Què passa amb les garotes?

0
1323

La conversa es produeix al bell mig de la platja principal de Cadaqués. “Ja no hi ha garotes i si en trobes alguna són molt petites, com les que vàrem agafar fa pocs dies”, comenta Montserrat Contos acompanyada del seu fill, Pere Vehí, una família arrelada al poble des de fa generacions i vinculada amb el sector de la restauració. En aquest mateix escenari, fa un quants anys, era habitual veure-hi en aquesta època de l’any colles del poble fent la garotada, és a dir degustant aquest marisc, acompanyat de pa, un bon vi i algun altre ingredient de la gastronomia local. Avui és molt difícil que passi. Per una banda hi ha una normativa que impedeix la seva collita indiscriminada però, per l’altra, la pesca furtiva ha provocat aquesta desaparició, almenys a la zona del cap de Creus.
Els restaurants serveixen garotes, però una altra cosa és determinar el seu origen. No totes han estat collides a la Costa Brava, entre altres coses perquè la demanda comercial també s’ha disparat en els darrers anys. Si abans, per a molta gent, era una activitat semblant a la d’anar a buscar espàrrecs, avui la demanda supera l’oferta i les extraccions es fan en massa. Això, precisament, van denunciar fa unes setmanes un grup de 200 veïns de Cadaqués encapçalats pel mateix Pere Vehí. “L’organització de jornades gastronòmiques d’espècies com la garota o els musclos porta a una proliferació de pescadors il·legals a la zona del Parc Natural del Cap de Creus per proveir d’aquests productes els restaurants. Això comporta la desaparició pràcticament total dels musclos i de les garotes a mans dels furtius”, assenyala.
Josep Maria Cervera, regidor del Port de la Selva i mediambientalista reconegut, recorda que “amb l’arribada del fred també arriba l’època d’anar a buscar garotes. Els nostres pares, avis, besavis i ves a saber quantes generacions enllà ja ho feien. La tradició popular ja establia una veda per les garotes que deixava en mans de la R, així els mesos sense R , o sigui maig, juny, juliol i agost, no calia ni tocar-les ja que no valien res. Els mesos amb R entre mig, o sigui març, abril, setembre, octubre, novembre i desembre, es podien menjar i el gener i febrer, mesos acabats en R, les garotes estaven al pic, i assolien el clímax durant les minves de gener”.

LA GAROTADA. L’historiador i documentalista escalenc Josep Colomeda explica que “temps enrere, les garotes es menjaven després de dinar o com a simple berenar de pescadors, però d’un temps ençà el seu consum és una festa gastronòmica, íntima o concorreguda, ja sigui en un context particular o en establiments de restauració. També es celebra a diferents indrets de la nostra marina la garotada o garoinada, factor que ha ajudat a fer-la conèixer encara més, però que també ha contribuït a una excessiva extracció que fa perillar la seva mateixa existència. Però, tanmateix, com a fet popular i quotidià està en desús. Poca gent es dedica a buscar-ne per a consum propi, per manca de temps i per estar poc plenes, alhora que la seva compra resulta quasi prohibitiva”.
Tot recordant el passat explica que “la garotada pren forma de ritual, tant per l’escenari -arran de mar- com pels elements que la integren. Les garotes, dipositades en un cove o galleda, es seccionen pel mig amb un cop sec de ganivet o unes tisores potents i amb mà destra i gest ràpid es renten amb aigua de mar per fer-ne sortir alguna sutzura. Hi ha qui posa els molls sobre una llesca de pa, de la qual cosa en resulta una mena d’exquisit pa amb tomata mariner que hi ha qui se les menja amb cullereta”. I afegeix que “tradicionalment s’hi acompanya pa o coca i, ocasionalment, botifarra negra, alls tendres i fins i tot cebetes. Per fer-les passar, els comensals més sofisticats s’ajuden d’un bon xampany, però, és més corrent un simple vi negre de la terra begut en porró si els afortunats són la resta de mortals”. Val a dir que, segons Colomeda, els grecs clàssics ja valoraven les garotes, qui sap si pescades a Empúries.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li