‘Quan veia les boles de suro que queien carbonitzades… Va ser molt colpidor’

0
816

Palamosí de 53 anys, Enric Cano és arquitecte tècnic i dirigeix els bombers gironins des del 2006. Va ser una de les peces clau per coordinar les tasques d’extinció de l’incendi, però recorda que no va ser fàcil i assegura que aquell foc el va marcar molt


Cinc anys després del foc, com s’ha recuperat el territori?
Jo penso que bé. Segurament hi ha zones que no tant bé com altres, però malauradament és un territori que ja està acostumat a patir les embranzides del foc.

S’ha dit que va ser un incendi atĂ­pic, que van coincidir una sèrie de factors… Si vostè l’haguĂ©s de definir, com el definiria?
El tinc molt present. Jo no havia viscut cap foc aixĂ­. I la veritat Ă©s que em va marcar molt per les dimensions, per l’afectaciĂł que hi va haver i, sobretot, per les morts. Perquè quan vam sentir que hi havia hagut dos morts, tot i que van ser indirectes, vulguis que no et marca. I al cap d’unes hores, amb el foc de Portbou, quan estĂ vem al centre de comandament i ens deien que hi havia set, vuit o nou morts, perquè les primeres informacions van ser aquestes… Encara que al final fossin dos tambĂ© et deixa molt tocat. I cada estiu em vĂ©nen aquelles imatges al cap.

Quin va ser el moment més crític?
Per mi, el mĂ©s crĂ­tic va ser quan vaig veure que se’ns descontrolava. L’estĂ vem intentant parar la banda nord de la Jonquera, per la zona del tĂşnel del TAV, i allĂ  ens va saltar a l’autopista i vaig veure que no el podĂ­em atrapar. Vaig baixar per muntar el centre de comandament i vaig parlar amb l’analista en cap del GRAF, en Marc Castellnou. Li vaig comentar que se’ns n’anava i em va dir: “Ves a Figueres a muntar el centre de comandament.” I jo li vaig dir: “A Figueres?!”. I diu: “SĂ­ sĂ­, ves a Figueres que ens arribarĂ  a allĂ .” Això per mi va ser un xoc brutal. Perquè vaig pensar que potser estava exagerant, però efectivament va arribar a les portes de Figueres. I quan des d’allĂ  veia les boles de suro que em queien carbonitzades… Va ser molt colpidor.

Com s’afronta un foc d’aquestes característiques? És a dir, se’n deu haver d’estudiar el comportament, però això a la pràctica com es fa?
Afortunadament tenim els GRAF, que són els especialistes en focs forestals, i ells ens van marcant l’estratègia. En aquest cas, van tenir molt clar que com que hi havia la tramuntana, que ens marcava tota la zona afectada, i a través del Servei Meteorològic de Catalunya van veure que hi s’aturaria de manera radical i ens entraria la marinada, l’estratègia va ser posar més efectius al flanc dret, la banda del pantà, perquè quan entrés la marinada no se’ns obrís i se’ns n’anés a l’Alta Garrotxa.

AixĂ­, sobre la marxa, anĂ vem fent les previsions. I la veritat Ă©s que quan es va aturar la tramuntana el foc va quedar molt reduĂŻt a les dimensions que ja tenia.

Ara ho recordava, el foc de la Jonquera va coincidir amb el de Portbou. Com es gestionen els efectius en situacions com aquesta?
Això és un problema. Perquè sempre hem dit que nosaltres estem molt ben preparats, però quan hi ha simultaneïtat els focs se’t poden fer grans. En aquest cas, afortunadament, com que teníem tots els efectius aquí, els vam distribuir i en vam enviar cap a l’altra banda, que era relativament a prop. Però si ens hagués sortit un foc a l’altra punta de Catalunya, sí que realment haguéssim tingut problemes, perquè en aquell moment teníem molts efectius de tot Catalunya treballant aquí.

Per la situació de l’Alt Empordà, també és molt freqüent la col·laboració amb els bombers francesos. Com es coordinen?
Ja hi estem acostumats, i fins i tot durant l’hivern anem fent trobades. De fet en aquests moments estem preparant un projecte europeu per acabar-nos de coordinar encara millor, per poder disposar d’eines que ens permetin treballar de la mateixa manera. Que de fet ja ho fem, però ara uns s’encarreguen d’una cosa, els altres d’una altra, i ens anem coordinant. I si s’acaba aprovant aquest projecte, podrem treballar conjuntament, barrejats, i la coordinació encara serà molt més efectiva.

En les tasques d’extinció també hi participen voluntaris o agents d’altres cossos, com els ADF. Com es gestiona la seva intervenció?
Això és habitual. En el tema de voluntariat, tenim els voluntaris bombers, que són bombers i, per tant, estan integrats en el cos de Bombers; i els ADF, que ja hi treballem durant tot l’any. Fem moltes pràctiques i simulacres amb ells, i no hi ha cap tipus de problema de coordinació. A part d’això, ja no hi ha més voluntaris. O sigui, tota la resta de la ciutadania que vulgui venir a participar, que també ho entenem, és personal no qualificat i, per tant, no és que el rebutgem, sinó que li oferim que faci voluntari d’altres tasques, com per exemple suport als evacuats. I sí que tenim la col·laboració dels pagesos, que ens ajuden moltíssim a l’hora de llaurar els camps. Perquè això també s’ha de tenir clar: un camp de rostoll és un element propagador molt més ràpid que un bosc.

Sembla que el foc de fa 5 anys va marcar un punt d’inflexiĂł, i des d’aleshores s’ha anat avançant en matèria de prevenciĂł d’incendis amb els plans de delimitaciĂł, les franges de protecciĂł… Però Ă©s real, l’avenç, o Ă©s qĂĽestiĂł de polĂ­tica?
No, no. Aquí hi va haver el punt d’inflexió en el sentit de canviar la normativa. La llei només demanava que tinguessin franja les urbanitzacions que estaven aïllades i quatre coses més. A partir d’aquest incendi es va canviar i es va demanar franja a tot arreu que estigués en contacte o a menys de 500 metres de la massa forestal. Nosaltres des de Girona hi hem donat una empenta molt gran amb la col·laboració de la Generalitat, la Diputació, els consells comarcals i, evidentment, els ajuntaments. I ara ja estem en el procés següent: molts propietaris ja han començat a fer les franges. Evidentment encara ens queda molt per recórrer, però hem avançat molt.

Què més cal?
Tenir clars tots els consells de seguretat. BĂ sicament perquè el que estem venent Ă©s que si tens la franja feta, i tens molt clars consells com tancar finestres, tancar portes, recollir tendals…, tu a casa teva podrĂ s fer la teva autoprotecciĂł. Que evidentment han de comptar amb nosaltres, però si hi ha la franja nosaltres intentarem no evacuar perquè aixĂ­ tu serĂ s vigilant de la teva propietat. I a mĂ©s a mĂ©s, si veus que tu no te’n surts, ens podrĂ s avisar. Que el que passa moltes vegades Ă©s que, si t’evacuem i desprĂ©s s’encĂ©n alguna cosa, com que nosaltres no podem estar a tot arreu, es produeix l’incendi amb pèrdua de bĂ©ns.

Quin nivell de risc té l’Alt Empordà aquest estiu?
En termes generals, si continuen fent les plogudetes que ha anat fent en les Ăşltimes setmanes, jo crec que anem bĂ©. Però cal estar a l’aguait, bĂ sicament pels dies de vent, que per molt bĂ© que estiguis pots tenir un incendi al mes de març, o d’octubre o novembre. O sigui que estem en alerta. I sobretot demano molta prudència. Perquè la gent encara no tĂ© consciència del risc que hi ha. Ho comprovem el dia de la revetlla, perquè la gent fa el que vol; i amb el fet d’estar treballant al camp, desbrossant, i no pensar que qualsevol guspira, per ventet que faci, no la podrem aturar. I l’altra cosa que estem veient Ă©s el tema de les cigarretes: encara hi ha qui es pensa que tirar-la per la finestra del cotxe no Ă©s succeptible de provocar un incendi. I jo fins i tot faig una reflexiĂł: estic convençut que mĂ©s d’una vegada ha passat que algĂş llença la cigarreta, arriba a casa seva, posa la tele i diu: “Ostres, un foc i jo he passat precisament per aquĂ­! Quina casualitat; em podria haver enganxat…” I segurament no Ă©s conscient que Ă©s ell qui l’ha provocat.

El cos de Bombers té prou recursos humans per afrontar tranquil·lament la campanya, i tots els serveis de la resta de l’any?
Estem mancats de personal. Això ho ha reconegut el mateix conseller. Per això en aquests moments tenim una nova promoció de 153 bombers per tot Catalunya, i esperem que properament n’hi hagi una altra de 150, 200 o 250 bombers, que crec que també seran necessaris. Perquè només a Girona, ens estem acostant a un dèficit de 60 efectius. Si reparteixes 153 entre les set regions, és possible que ens toquin uns 40 bombers. Per tant, encara tindrem un dèficit que no podrem arribar a neutralitzar fins que no entrin un parell més de promocions. Mentrestant, aquestes vacants les estem suplint a força de posar-hi els mateixos amb hores extres.

I recursos materials?
Doncs també et diria que estem amb un dèficit força acusat, tant a nivell de camions com de materials, a causa d’aquests anys que hem tingut de zero o poca inversió. Anem fent, però si ho recordes, l’any passat el conseller va anunciar el pla estratègic, que és un pla que dura cinc anys, que és una inversió molt gran no per modernitzar el cos, sinó per deixar-lo com estava abans de la crisi; per tal que tot el material que tenim, que se’ns ha fet obsolet, estigui en garanties.

No podem acabar sense parlar del parc de Bombers de Figueres. Confia que les obres començaran realment en els propers dies?
En teoria el replanteig de les obres començava la setmana passada.

Tot i aixĂ­, la Generalitat no ha fet realment el que demanaven els bombers, que era construir el parc nou…
No. Això ja fa temps que es va dir que no es faria. No hi ha prou pressupost per cobrir el dèficit d’infraestructures que tĂ© la Generalitat al cos de Bombers de tot Catalunya, i s’ha prioritzat remodelar. Que Ă©s el que ja s’estĂ  fent, per exemple, al parc d’Igualada. El segĂĽent serĂ  Figueres, properament espero que fem el de Girona, i d’altres que tambĂ© estan pendents… Però ja et dic: sĂłn reformes. Si se’n fa un de nou Ă©s perquè el que hi ha estĂ  caient. Si no, no hi ha possibilitat de fer un altre parc nou.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz