‘Que no ens falti de res’

0
715

‘La compenetració entre els diàlegs, ràpids i fluids, i els silencis precisos proporcionen a l’obra el dinamisme necessari per generar entre el públic la necessitat de saber més’


Bruels explica una història. D’aquí. De la comarca. Però que, com molt bé ens avisen a l’inici, podria passar a qualsevol altre lloc. Un conte explicat alhora pels quatre actors principals. Una opció arriscada, perquè dividir el paper del narrador i delegar-lo sobre més d’un personatge és perillós. Pot destruir el millor text, o al contrari, donar un toc especial que encisi l’espectador. El dissabte a les 21 h dalt de l’escenari del Teatre el Jardí de Figueres vam tenir la sort de gaudir d’aquesta segona opció. La compenetració entre els diàlegs, ràpids i fluids, i els silencis precisos proporcionen a l’obra el dinamisme necessari per generar entre el públic la necessitat de saber més.

Entremig, quatre històries. Primer la del Joan Marmaneu, innocent i dura. La segona, un dels millors moments de l’obra, el monòleg de culpabilitat i impotència de Joan Pablo Mazorra. La tercera és la de la Rebecca Alabert, i les seves pors. Tanca la Iona Balsells, que parla d’admiració, de desil·lusió i de silenci.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li