Què llegeixen els nostres músics?

0
356

Bruce Springsteen ha confessat en diverses ocasions que les lectures de John Steinbeck han estat una de les seves principals fonts d’inspiració. Fins i tot va dedicar a la dècada dels 90 un elapé sencer (The gosht of Tom Joad) al protagonista del clàssic El raïm de la ira (The grapes of wrath -1939). Bob Dylan és un altre que sempre ha fet proselitisme de la seva llibreria; Baudelaire, William Blake o Allen Ginsberg reapareixen encriptats sovint a les seves lletres. I què dir dels catalans; de tots és coneguda la reivindicació aferrissada que Lluís Llach fa de Miquel Martí i Pol o Joan Manuel Serrat de Miguel Hernández.
En general, i més enllà d’aquests casos concrets, podríem dir que les preferències literàries dels músics són unes dades potser no influeixen en el fet que ens agradi o deixi d’agradar la seva música, però sí que serveixen per dibuixar un perfil cultural/social de la persona que acostumem a escoltar al nostre MP3.
A més, molt sovint, descobrirem que existeix certa afinitat entre els gustos dels nostres músics favorits i els seus escriptors de capçalera. No és d’estranyar ja que podríem dir que si ens atrau la seva música és perquè d’alguna manera estem sintonitzats en la mateixa ona.

El projecte. El portal d’Internet dedicat a la divulgació del panorama musical de la comarca Sonabé ha engegat una iniciativa conjunta amb la biblioteca de Figueres que duu per nom Riff my words. Allà, un cop entrem a l’enllaç que ens proposen, podem descobrir quines són les preferències literàries d’una vintena de músics altempordanesos.
Al costat del nom de l’artista i d’una breu descripció del seu currículum trobem una declaració de principis literaris escrita pel mateix músic i una sèrie de títols que per a ell/ella són els més destacats i que ens recomana.
Però el projecte va més enllà. En realitat es tracta d’una guia de lectura, ja que Riff my words està connectat al catàleg on line que aplega totes les biblioteques de l’Alt Empordà (es diu Argus) i al costat de cada llibre citat apareix la referència amb la qual aquest està registrat a les sales de lectura. Això significa que només fent un click podem saber la disponibilitat i anar a la biblioteca més propera a buscar l’exemplar que ens interessa. En definitiva, es tracta d’una fórmula per engrescar a la lectura públics que, potser, no serien lectors habituals.

Núria bassagañas. Ella és l’autora d’aquesta iniciativa altruista en la qual només es persegueix difondre les sinergies músic-lectores de la comarca. El procediment de treball que segueix comença quan a la biblioteca (ella treballa allà) entra un nou CD d’un músic/banda o compositor altempordanès sigui del gènere que sigui. Llavors parla amb els autors i els demana si hi ha referències literàries. Un cop té la informació, només es tracta d’actualitzar el catàleg, de crear els enllaços corresponents i Internet fa la resta.

Les llistes. Ja en matèria i fent una ullada ràpida a Riff my words podem descobrir, per exemple, que la cantautora Rusó Sala té uns gustos eclèctics. Diu que es deixa dur de la mà per poetes i novel·listes per igual i destaca autors com Gabriel García Márquez, Herman Hesse, Camilo José Cela, Sándor Márai, Lobsamp Rampa o Julio Cortázar…” Les seves recomanacions són, entre d’altres, Cien años de soledad de García Márquez i Mazurca para dos muertos de Cela.
Un altre cantautor, Robert Molina, apunta una sèrie de reflexions que poden ajudar a traçar les claus del comentat a l’inici d’aquest article: “M’he sentit influït pel que fa a la temàtica o el to de les cançons. En aquest sentit trobo que m’he deixat endur molt per autors sobretot americans de l’estil de Salinger, amb aquesta insatisfacció eterna que senten els seus personatges o Bukowski i la seva forma de deixar-se caure a la vida. O la forma que té Paul Auster per explicar que les casualitats van formant el nostre món i que poc hi podem fer.”
Molina fins i tot explica quin és el procés per plasmar les pàgines d’un llibre dins les línies d’un pentagrama. “El que faig molt és utilitzar les seves imatges i fins i tot a ells mateixos per intentar crear una sensació. Si utilitzo figures que la gent reconeix poden entendre més bé a què em refereixo”. Les recomanacions de Molina són Franny i Zooey de Salinger o Sunset park d’Auster.

Jazz. El músic Herbert de Miranda ens diu que “ens convida a la descoberta d’alguns autors portuguesos i brasilers que l’han influït com Luis Vaz de Camoes, Fernando Pessoa, Florbela Espanca o Helberto Helder. I també afegeix a la llista noms com William Shakespeare, James Redfield, Miquel Martí i Pol, Carles Riba, Gabriel Ferrater, J.V. Foix i Juan Eduardo Cirlot. Entre les seves recomanacions destaca Llibre del desassossec de Pessoa.
rock. La banda de rock Hotel Overlook comença explicant-nos que el mateix nom del grup és ja un homenatge a l’hotel on transcorre l’acció d’El resplandor (The Shining) de Stephen King. Més tard confessa que a les lletres del seu primer CD “es poden trobar temes com Refuge i At the end of the day influïts desendreçadament per Paul Auster i Herman Hesse”. I que “també el tema The long way té el seu referent literari directe en A la carretera (On the road) de Jack Kerouac, en una versió rockero-jonquerenca”.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li