Qui va matar el general Miles?

0
833

Una investigació històrica vol aclarir la mort del militar neozelandès l’any 1943 a l’Hotel París de Figueres


 

Cada 25 d’abril se celebra l’Anzac Day, una data en la qual es recorda els militars australians i neozelandesos que van servir i morir en guerres, conflictes i missions de pau. Aquest any hi hagué una senzilla però emotiva celebració de l’Anzac Day al cementiri de Figueres. Barry Dreyer, un militar retirat de Nova Zelanda amb un brillant full de serveis que va començar a la guerra del Vietnam, va venir a dipositar un ram a la tomba del general Reginald Miles, un compatriota seu enterrat al cementiri de Figueres, on va morir el 20 d’octubre del 1953.

Dreyer està elaborant, juntament amb la historiadora Sarah Gaitanos, la biografia de Miles i per això s’ha desplaçat a tots aquells llocs que poden aportar informació sobre la seva vida militar, ja que havia desenvolupat una carrera molt prestigiosa només ennuvolada pel seu suposat suïcidi en una habitació de l’Hotel París de Figueres. Les investigacions fetes anys més tard dels fets -i que amb el treball actual s’espera que les culminaran- incideixen de forma especial en les estranyes circumstàncies que van envoltar les darreres hores de Miles.

Ara mateix les hipòtesis passen per un suïcidi induït. Hores abans de trobar-se el seu cos penjant de l’habituació de l’hotel va rebre la visita de policies de paisà, entre els quals no es pot descartar la presència d’agents de la Gestapo. La policia alemanya tenia unes oficines al carrer de Vilafant per exercir el control de fronteres, ja que en aquells moments -en plena Segona Guerra Mundial- França estava ocupada pels nazis i tot i la neutralitat espanyola, els seguidors de Hitler tenien les portes obertes a tota la península.

«He llegit la carta que va enviar al cònsol britànic la tarda del 19 d’octubre, hores abans de la seva mort, i demostra optimisme. És un home que està a punt de sortir d’Espanya i fa plans de futur. A més, amb el seu historial, no vivia una situació especialment difícil. Pitjor havia estat fugir d’una presó italiana, on s’internaven els militars aliats, travessar les línies enemigues i arribar a Suïssa, abans de travessar els Pirineus per poder ser repatriat cap a Anglaterra. No s’explica com en poques hores pot decidir suïcidar-se», assenyala Dreyer que, al final de la seva investigació, espera poder trobar una resposta.

LA HISTÒRIA D’UNA FUGIDA. El general de brigada de l’arma d’artilleria de la divisió de l’exèrcit de Nova Zelanda, Reginald Miles, de 50 anys, era el comandant en cap del destacament militar que defensava del port de Trobuk, a la regió de Cirenaica, a Líbia, en el moment de la seva detenció. Va ser combatent tant a la Primera com a la Segona Guerra Mundial i està considerat un heroi al seu país. Fou el mes de juny del 1942, quan els italians, amb el reforç de les famoses blindades Panzer Afrika alemanyes, van recuperar Trobuk i va fer uns 30.000 presoners aliats, entre els quals figurava el general, que fou deportat captiu a Itàlia. A mitjans de l’any següent es va fer escàpol i a través de Suïssa passà a França i finalment va entrar a l’Estat espanyol a través del Pirineu empordanès. Allà mateix fou detingut per la policia espanyola, ja que la frontera i tota la zona propera estava rigorosament vigilada. Com que es tractava d’un militar d’alta graduació immediatament es va informar el governador civil. Aquest ho va traslladar al ministeri de la Governació i finalment es va informar el consolat britànic de Barcelona, que es va fer càrrec dels tràmits per aconseguir a la seva repatriació.

El ministeri va disposar que el general, per la seva alta graduació i pel fet que la seva presència podia ser considerada en aquells moments com un possible refugiat de guerra, no fos internat a la presó de Figueres. Va ser allotjar a l’Hotel París, que en aquells anys estava regentat per un ciutadà considerat totalment germanòfil, ja que mai va dissimular aquesta inclinació política. En aquella època l’establiment era un dels millors de la ciutat i s’hi allotjaven tots els militars de graduació o les diverses personalitats que passaven per la ciutat.

El general Miles va quedar allotjat sota la vigilància d’un policia espanyol, que el custodiava de nit i de dia. Fins i tot quan el general baixava a prendre un cafè a l’establiment de la planta baixa, conegut com a l’Empórium, el policia romania tot el temps al seu costat. La versió oficialment deia que era per protegir-lo. Totes les despeses d’aquest allotjament anaren a càrrec del consolat britànic, que va iniciar ràpidament les gestions diplomàtiques per a la seva repatriació a Anglaterra.

Al capvespre del 19 d’octubre, el general Miles va ser visitat per quatres agents secrets de la policia espanyola, tot i que no es descarta que algun fos alemany. Un d’ells era figuerenc. Van tenir una llarga conversa. Un vigilant de l’hotel va manifestar posteriorment que havia sentit una fressa de taules a l’habitació del general quan ja s’havia acabat l’entrevista. L’endemà al matí el seu cos fou trobat penjat pel coll amb la corda de la persiana del balcó, enganxada al tub de la calefacció que passava pel sostre de l’habitació.

Mai se sabrà què va passar al llarg d’aquella entrevista. La gent de Figueres va considerar molt sospitosa la seva mort i es feia ressò de la visita dels quatre funcionaris la mateixa nit del suposat suïcidi. Tothom explicava que fins aleshores el general s’havia mostrat serè i tranquil. El consolat britànic estava fent les gestions finals per portar-lo al seu país i sembla que no s’hauria tardat gaires dies a aconseguir-se. Per què, de cop i volta, en un moment, el general havia decidit posar fi a la seva vida, penjant-se? Tothom recelava dels motius que hauria tingut per suïcidar-se. A la documentació de l’Ajuntament no consta cap certificat mèdic sobre la defunció, simplement una anotació de que diu «suicidio».

Les despulles del general foren enterrades al cementiri de Figueres, on encara romanen en un nínxol en què la làpida indica la data de la seva mort i la seva condició militar. En concret, està situat al departament 4, nínxol 90, pis quart, propietat del consolat britànic. Regularment es paguen les taxes municipals i una persona de Figueres s’encarrega de netejar periòdicament el nínxol. Algun dia, potser no gaire llunyà, podrà ser desenterrat i el cos tornarà al seu país d’origen amb els honors i els reconeixements que es mereix.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li