Què passarà avui?

0
785

Ja hem deixat enrere l’1 d’octubre i avui comença l’hora de la veritat. La incertesa i la tensió és més que evident i avui començarem a sortir de dubtes.

Després de l’1 d’octubre i de l’aturada general del dia 3, el president Puigdemont ha anat repetint en mitjans internacionals que en els propers dies es proclamarà la independència, en definitiva, que el Parlament de Catalunya farà una Declaració Unilateral d’Independència, la famosa DUI. Tot i així, tant la fugida dels gegants econòmics, com els moviments d’alguns dels politics independentistes han començat a fer a emergir propostes de mediació alhora que produïen moviments que afegien dramatisme al que succeirà al Parlament avui.

Ja sabem que el principal hàndicap per a la DUI és la manca d’una majoria sòlida a favor d’aquesta opció, però tot i així, degut a la Llei del referèndum i la Llei de transitorietat jurídica aprovades pel Parlament, al cap de 48 hores de la proclamació dels resultats, el govern es veu obligat a implementar-ne els resultats.

Davant això, tres són els possibles escenaris que ens podem trobar avui dimarts:

En primer lloc, es pot fer una Proclamació d’Independència. És un escenari possible si analitzem la voluntat d’una part de l’independentisme reiteradament expressada i que sintonitza amb el tarannà del president Puigdemont. Aquesta opció té molts riscos. I tots inevitables com hem vist aquests dies. Sembla evident que l’aplicació de l’article 155 o l’estat de setge seria immediat i que a més, això gaudiria de la complicitat dels estats i les institucions europees. Tant en cas d’independència com en el cas d’intervenció, els costos són duríssims i està per veure si la societat està disposada a assumir-los. Si es produeix, no tardarem gaire a comprovar-ho.

La segona opció seria, la de posposar la DUI per després d’unes eleccions on s’evidenciés la fortalesa de l’independentisme. Unes eleccions en les quals els partits independentistes es presentesssin junts i on només hi hagués un punt en el programa electoral: la proclamació efectiva de la independència. Això significaria que avui, el president Puigdemont convocarà eleccions per d’aquí a cinquanta-sis dies. Aquesta opció tindria diferents problemes, però almenys dos beneficis: evitaria l’aplicació de l’article 155 i per tant que la Generalitat fos intervinguda i a més, suposaria una oportunitat per reforçar a les urnes la majoria independentista. També és cert però, que hi ha el risc de perdre la majoria independentista actual que hi ha al Parlament, ja que com s’ha vist aquest cap de setmana, el no està també mobilitzat.

I finalment, la tercera opció, sembla que és la que té més opcions de ser la guanyadora: la proclamació d’independència en diferit. És a dir, fer una declaració solemne sobre la voluntat dels catalans expresada l’1 d’octubre i l’aplicació real dels resultats al cap d’un període determinat. Aquesta fòrmula és la més coherent amb el que hem anomenat “processisme” i la que beu de l’esperit inicial sobre com s’hauria de gestionar el post 1-O. El principal argument dels defensors d’aquesta opció és el fet de guanyar temps que permeti una negociació o una mediació que posi fi al desbloqueig de la situació. El cas és que aquesta opció permetria aconseguir dues coses: complir amb la Llei del referèndum i els compromisos adquirits alhora que es dona prou temps per intentar desencallar la situació a través d’una veritable negociació. Caldrà estar atents però a la reacció de l’Estat.

Avui veurem quina de les tres opcions és la guanyadora o fins i tot, en pot sorgir una de nova que no som capaços d’imaginar. Però, si d’alguna cosa podem estar segurs és que la legislatura està arribant als seus darrers moments i que en poques hores en viurem l’epíleg. Avui canviem de cicle politic, esperem no prendre gaire mal.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz