Quan sobren les paraules…

0
547

El ball és una funció de dues hores sense text, és teatre mut però musicat, per tant, de ritme no en falta en cap moment i s’entén a la perfecció tot el que volen transmetre a l’espectador


 

Diuen que, a vegades, no calen ni les paraules per entendre’s amb algú. I és ben cert, però aquest algú ha de ser d’allò més especial, si no les coses es poden confondre. I potser per això El ball, la crònica sentimental figuerenca, ha estat tan especial i tan comentada aquests dies pels amants del teatre. Parlem d’una obra que ha creat La Funcional Teatre, un dels grups de teatre amateur de Figueres i que s’ha pogut veure aquests dies a El Jardí. El ball és una funció de dues hores sense text, és teatre mut però musicat, per tant, de ritme no en falta en cap moment i s’entén a la perfecció tot el que volen transmetre a l’espectador. Els sons, les mirades, els comportaments de cada un dels més de la vintena d’intèrprets que hi participen, fan que durant cent vint minuts no calguin paraules. És d’aquell teatre que et sacseja per dins. I sempre m’han dit que, si això passa, vol dir que és teatre del bo.

Durant dues hores, el públic es mou en els diferents moments que viu la ciutat, dins una sala de ball que es reconverteix amb el pas del temps. Comença amb les notes de la mítica Revolución sexual i a través d’un flashback sonen temes que han marcat les diferents etapes històriques, com l’Ai Carmela o l’himne d’Espanya de Riego fins a arribar al Cara el sol, passant per l’homenatge al president Marshall amb Americano. També hi ha un espai pel Cant dels ocells, que et transporta a l’època de l’exili, passant pels Beatles amb l’arribada del turisme a l’Alaska de la Movida Madileña. Fins i tot tenen cabuda cançons ben actuals com Una lluna a l’aigua, de Txarango, i himnes tan recents com «els carrers seran sempre nostres». Tot plegat, en un muntatge que barreja l’audiovisual per situar els anys i que commou amb escenes com la dels bombardejos del 1938. La Funcional Teatre ha volgut homenatjar la seva companya Helena Cusí, no sabem si era el que ella volia, però realment el resultat és sublim.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz