Quan no hi havia nevera

0
636

Avui se’ns fa difícil pensar que els nostres avantpassats havien d’esperar les nevades i les glaçades de l’hivern per poder emmagatzemar gel i posteriorment, a la primavera i a l’estiu, vendre’l per ciutats i pobles. Era un sistema de comerç preindustrial que es va desenvolupar a casa nostra entre els segles XVI i XIX, i que va esdevenir una activitat complementària en l’economia rural de zones com l’Albera, el Bassagoda, les Gavarres o alguns indrets del terraprim del Pla de l’Estany, tot plegat encerclant els límits de les comarques de l’Alt i el Baix Empordà.
La història dels pous de glaç és ben singular i força desconeguda, malgrat que alguns encara es conserven en perfecte estat, tot i que fa dècades que estan inutilitzats. Fa pocs anys se’n va restaurar un al municipi de Palol de Revardit (Pla de l’Estany), que fins i tot es pot visitar i permet rememorar una activitat normal en una determinada època, encara que actualment formi part del passat. Només a la zona de l’Albera, per exemple, n’hi ha una vintena de censats.

ELS ORÍGENS. El comerç del gel sembla que va començar de ben antic, ja que n’apareixen referències fins i tot en temps dels romans. No va ser fins a l’edat moderna que la producció es va desenvolupar, se’n va estendre l’ús i va arribar a ser considerat un producte de primera necessitat. Resulta que als segles XVII i XVIII es va produir una important baixada de les temperatures, circumstància que va afavorir l’obtenció del glaç i la seva conservació.
En un treball històric editat pel Consell Comarcal del Pla de l’Estany i l’Ajuntament de Palol de Revardit s’explica que “el gel o glaç s’obtenia durant l’hivern a partir de l’aigua dels rius o rieres i es desviava del seu curs per estancar-la en basses situades en zones més obagues, on les temperatures eren més baixes i, consegüentment, l’oportunitat d’obtenir el glaç es feia de manera ràpida. També s’utilitzaven les basses dels molins de llocs ombrívols per aconseguir-ne.”
Gabriel Martín, autor d’un treball sobre el comerç de gel a les Gavarres, indica que amb l’objectiu de vendre gel “van sovintejar unes construccions conegudes amb el nom de neveres, cases de neu o pous de glaç situades a les comes i als vessants de les muntanyes d’aquesta serralada, llocs on hi havia la possibilitat que nevés o que glacés durant la nit. Els pous de glaç eren uns bastiments de pedra, de forma cilíndrica, amb una profunditat que rondava entre els sis i els deu metres de fondària. Només en quedava visible la part superior de la construcció que formava una petita cúpula o volta de pedra que servia per preservar el fred”.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li