Quan la cuina tampoc coneix de fronteres

0
758

Mort l’escriptora i gastrònoma nord-catalana Eliana Thibaud-Comelade, guardonada per HORA NOVA l’any 1982


El passat 6 d’abril va morir a Perpinyà l’escriptora i gastrònoma Eliana Thibaut–Comelade. En els darrers dies s’ha destacat la seva figura com a cuinera, dietista o activista cultural i els vincles que va mantenir entre la Catalunya del Nord i la del Sud a l’hora d’investigar i promoure la tradició gastronòmica comuna. Si entrem a la seva pàgina web i anem a l’apartat biogràfic ens trobem que, en primer lloc, hi figura el fet d’haver guanyat l’any 1982 el Premi Literari Mestre Robert de Nola, que es concedia a Figueres en una iniciativa conjunta del restaurant Mas Pau d’Avinyonet de Puigventós i del setmanari HORA NOVA.

Aquells premis literaris, que van tenir una curta durada, van servir, però, per situar la comarca, el restaurant patrocinador, tancat actualment des de fa anys, i el setmanari, en el mapa gastronòmic de tot l’Estat i més enllà, ja que queda clar que tenia projecció fins tot al nord dels Pirineus. El premi que va rebre Comelade —com era coneguda habitualment a casa nostra— estava dotat amb 30.000 pessetes de l’època i, segons l’acta del jurat, se li reconeixien «els seus anys de treball sobre dietètica i gastronomia a diferents mitjans de comunicació de França».

El fet de ser premiada a Figueres s’emmarcava, com unes setmanes més tard va escriure el periodista Xavier Febrés a les pàgines del diari Avui, en una campanya de més envergadura que parlava de la recatalanització de la cuina rossellonesa. Febrés destacava que, a banda del premi, hagués participat en una comunicació sobre el mateix tema en el Congrés de Cuina Catalana celebrat el març de 1982 a Barcelona i, sobretot, perquè acabava de publicar a París el segon volum de la col·lecció La cuisine catalane, amb un notable ressò.

Arran de la seva mort i gairebé 40 anys després, l’escriptor i gastrònom gironí Jaume Fàbrega ha reivindicat, en diversos articles i entrevistes, aquesta singular aportació de Comelade, tot afirmant que «en uns moments en què aquesta cuina no existia, soterrada sota l’abassegadora cuina francesa, ella la va rescatar de l’oblit i del menysteniment. El seu treball gastronòmic i cultural, a la Catalunya Nord i de retruc a tots els Països Catalans, és incommensurable».

A partir d’aquell moment va incrementar la seva tasca de recerca sobre les arrels de la cuina autòctona, amb nombrosos estudis i llibres que transcendien aquest espai per ampliar-lo cap a les comarques veïnes de la Catalunya del Sud, com l’Alt Empordà. Llibres com La cuina del Rosselló i la Costa Brava i La cuina del Pirineu català, en són exemples evidents. La col·laboració amb autors locals, com el ja esmentat Jaume Fàbrega, va ser habitual durant dècades. El 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi.

UNA ACTIVITAT PROLÍFICA. Nascuda a Rigardà, als contraforts del nord del massís del Canigó, l’any 1928, se la coneix també per la creació de l’Escola de Cuina Catalana, a Illa de Tet, i per ser l’autora d’una important obra sobre cuina i nutrició, que abraça més d’una trentena de llibres, a més d’articles divulgatius i un CD-ROM interactiu. Acabada la Segona Guerra Mundial, va cursar estudis superiors en Higiene i Ciències de l’Alimentació a París, on va ser primera de la seva promoció. Els primers temps va publicar manuals pedagògics diversos quan la gastronomia encara no estava de moda. Quan va tornar a Perpinyà, va conèixer Josep-Maria Batista i Roca, que la introduí a la cultura catalana, un fet transcendental en la seva trajectòria posterior. Professora durant anys de l’assignatura Higiene de l’Alimentació en diversos centres d’ensenyament tècnic francesos, l’any 1985 va impulsar la iniciativa de creació dels Tallers de Cuina Catalana Tradicional, destinats a preservar i difondre la cuina de territori.

Començà a editar llibres de cuina en francès —el 2004 publicà un llibre en castellà—, però ben aviat publicà els primers títols en llengua catalana, en els quals posava de manifest la seva recerca etnològica en el camp de l’alimentació (amb una especial incidència en el període de l’edat mitjana) i la seva capacitat d’innovació pel que fa a receptes creades a partir del substrat tradicional de la cuina nord-catalana. En aquest sentit s’ha recordat que quan va participar en el I Congrés de Cuina Catalana, el 1982, va presentar una ponència sobre la utilització diària de la cuina tradicional tot recordant una frase que va escriure Francesc Eiximenis l’any 1382: «Els catalans mengen pus graciosament i amb millor manera que altres nacions».

El llistat de llibres que va publicar en els darrers anys és llarg. Cal destacar-ne, pels seus vincles amb casa nostra, els següents: La cuina tradicional de la Catalunya Nord, La cuina del foie-gras, Les amanides de la Mediterrània, Cuina medieval catalana, La cuina de la poma i La cuina dels Països catalans. Al llarg de la va seva vida va ser distingida amb nombrosos premis gastronòmics i cívics. A més, Eliana Thibaut era la mare del músic Pascal Comelade, autor de les peces musicals que acompanyen el visitants del Museu del Joguet de Figueres i estret col·laborador d’aquesta institució cultural de la ciutat.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li