòloga Anna Costal, en Pep era un mite empolsinat, Ă©s a dir, s’havia fet una caricatura que semblava haver acumulat tots els ingredients de la narrativa romĂ ntica mĂ©s escarransida. Costal, ja d’entrada hi descobreix tot un homenot del seu temps, un mĂşsic modern i capaç, carismĂ tic… el personatge que ens fa conèixer l’especialista l’Anna Costal a Això no Ă©s una biografia de Pep Ventura, no cal dir-ho, «és molt mĂ©s interessant que el mite».

D’altra banda, que Figueres Ă©s un dels bressols de la sardana tampoc no quedava massa clar entre els mĂ©s joves i no tan joves…
Potser s’ha incidit poc en les noves generacions, les entitats, els centres o les escoles… però puc assegurar que des del Foment de la Sardana, la ConfederaciĂł Sardanista de Catalunya, les entitats sardanistes, les agrupacions o la UniĂł de Colles de Catalunya, entre altres, s’estĂ  fent molt bona feina. És veritat que ara ens trobem que els mĂşsics sĂłn molt joves i els balladors sĂłn grans, però entre tots hem de mirar d’anar capgirant la situaciĂł.

Quina ha estat l’activitat o l’acte mĂ©s destacable de la Capitalitat de la Sardana?
Durant aquest bicentenari de Pep Ventura i la Capitalitat, de les fites importants destacaria el fet de tornar a viure el que va fer Pep Ventura a Montserrat l’1 d’octubre de l’any 1860; el viatge a Ostrava (República Txeca) pel 30è Aplec Internacional i jornades folklòriques, on Pep Ventura va ser el convidat, i a Romania, el Festival Internacional de Danses Tradicionals, on va ser convidada la sardana amb Mediterrània Dansa.

En destacaria molts més, però comencem pel concert de Carilló i Cobla, segurament un esdeveniment únic i irrepetible que només es va poder veure a Barcelona i a Figueres; el Concert Tribut a Pep Ventura obres inèdites i no totes sardanes; el Concert dels Aniversaris; la trobada sardanista d’equipaments cívics; la final de Punts Lliures; la presència a La Marató de TV3; el concert de cloenda Triple Picat, una producció de l’Ajuntament de Figueres, la Confederació Sardanista de Catalunya i el Foment de la Sardana Pep Ventura, amb la col·laboració de la Jove Orquestra de Figueres, el conservatori Nacional de Música, Dansa i Art Dramàtic de Perpinyà, l’Escola Municipal de Música de Torroella de Montgrí, el grup Montgrí Dansa i l’Escola de Música de Blanes, i els responsables de l’espectacle: Jordi Molina, Cristina Cervià i Jaume Nonell.

Creu que ha estat ben acceptat el projecte sardanĂ­stic a la ciutat?
M’atreviria a dir que aquest projecte, tant dins la ciutat com dins el món sardanista, ha sigut un revulsiu no només pels sardanistes convençuts i practicants en la vessant de dansa, sinó també en l’aspecte estrictament musical, com a patrimoni nacional de Catalunya.

Creu que la celebració ha fomentat la participació o ha despertat l’interès per a la sardana, entre la població alt-empordanesa?
Des del Foment de la Sardana Pep Ventura, amb la presidenta Montserrat Mauné, les entitats de la ciutat i l’Ajuntament hem intentat fomentar la participació iniciant cursets de sardanes, portant la sardana als barris de la ciutat i a les escoles, etc. A Figueres tenim un planter de joves dins el món de la sardana, i clarament Mediterrània Dansa n’és un exemple.

Què s’ha fet per intentar apropar aquesta dansa als més joves?
Com he dit abans, Mediterrània Dansa n’és un exemple amb nens i nenes molt joves que no només ballen la sardana, sinó que també fan danses típiques catalanes. En franges d’edat joves s’ha aconseguit i això en vam poder gaudir, al pavelló municipal, el 3 de desembre amb la final de Punts Lliures, on la sardana ha evolucionat en el temps. La modalitat en la qual les colles s’exhibeixen a partir de la recerca de nous passos i la diversió de la sardana és la clau.

Un dels objectius de la Capitalitat era internacionalitzar la Sardana.
SĂ­, i crec que ho hem aconseguit. Com he dit anteriorment, vam ser convidats a Romania, al Festival Internacional de Danses Tradicionals i Regionals de tot el paĂ­s, on la sardana va ser protagonista. TambĂ© vam formar part de les jornades internacionals del 30è Aplec Internacional a Ostrava, a la RepĂşblica Txeca, amb el GegantĂł Pep Ventura i els Amics dels Gegants de Figueres. Vam estar a Alcalá la Real, que Ă©s on va nĂ©ixer Pep Ventura. TambĂ© l’entitat MediterrĂ nia Dansa va ser convidada al Festival de Danses Regionals i la sardana va representar la Capitalitat a Alba de Tormes, a Salamanca.

Un dels objectius, tot i que ja s’ha finalitzat la Capitalitat, Ă©s continuar treballant per aconseguir que la sardana sigui declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco. Com avança?
Estem treballant conjuntament amb la Confederació Sardanista de Catalunya, el Foment de la Sardana Pep Ventura, l’Àrea de Cultura Popular de l’Ajuntament de Figueres i tot el món sardanista perquè esdevingui una realitat al més aviat possible, que la nostra dansa patrimoni nacional de Catalunya sigui declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco. Són tràmits molt llargs.

A l’inici de la celebració deia que la Capitalitat «pretén valorar la rellevància social i patrimonial de la ciutat en la història de la sardana i projectar Figueres i l’Empordà com a epicentre de la dansa». Creu que s’ha assolit?
Crec que això també ho hem aconseguit. Figueres Capital de la Sardana 2017 ha demostrat que el món sardanista gaudeix d’una molt bona salut i és una demostració cultural de primer ordre, no només al nostre país, sinó arreu. I per recordar-ho sempre més hem inaugurat el Monument a la sardana amb la participació de les entitats de cultura popular de la ciutat, i l’associació de veïns de l’Eixample. Aquesta Capitalitat no hauria estat el mateix sense les entitats de la ciutat ni les associacions de veïns com la d’aquest barri, la majoria de carrers del qual porten nom de compositors de sardanes.

Quina ha estat la inversió econòmica que ha fet l’Ajuntament per desenvolupar la Capitalitat?
Per a aquesta Capitalitat, l’Ajuntament ha disposat de la partida que té anualment la Regidoria de Cultura Popular en els pressupostos, que és de 40.000 euros, més els ajuts de la Diputació, la Generalitat de Catalunya i els patrocinadors i els col·laboradors de la ciutat, als quals els ho agraeixo moltíssim.

Com d’important ha estat l’aportació dels col·laboradors?
L’aportaciĂł dels col·laboradors ha estat molt important i jo diria que ha estat vital per desenvolupar el projecte. Una gran part s’ha destinat al Monument a la sardana, les ballades, els concerts, l’exposiciĂł virtual «Sardanes» o el viatge a Montserrat, entre altres.

Quin impacte econòmic han tingut per la ciutat aquests tretze mesos de sardanes?
Aquesta és una de les coses que haurem de valorar, l’impacte econòmic que ha tingut per la ciutat. Però puc dir que hi ha hagut actes o activitats que han portat molta gent i això comporta una despesa en restauració i allotjament que és benefici de la ciutat.

Quin paper ha jugat l’entitat Foment de la Sardana durant l’any?
Ha jugat un paper importantíssim i diria que el més important. Tota la seva junta i en especial la seva presidenta, la Montserrat Mauné, han liderat juntament amb l’Ajuntament totes les iniciatives, els actes i les activitats que s’han fet durant el Bicentenari i la Capitalitat. Només puc donar el meu agraïment com a regidor de Cultura Popular de la ciutat per tot el que han fet i faran.

Creu que la Capitalitat de la Sardana haurà marcat un abans i un després en la història de la cultura popular de Figueres?
Crec que sí. Aquesta Capitalitat, juntament amb el Bicentenari Pep Ventura, haurà marcat un abans i un després, ja que aquest és el compromís municipal i de la regidoria i cal continuar en la línia que hem dibuixat al llarg de l’any 2017. La sardana, i per extensió la cultura popular, seran molt presents als nostres carrers i places.

Ă€NGEL REYNAL

Aquest cap de setmana s’ha inaugurat el Monument a la sardana, fet per Núria Surribas. Quina és la primera impressió que en té?
Estem molt contents de com s’ha dissenyat l’escultura Monument a la sardana, de la NĂşria Surribas. L’autora es va inspirar en un escrit de Josep Pella i Forgas i ha treballat l’obra en ferro. Es tracta d’una escultura que representa una rondalla i balladors per entrar-hi. TambĂ© hi ha un mĂşsic tocant la tenora de Pep Ventura.

Com ha viscut la Capitalitat, com a regidor? A banda de Cultura Popular, també s’encarrega de Serveis Urbans i Qualitat Urbana, camps totalment diferents. Com ha sigut la gestió i la planificació?
Com a regidor ho he viscut amb molta intensitat. He estat a totes les reunions que s’han programat des de la coordinaciĂł de la Capitalitat -l’Alfons Gumbau n’ha estat el coordinador-, i tambĂ© he participat, sempre que he pogut, en tots els actes juntament amb el Foment de la Sardana.

Tenir regidories diferents ha fet que desconnecti molt sovint dels problemes de les altres àrees i així l’endemà els afrontava millor.

Tenir un govern en minoria ha causat algun hĂ ndicap en el desenvolupament de la Capitalitat de la Sardana?
No, al contrari. Cal destacar que tot el consistori figuerenc va votar per majoria a favor del projecte sardanístic i sempre que hem portat al plenari quelcom relacionat amb el Bicentenari i la Capitalitat sempre s’ha votat a favor.

De cara al 2018, pel que fa a la cultura popular, quins projectes hi ha previstos?
De cara al 2018-2019, el compromĂ­s de l’Ajuntament de Figueres i tambĂ© de la Regidoria de Cultura Popular Ă©s seguir en la lĂ­nia que hem dibuixat fins ara. Tenim una programaciĂł en cartera i un projecte musical bastant ambiciĂłs que hem de treballar molt bĂ© per poder-lo presentar amb garanties de continuĂŻtat. De moment no puc avançar res mĂ©s fins a tenir-ho ben lligat.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz