Què llegir aquest estiu?

0
1310

L’estiu, cada vegada més, s’associa a un temps (sempre molt limitat) de vacances que permeten dedicar-se a certes activitats que el ritme de treball habitual dificulta de poder realitzar-les plenament, com és llegir. Ara ja no hi ha excusa de no tenir temps per fer-ho. Però de seguida es planteja el dilema: Què hem de llegir? L’oferta és immensa i per això, penso, que cal deixar-se guiar per la curiositat personal i defugir el que són les novetat literàries «de moda». També crec que val molt la pena ampliar el nostre interès per altres gèneres que no siguin la novel·la convencional, el best-seller. I, naturalment, procurar llegir sempre que es pugui en català, perquè si no reduirem, més encara, la llengua pròpia a una posició marginal en un àmbit tan difícil com l’editorial.

Dit això, passo a explicar-vos la meva tria. En l’elecció del primer títol he seguit el consell que han fet els organitzadors de l’any Triadú (commemoració en homenatge al famós crític literari i pedagog Joan Triadú, de qui se celebra enguany el centenari). Proposen Si això és un home, de Primo Levi, on l’autor explica la seva experiència als camps d’extermini nazis. L’obra fa part d’un conjunt, la «Trilogia d’Auschwitz» (Ed. 62), que inclou La treva i Els enfonsats i els salvats. Sense conèixer una obra així, difícilment comprendrem el nostre món contemporani.

Per «compensar» la duresa d’aquesta primera proposta testimonial, endinsem-nos en un altre gènere: la poesia. D’entrada, us recomano dos poetes que fa poc van venir a fer un recital conjunt a Figueres, organitzat per Òmnium cultural: Antoni Clapés (Sabadell, 1948) i Pol Guasch (Tarragona, 1977). Pertanyen a generacions molt allunyades i això, junt amb els mèrits personals, els fa encara més interessants perquè permet veure la diversitat de la nostra poesia actual. El primer, Clapés, ha reunit l’obra produïda entre el 1989 i 2009, a Clars, aquest matí, són els teus records (Ed. LaBreu). I el segon, Guasch, acaba de treure la segona edició de Tanta gana, que va rebre el III Premi Francesc Garriga. Entremig d’aquests dos noms, dos més de les generacions del mig: Roger Costa-Pau, I en qui l’ofec? (Llibres del Segle ) i Abraham Mohino Balet, Ànemos (Godall edicions).

I, encara, una obra de crítica literària, Apunts de literatura russa i un afegit polonès (Cal·lígraf), de Xènia Dyakonova, traductora d’algunes de les obres que comenta en el seu llibre. Per acabar, no em puc estar de recomanar-vos també la reedició de la novel·la amb rerefons autobiogràfic de Maria dels Àngels Vayreda, Encara no sé com soc (Diputació de Girona), per més que es tracti d’una obra que acaba de sortir d’impremta i no es trobarà a les llibreries fins al mes que ve. Que vaig de gust!

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li