“Quan tornes a Katmandú i tens llençols a l’hotel és com estar al paradís”

0
551

Aquest diumenge es fa la preestrena del documental ‘La Pemba torna a Goli’ dirigit per Josep Pérez, una producció 100% empordanesa de JOPERGON amb la coproducció de TV3


Després de mesos de feina, ja teniu enllestit el documental. Què hi podrem veure, què aprendrem del poble nepalès? 

És la història de la Pemba, una xerpa que va marxar de Goli, un petit poble del Nepal, per la guerra civil i al cap de 20 anys hi torna per fer un concert. Ella és cantant de música tradicional i porta tota la vida reivindicant el folklore xerpa però es dóna la paradoxa que no ha cantat mai al seu poble. Descobrirem que els xerpes són molt més que guies de muntanya i com es viu en un lloc en quèque encara estan al segle XVIII. Al llarg del film descobrirem capes diferents, una de les quals és el paper de la immigració. El film demostra que quan un marxa del seu país no ho fa per gust. La capa més important de la pel·lícula és que la Pemba avui és algú amb estudis universitaris i que ha sortit d’un lloc on gairebé tothom és analfabet.

Com va ser el retrobament de Pemba amb el seu poble després de 20 anys?

Hi ha una part trista i una part alegre. A la Pemba li agrada retrobar-se amb la família i amics 20 anys més tard, però la cara trista és que Goli va quedar assolat per un terratrèmol i si hi afegim l’èxode rural de joventut que hi ha –no hi ha relleu generacional– és el que més pena li fa. També hi ha una part molt emocional que és el dia que vam anar on havia sigut casa seva i on va créixer, que ara només és runa, i va ser xocant per ella. Nosaltres vam tornar; la Pemba es va quedar un mes més a Nepal iva ser quan es va retrobar amb el seu poble. La veu en off la vam gravar quan va tornar a Catalunya, perquè tingués temps de fer aquest viatge de reflexió.

Per arribar a Goli havíeu de caminar durant 3 dies per ponts penjants i camins difícils. No deuria ser un rodatge fàcil.

Vam llogar els serveis d’una empresa de trekking del germà de la Pemba. Erem dos guies, un cuiner i sis portajadors per carregar tot el material (càmeres, un grup electrògen, benzina per carregar la bateria i menjar, entre d’altres). Va ser dur per a nosaltres; els xerpes porten 70 kg a l’esquena i van amb xancletes.

ROGER LLEIXÀ

Què és el que va ser més complicat a l’hora de treballar allà?

El que més ens ha afectat ha sigut que el monsó s’ha endarrerit un més i mig, cosa que vol dir treballar cada dia amb pluja. I la segona complicació ha sigut dormir en tendes de campanya d’alpinisme, després de treballar 14h al dia dormir a terra i amb la pluja durant un mes, passa factura. Quan tornes a Katmandú i tens llençols a l’hotel és com el paradís. Un altre tema complicat era la benzina, havíem de vigilar el que consumíem perquè la benzinera més aprop estava a tres dies caminant del poble més un dia de cotxe o sigui quatre dies.

Què és el que més t’ha impactat del documental un cop acabat?

La gran sorpresa del film és que la Pemba torna a Goli per fer un concert i és el més gran que s’ha fet mai en aquesta zona de l’Himàlaia. Vam carregar durant quatre dies un altaveu de 40kg a l’esquena. Va venir gent que feia quatre dies que caminava, va ser com quan Bruce Springsteen va anar al Camp Nou, volíem un concert per a vint persones i en van venir un miler. La Pemba va tocar el repertori tres vegades perquè la gent estava apoteòsica A més, queia un xàfec increïble, gravar-ho va ser un drama, però quan ho vam portar a TV3 van al·lucinar. Havia de ser una escena de dos minuts i s’ha convertit en una seqüència de dotze, és el 30% de la pel·lícula. Va ser surrealista per a tots nosaltres i de cara a càmera és molt espectacular i especial.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz