Quan sobren les paraules…

0
2087

El ball Ă©s una funciĂł de dues hores sense text, Ă©s teatre mut perĂČ musicat, per tant, de ritme no en falta en cap moment i s’entĂ©n a la perfecciĂł tot el que volen transmetre a l’espectador


 

Diuen que, a vegades, no calen ni les paraules per entendre’s amb algĂș. I Ă©s ben cert, perĂČ aquest algĂș ha de ser d’allĂČ mĂ©s especial, si no les coses es poden confondre. I potser per aixĂČ El ball, la crĂČnica sentimental figuerenca, ha estat tan especial i tan comentada aquests dies pels amants del teatre. Parlem d’una obra que ha creat La Funcional Teatre, un dels grups de teatre amateur de Figueres i que s’ha pogut veure aquests dies a El JardĂ­. El ball Ă©s una funciĂł de dues hores sense text, Ă©s teatre mut perĂČ musicat, per tant, de ritme no en falta en cap moment i s’entĂ©n a la perfecciĂł tot el que volen transmetre a l’espectador. Els sons, les mirades, els comportaments de cada un dels mĂ©s de la vintena d’intĂšrprets que hi participen, fan que durant cent vint minuts no calguin paraules. És d’aquell teatre que et sacseja per dins. I sempre m’han dit que, si aixĂČ passa, vol dir que Ă©s teatre del bo.

Durant dues hores, el pĂșblic es mou en els diferents moments que viu la ciutat, dins una sala de ball que es reconverteix amb el pas del temps. Comença amb les notes de la mĂ­tica RevoluciĂłn sexual i a travĂ©s d’un flashback sonen temes que han marcat les diferents etapes histĂČriques, com l’Ai Carmela o l’himne d’Espanya de Riego fins a arribar al Cara el sol, passant per l’homenatge al president Marshall amb Americano. TambĂ© hi ha un espai pel Cant dels ocells, que et transporta a l’ùpoca de l’exili, passant pels Beatles amb l’arribada del turisme a l’Alaska de la Movida Madileña. Fins i tot tenen cabuda cançons ben actuals com Una lluna a l’aigua, de Txarango, i himnes tan recents com «els carrers seran sempre nostres». Tot plegat, en un muntatge que barreja l’audiovisual per situar els anys i que commou amb escenes com la dels bombardejos del 1938. La Funcional Teatre ha volgut homenatjar la seva companya Helena CusĂ­, no sabem si era el que ella volia, perĂČ realment el resultat Ă©s sublim.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li