‘Quan veia les boles de suro que queien carbonitzades… Va ser molt colpidor’

0
919

PalamosĂ­ de 53 anys, Enric Cano Ă©s arquitecte tĂšcnic i dirigeix els bombers gironins des del 2006. Va ser una de les peces clau per coordinar les tasques d’extinciĂł de l’incendi, perĂČ recorda que no va ser fĂ cil i assegura que aquell foc el va marcar molt


Cinc anys desprĂ©s del foc, com s’ha recuperat el territori?
Jo penso que bĂ©. Segurament hi ha zones que no tant bĂ© com altres, perĂČ malauradament Ă©s un territori que ja estĂ  acostumat a patir les embranzides del foc.

S’ha dit que va ser un incendi atĂ­pic, que van coincidir una sĂšrie de factors… Si vostĂš l’haguĂ©s de definir, com el definiria?
El tinc molt present. Jo no havia viscut cap foc aixĂ­. I la veritat Ă©s que em va marcar molt per les dimensions, per l’afectaciĂł que hi va haver i, sobretot, per les morts. PerquĂš quan vam sentir que hi havia hagut dos morts, tot i que van ser indirectes, vulguis que no et marca. I al cap d’unes hores, amb el foc de Portbou, quan estĂ vem al centre de comandament i ens deien que hi havia set, vuit o nou morts, perquĂš les primeres informacions van ser aquestes… Encara que al final fossin dos tambĂ© et deixa molt tocat. I cada estiu em vĂ©nen aquelles imatges al cap.

Quin va ser el moment més crític?
Per mi, el mĂ©s crĂ­tic va ser quan vaig veure que se’ns descontrolava. L’estĂ vem intentant parar la banda nord de la Jonquera, per la zona del tĂșnel del TAV, i allĂ  ens va saltar a l’autopista i vaig veure que no el podĂ­em atrapar. Vaig baixar per muntar el centre de comandament i vaig parlar amb l’analista en cap del GRAF, en Marc Castellnou. Li vaig comentar que se’ns n’anava i em va dir: “Ves a Figueres a muntar el centre de comandament.” I jo li vaig dir: “A Figueres?!”. I diu: “SĂ­ sĂ­, ves a Figueres que ens arribarĂ  a allĂ .” AixĂČ per mi va ser un xoc brutal. PerquĂš vaig pensar que potser estava exagerant, perĂČ efectivament va arribar a les portes de Figueres. I quan des d’allĂ  veia les boles de suro que em queien carbonitzades… Va ser molt colpidor.

Com s’afronta un foc d’aquestes caracterĂ­stiques? És a dir, se’n deu haver d’estudiar el comportament, perĂČ aixĂČ a la prĂ ctica com es fa?
Afortunadament tenim els GRAF, que sĂłn els especialistes en focs forestals, i ells ens van marcant l’estratĂšgia. En aquest cas, van tenir molt clar que com que hi havia la tramuntana, que ens marcava tota la zona afectada, i a travĂ©s del Servei MeteorolĂČgic de Catalunya van veure que hi s’aturaria de manera radical i ens entraria la marinada, l’estratĂšgia va ser posar mĂ©s efectius al flanc dret, la banda del pantĂ , perquĂš quan entrĂ©s la marinada no se’ns obrĂ­s i se’ns n’anĂ©s a l’Alta Garrotxa.

AixĂ­, sobre la marxa, anĂ vem fent les previsions. I la veritat Ă©s que quan es va aturar la tramuntana el foc va quedar molt reduĂŻt a les dimensions que ja tenia.

Ara ho recordava, el foc de la Jonquera va coincidir amb el de Portbou. Com es gestionen els efectius en situacions com aquesta?
AixĂČ Ă©s un problema. PerquĂš sempre hem dit que nosaltres estem molt ben preparats, perĂČ quan hi ha simultaneĂŻtat els focs se’t poden fer grans. En aquest cas, afortunadament, com que tenĂ­em tots els efectius aquĂ­, els vam distribuir i en vam enviar cap a l’altra banda, que era relativament a prop. PerĂČ si ens haguĂ©s sortit un foc a l’altra punta de Catalunya, sĂ­ que realment haguĂ©ssim tingut problemes, perquĂš en aquell moment tenĂ­em molts efectius de tot Catalunya treballant aquĂ­.

Per la situaciĂł de l’Alt EmpordĂ , tambĂ© Ă©s molt freqĂŒent la col·laboraciĂł amb els bombers francesos. Com es coordinen?
Ja hi estem acostumats, i fins i tot durant l’hivern anem fent trobades. De fet en aquests moments estem preparant un projecte europeu per acabar-nos de coordinar encara millor, per poder disposar d’eines que ens permetin treballar de la mateixa manera. Que de fet ja ho fem, perĂČ ara uns s’encarreguen d’una cosa, els altres d’una altra, i ens anem coordinant. I si s’acaba aprovant aquest projecte, podrem treballar conjuntament, barrejats, i la coordinaciĂł encara serĂ  molt mĂ©s efectiva.

En les tasques d’extinciĂł tambĂ© hi participen voluntaris o agents d’altres cossos, com els ADF. Com es gestiona la seva intervenciĂł?
AixĂČ Ă©s habitual. En el tema de voluntariat, tenim els voluntaris bombers, que sĂłn bombers i, per tant, estan integrats en el cos de Bombers; i els ADF, que ja hi treballem durant tot l’any. Fem moltes prĂ ctiques i simulacres amb ells, i no hi ha cap tipus de problema de coordinaciĂł. A part d’aixĂČ, ja no hi ha mĂ©s voluntaris. O sigui, tota la resta de la ciutadania que vulgui venir a participar, que tambĂ© ho entenem, Ă©s personal no qualificat i, per tant, no Ă©s que el rebutgem, sinĂł que li oferim que faci voluntari d’altres tasques, com per exemple suport als evacuats. I sĂ­ que tenim la col·laboraciĂł dels pagesos, que ens ajuden moltĂ­ssim a l’hora de llaurar els camps. PerquĂš aixĂČ tambĂ© s’ha de tenir clar: un camp de rostoll Ă©s un element propagador molt mĂ©s rĂ pid que un bosc.

Sembla que el foc de fa 5 anys va marcar un punt d’inflexiĂł, i des d’aleshores s’ha anat avançant en matĂšria de prevenciĂł d’incendis amb els plans de delimitaciĂł, les franges de protecciĂł… PerĂČ Ă©s real, l’avenç, o Ă©s qĂŒestiĂł de polĂ­tica?
No, no. AquĂ­ hi va haver el punt d’inflexiĂł en el sentit de canviar la normativa. La llei nomĂ©s demanava que tinguessin franja les urbanitzacions que estaven aĂŻllades i quatre coses mĂ©s. A partir d’aquest incendi es va canviar i es va demanar franja a tot arreu que estiguĂ©s en contacte o a menys de 500 metres de la massa forestal. Nosaltres des de Girona hi hem donat una empenta molt gran amb la col·laboraciĂł de la Generalitat, la DiputaciĂł, els consells comarcals i, evidentment, els ajuntaments. I ara ja estem en el procĂ©s segĂŒent: molts propietaris ja han començat a fer les franges. Evidentment encara ens queda molt per recĂłrrer, perĂČ hem avançat molt.

QuÚ més cal?
Tenir clars tots els consells de seguretat. BĂ sicament perquĂš el que estem venent Ă©s que si tens la franja feta, i tens molt clars consells com tancar finestres, tancar portes, recollir tendals…, tu a casa teva podrĂ s fer la teva autoprotecciĂł. Que evidentment han de comptar amb nosaltres, perĂČ si hi ha la franja nosaltres intentarem no evacuar perquĂš aixĂ­ tu serĂ s vigilant de la teva propietat. I a mĂ©s a mĂ©s, si veus que tu no te’n surts, ens podrĂ s avisar. Que el que passa moltes vegades Ă©s que, si t’evacuem i desprĂ©s s’encĂ©n alguna cosa, com que nosaltres no podem estar a tot arreu, es produeix l’incendi amb pĂšrdua de bĂ©ns.

Quin nivell de risc tĂ© l’Alt EmpordĂ  aquest estiu?
En termes generals, si continuen fent les plogudetes que ha anat fent en les Ășltimes setmanes, jo crec que anem bĂ©. PerĂČ cal estar a l’aguait, bĂ sicament pels dies de vent, que per molt bĂ© que estiguis pots tenir un incendi al mes de març, o d’octubre o novembre. O sigui que estem en alerta. I sobretot demano molta prudĂšncia. PerquĂš la gent encara no tĂ© consciĂšncia del risc que hi ha. Ho comprovem el dia de la revetlla, perquĂš la gent fa el que vol; i amb el fet d’estar treballant al camp, desbrossant, i no pensar que qualsevol guspira, per ventet que faci, no la podrem aturar. I l’altra cosa que estem veient Ă©s el tema de les cigarretes: encara hi ha qui es pensa que tirar-la per la finestra del cotxe no Ă©s succeptible de provocar un incendi. I jo fins i tot faig una reflexiĂł: estic convençut que mĂ©s d’una vegada ha passat que algĂș llença la cigarreta, arriba a casa seva, posa la tele i diu: “Ostres, un foc i jo he passat precisament per aquĂ­! Quina casualitat; em podria haver enganxat…” I segurament no Ă©s conscient que Ă©s ell qui l’ha provocat.

El cos de Bombers tĂ© prou recursos humans per afrontar tranquil·lament la campanya, i tots els serveis de la resta de l’any?
Estem mancats de personal. AixĂČ ho ha reconegut el mateix conseller. Per aixĂČ en aquests moments tenim una nova promociĂł de 153 bombers per tot Catalunya, i esperem que properament n’hi hagi una altra de 150, 200 o 250 bombers, que crec que tambĂ© seran necessaris. PerquĂš nomĂ©s a Girona, ens estem acostant a un dĂšficit de 60 efectius. Si reparteixes 153 entre les set regions, Ă©s possible que ens toquin uns 40 bombers. Per tant, encara tindrem un dĂšficit que no podrem arribar a neutralitzar fins que no entrin un parell mĂ©s de promocions. Mentrestant, aquestes vacants les estem suplint a força de posar-hi els mateixos amb hores extres.

I recursos materials?
Doncs tambĂ© et diria que estem amb un dĂšficit força acusat, tant a nivell de camions com de materials, a causa d’aquests anys que hem tingut de zero o poca inversiĂł. Anem fent, perĂČ si ho recordes, l’any passat el conseller va anunciar el pla estratĂšgic, que Ă©s un pla que dura cinc anys, que Ă©s una inversiĂł molt gran no per modernitzar el cos, sinĂł per deixar-lo com estava abans de la crisi; per tal que tot el material que tenim, que se’ns ha fet obsolet, estigui en garanties.

No podem acabar sense parlar del parc de Bombers de Figueres. Confia que les obres començaran realment en els propers dies?
En teoria el replanteig de les obres començava la setmana passada.

Tot i aixĂ­, la Generalitat no ha fet realment el que demanaven els bombers, que era construir el parc nou…
No. AixĂČ ja fa temps que es va dir que no es faria. No hi ha prou pressupost per cobrir el dĂšficit d’infraestructures que tĂ© la Generalitat al cos de Bombers de tot Catalunya, i s’ha prioritzat remodelar. Que Ă©s el que ja s’estĂ  fent, per exemple, al parc d’Igualada. El segĂŒent serĂ  Figueres, properament espero que fem el de Girona, i d’altres que tambĂ© estan pendents… PerĂČ ja et dic: sĂłn reformes. Si se’n fa un de nou Ă©s perquĂš el que hi ha estĂ  caient. Si no, no hi ha possibilitat de fer un altre parc nou.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz