Quatre personatges i un entorn

0
466

L’Associació Amics del Castell de Sant Ferran publica la quarta monografia dedicada a relatar la història de la fortalesa figuerenca


 

El darrer volum que l’Associació Amics del Castell de Sant Ferran presentarà dissabte vinent (19.30h, a la seu social) explica la fortalesa com un entorn natural i quatre personatges i ha estat escrit de forma coral. El president de l’entitat i coordinador del volum, Antonio Herrera, assenyala que el quart llibre de la sèrie “Episodis del Castell” segueix “amb personatges vinculats al nostre recinte perquè la seva història humana és tan extensa com interessant. I en aquesta edició s’inclou un documentat estudi sobre el seu entorn natural i paisatgístic”.

Aquest treball, amb el qual comença el llibre, va a càrrec del biòleg i escriptor Josep Maria Dacosta i explica “les grandàries i característiques del castell, part de la seva història, l’accés, el recorregut perimetral, la geologia, la flora –amb especial esment a la planta protegida Silene sennenii, que viu al glacis del castell i és on hi ha la major població mundial–, la fauna, els arcs amb l’aqüeducte mutilat i acaba el seu relat amb un repàs geogràfic dels quatre punts cardinals”, segons Herrera.

El volum continua amb la història del capità Narcís Massanas i Veguer (1786-1811) considerat com un “heroico guerrillero ampurdanés”, tal com s’indica a la placa que es conserva a l’interior de la fortalesa. El capítol l’ha escrit Gerard Bussot, un estudiós del personatge que com Massanas és de Sant Feliu de Guíxols. En aquest sentit es rememora la seva participació en la Rovirada, una acció militar que va permetre recuperar el castell durant la Guerra del Francès. El capità va morir afusellat pels francesos, uns mesos més tard, a Pont de Molins.

“El tercer capítol tracta sobre l’alcalde Abdon Terrades (1812-1856) i l’escriu un exalcalde de la ciutat, Joan Armangué. Terradas està considerat un dels principals personatges del republicanisme empordanès. Va viure en una època políticament convulsa, essent destituït en diverses ocasions del seu càrrec. Va estar empresonat al castell per ordre de l’autoritat militar i va morir a Medina Sidonia, on estava desterrat.

MARINA VEGA I DALÍ. Els dos darrers capítols del llibre tenen una especial significació per les aportacions inèdites, o poc conegudes, que fan a la història de dos figuerencs singulars. Per una banda el general José Marina Vega (1848-1926), que va néixer al mateix castell i fou ministre de la Guerra en dues ocasions. Aquest text l’escriu el tinent general figuerenc Carlos Díaz Capmany. Com assenyala Herrera, “el general Marina Vega va participar en totes les conteses que hi va haver en el seu temps. Van ser uns anys nefastos per a Espanya perquè va perdre tot el seu poder colonial. Va participar en infinitat de batalles i va ser ferit en diverses ocasions, L’autor narra la història d’aquest gran militar basant-se en el full de serveis que es guarda a l’Arxiu Històric-Militar de Segòvia”.

Finalment, el periodista Josep Playà escriu sobre el temps que el pintor Salvador Dalí (1904-1898) va fer el servei militar al castell, entre els anys 1927 i 1928. Segons Herrera “és un treball difícil per l’escassetat de documentació que hi ha sobre el tema. Ha trobat algunes dades com, per exemple, en quin regiment va servir Dalí, les seves pors a les guàrdies i al penal, la seva obediència als superiors per evitar problemes, les relacions epistolars amb García Lorca i el pintor José Moreno Villa i altres anècdotes que es recorden dels companys de la mili, aconseguides a través dels seus familiars directes”.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz