Qui roba a qui?

0
1366

A mesura que a Madrid i altres comunitats on governa el Partit Popular es treballa pel benestar dels seus ciutadans, la creació de llocs de treball i la baixada d’impostos, i així s’ha posat de manifest en un dels projectes estrella de la presidenta Ayuso, aprovant la seva llei de mercat obert, on no caldrà llicència per instal·lar-se a Madrid, a Catalunya passa tot el contrari.
Amb aquesta mesura es dona llum verda al projecte normatiu per reduir la burocràcia i garantir un mercat únic; les empreses que vulguin operar a la regió no necessitaran cap permís extra. La norma permetrà a qualsevol empresa espanyola instal·lar-se a la Comunitat sense la necessitat de sol·licitar cap llicència addicional. La nova norma no només contribuirà de forma eficaç a la simplificació administrativa sinó que serà un bon reclam per potenciar l’arribada de noves inversions i ajudar a promoure l’activitat econòmica. A tall d’exemple, qualsevol empresa podrà operar a Madrid sense cap més requisit que els pertinents controls de seguretat i la comprovació que la regió on es troba l’empresa estigui en regla. A Catalunya, per contra, el seu Govern secessionista es dedica a altres coses, a les seves mans tenen altres interessos, mai els dels catalans. En el que portem d’any ens trobem dues qüestions inamissibles, intolerants i vergonyoses. D’una banda, els alts càrrecs que cobren sense anar a treballar, més d’1,7 milions d’euros a l’any, es tracta d’un règim especial que s’anomena «llicència per edat» i que existeix des de l’any 2008, permetent que els funcionaris del Parlament puguin rebre el sou sense anar a treballar, i continuen generant triennis i mantenint les quotes a la Seguretat Social. Podríem preguntar a l’expresident Quim Torra quan ens deia «Espanya ens roba»: «qui roba a qui?».

Si amb això no és suficient, tenim la proposta de paralització de la institució pel cas del diputat de la CUP Pau Juvillà. Aquesta intenció d’aturar la Cambra és un autèntic frau de Llei, il·legal, antidemocràtic i profundament immoral, és inacceptable que es posi la institució al servei de la situació legal d’un sol diputat. L’independentisme desprestigia la imatge de la societat catalana, quan el cal fer és treballar contra la pandèmia i reactivar l’economia.

Al final queda molt clar que la classe política secessionista catalana el que té és molta jeta, amb la presidenta del Parlament de Catalunya, Sra. Laura Borràs, al capdavant, que ha fet gala de la seva arrogància i infantilisme. Podem veure-ho amb la seva última incoherència, la pretensió de crear una setmana blanca parlamentària de 15 dies suspenent l’activitat al Parlament, ara, això sí, cobrant. Tancar el Parlament és la forma menys democràtica de revocar qualsevol decisió, esperem que els catalans obrin els ulls davant la farsa independentista, ja que el «tot s’hi val» només ens condemnarà al fracàs.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li