Qui canvia el món quan el món canvia?

0
928

Llegeixo una reflexió, de Daniel Innerarity en el diari El País del 2 de gener, sobre el difícil que ens resulta canviar quan tenim el propòsit de fer-ho i de com canviem inexorablement sense que intervingui la nostra intenció en fer-ho.

La realitat és que tot canvia, encara que no ens n’adonem. N’hi ha prou amb mirar al nostre propi ahir per contemplar quant ha canviat el món en els nostres anys de vida. Fa tot just 20 anys la telefonia sense fils i mòbil eren una pura anècdota. La nostra connexió telefònica era estacionària i calia marcar el número en un dial. Si miro una mica més enrere, als meus temps estudiantils, la màquina d’escriure era l’instrument d’escriptura per excel·lència. Fins i tot l’Olimpíada de Barcelona va ser l’última sense Internet. Avui, ens semblaria impossible viure sense el mòbil a la butxaca, no escriure en el nostre ordinador personal i no navegar per la xarxa a la recerca d’informació, són eines quotidianes que fem servir sense mirar enrere, sense recordar el que era la nostra vida sense aquestes tecnologies. Efectivament, el món canvia encara que no sapiguem qui canvia el món.

Parlem d’una cosa que ens afecta a tots, que ens canviarà a tots: l’escalfament global el símptoma més evident el trobem a l’Àrtic, oceà que és el sistema natural de refrigeració de la Terra, que ha vist augmentar la temperatura de l’aigua marina a 1,7 graus en l’últim segle. Si el mesurament de l’escalfament global el fem a terra ferma, per exemple, a Alaska, comprovarem que la temperatura ha augmentat en 3 graus, segons l’últim informe del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC, en les sigles en anglès). Una previsió d’aquest organisme internacional pronostica que a mitjans d’aquest segle aquesta superfície gelada quedarà lliure de gel a l’estiu. No és la meva intenció alarmar, estimat lector, més aviat intento fer èmfasi en l’important: aquest canvi està modificant abruptament el clima del nostre hàbitat, per tant, la nostra manera d’habitar i viure en aquest bell planeta blau.

Tornem al passat!

La primera evidència que vam tenir l’efecte hivernacle provocat per l’activitat humana és de fa unes poques dècades. Va caldre esperar a l’any 1990, quan l’IPCC va publicar el seu primer informe, per tenir coneixement científic de com funciona el clima del planeta. En aquest any acabat d’estrenar, el consens científic sobre l’escalfament global és unànime i la responsabilitat humana en el mateix, gairebé també (encara hi ha qui nega el canvi climàtic i la nostra responsabilitat en aquest canvi). Possiblement l’Àrtic és el lloc del planeta on més perceptible és l’escalfament global, però és només una evidència més de l’augment de la temperatura mitjana del planeta, les conseqüències són cada vegada més verificables i precises.

El nostre món és presoner de l’economia. Tot es mesura i es computa en termes econòmics: russos i nord-americans estan avaluant els beneficis econòmics que els proporcionarà el desglaç de l’Àrtic, el que permetrà una drecera en el trànsit marítim entre les costes asiàtiques del Pacífic i les costes atlàntiques europees, sense oblidar la possible explotació de les reserves de gas natural i de petroli que es pressuposa que hi ha a dit oceà. Aquests contes de la lletera per part d’economistes i polítics són equivocats i perillosos, atès que si perdem aquesta part de refrigeració del planeta, el nivell de les aigües marines pujarà igual que la temperatura i, per això, la vida serà més difícil. Estaria bé que es prenguessin seriosament i en consideració els informes de l’IPCC i que els acords, com el de París el 2015, basats en aquests informes, es complissin: 195 països van signar els acords de París i es van comprometre que entressin en vigor el 2020. La idiotesa i la ceguesa ha colpejat dit Acord de París: Donald Trump l’ha rebutjat, per tant, els Estats Units se’n desvinculen, sent el país nord-americà el segon que més emissions contaminants emet. El primer país més contaminant és la Xina, entre xinesos i nord-americans superen el 35% de les emissions globals. Complir amb els objectius de l’Acord de París implicaria que l’augment de la temperatura a finals d’aquest segle fos d’entre 2,7 i 3,6 graus; sense aquest acord, segons un estudi de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), l’augment serà d’entre 3,3 i 4,7 graus. Prediccions poc favorables, davant l’amenaça real del canvi climàtic, amenaça que afecta la pau i la prosperitat de tots els pobles de la Terra. Res al planeta serà immune a l’augment de la temperatura, les conseqüències del qual, segons el Fòrum de Viena sobre Energia, seran: «Sequeres, inundacions, onades de calor, fenòmens meteorològics extrems i la pujada del nivell dels mars». Els efectes d’aquesta pujada de temperatures són el desplaçament de poblacions senceres, fam i guerres.

Som els humans, per primera vegada en la història geològica de la Terra, els qui propiciarem l’actual canvi climàtic: «És extremadament probable que la influència humana hagi estat la causa dominant de l’escalfament observat des de mitjans del segle passat (…). L’escalfament del sistema climàtic és inequívoc» (IPCC). És urgent prendre consciència d’aquest problema, és urgent i necessari que els ciutadans pressionem perquè es canviï el model energètic de combustibles fòssils per un model d’energies netes i alternatives. Afrontar el canvi climàtic és cosa de tots nosaltres, hem de pressionar perquè no s’imposin les tesis economicistes de Donald Trump, que va argumentar el seu rebuig a l’Acord de París perquè implica «terribles càrregues als americans tancant la indústria del carbó, sufocant el creixement i desplaçant llocs de treball i riquesa dels EUA als seus competidors» (declaracions recollides per The New York Times). El president dels Estats Units assumeix que l’economia del seu país no utilitzarà la innovació per adaptar-se al nou paradigma econòmic i social, per contra, les grans multinacionals americanes manifesten obertament el seu suport a l’Acord de París: Apple, Google, Microsoft, IBM, Intel, Nike, Starbucks, Exon Mobil o Chevron, entre moltes, estan preocupades per la pèrdua de competitivitat en el mercat de les energies netes, mercat pel qual la Xina i la Unió Europea aposten decididament (amb l’excepció del govern espanyol, que s’ha preocupat de penalitzar les energies netes i alternatives). Hem de pressionar, sobretot, quan la innovació en aquest camp té un impacte positiu en l’economia i, sobretot, en la nostra pròpia supervivència. Hem de canviar el món abans que el món ens canviï.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li