Quan es cantaven caramelles arreu

0
463

El diumenge de Pasqua es canten les caramelles. Cada any, es programen algunes audicions arreu de la comarca, sobretot a càrrec de grups corals d’aficionats. Durant uns anys, de la mà del mestre Xavier Falgarona, la Coral de la Gent Gran de Figueres i Els Cantaires de Llers, que dirigia ell mateix en tots dos casos, es van dedicar a recuperar aquestes cançons populars lligades a aquestes diades i que durant unes quantes dècades van quedar gairebé desaparegudes del cançoner popular català. Sort d’alguns grups de cantaires que les van conservar en l’àmbit estrictament local i així han prevalgut fins als nostres dies.
El recordat periodista Emili Casademont va escriure que “mossèn Cinto Verdaguer creia que les caramelles, que es canten per Pasqua de Resurrecció (abans, ja al vespre del Dissabte de Glòria, quan aquest encara no s’havia transformat en Dissabte Sant), nasqueren pels voltants del vell santuari de la Mare de Déu del Mont, situat al cim de la muntanya que s’aixeca entre l’Alt Empordà i la Garrotxa, santuari o ermita on ell féu estada i escrigué alguns passatges del seu immortal poema Canigó. I creia també el nostre poeta místic, i així ho exposà d’una manera tan càlida com florida, que, des d’allà dalt, aquelles cançons, dedicades a la Verge Maria i interpretades per uns humils pastors i bosquerols, saltaren després a la plana i que, de mica en mica, s’hi anaren escampant, fins a arribar, al veí Rosselló, a les illes Balears i tot”.
Per conèixer l’origen de les caramelles, que daten del segle XVI tot i que no es van popularitzar fins al XIX, cal anar a buscar el testimoni dels costumistes com Joan Amades o, en el cas de l’Alt Empordà, de Joaquim Gironella, que l’any 1988 va publicar el llibre Antics costum, tradicions i llegendes de l’Alt Empordà. Allà explica que després de la missa del dissabte de Glòria, “els joves del poble, davant de la mateixa església, responien amb els Set Goigs, que havien assajat pacientment dies abans i que se sabien de memòria. Aquells cants del jovent i el tritlleig airós de les campanes, escampaven per tots els àmbits del poble l’agradable nova de la resurrecció del Senyor. La segona i tercera cantada, acostumaven a fer-les davant de la casa rectoral i la del batlle, per després anar a escampar l’alegria de llurs cors de casa en casa, de masia en masia, com un vol d’orenetes acabades d’arribar”. Així van néixer les caramelles.
 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li