Quan el PCE creuava la frontera

0
769

Fa 40 anys que el líder del partit, Santiago Carrillo, va passar clandestinament pel Portús per preparar les eleccions democràtiquesí 


El 9 d’abril de 1977 –fa pocs dies, per tant, s’han celebrat els 40 anys– es va legalitzar a l’Estat el PCE (Partit Comunista d’Espanya). La vigília de les primeres eleccions democràtiques, les que es van celebrar el 15 de juny d’aquell mateix any, una de les forces que més havia lluitat contra la dictadura franquista, des de la clandestinitat a l’interior i des de l’exterior, encara no havia estat legalitzada. Per tant, si no estava legalitzada, no podria concórrer als comicis. Avui, quan els comunistes són una força quasi desapareguda del mapa tant a la península com internacionalment, sembla una història difícil de creure.

Els comunistes eren una mena de bèstia negra per a la majoria de reductes franquistes –encara amplis i ben posicionats en la recent nascuda democràcia espanyola–, els quals, si bé acceptaven com a irreversible el procés cap al nou règim, fixaven uns límits que políticament se situaven en el socialisme. L’independentisme, aleshores molt reduït, també estava en el límit infranquejable. La legalització del PCE es va fer al mig de la Setmana Santa, per evitar reaccions, tot i que la cúpula militar va desautoritzar la decisió del govern, que presidia el centrista Adolfo Suárez, i en el qual fins i tot un dels seus ministres va dimitir.

Des d’un any abans de la legalització del PCE, el seu màxim dirigent, Santiago Carrillo, secretari general del partit –que estava exiliat a París des de l’acabament de la Guerra Civil espanyola– va començar a fer incursions clandestines a l’Estat espanyol. Les feia sempre en cotxe i creuant la frontera pel coll del Perús, disfressat amb una perruca i amb identitat falsa.

EL TESTIMONI. Carrillo, que en una visita posterior a Figueres, ja a cara descoberta i a com a diputat al Congrés, va recordar-nos a un grup de periodistes aquelles entrades i sortides. El testimoni està recollit en el seu llibre de memòries, per cert un volum de més de 700 pàgines, que respon perfectament a allò que anuncia el seu subtítol: “Una vida política, larga y azarosa, marcada por responsabilidades importantes”. Aquest volum va ser editat per l’editorial Planeta, a la col·lecció “Espejo de España”, l’any 1993. Carrillo, però, no va morir fins al 2012, als 96 anys, tot i que plenament apartat de la vida política.

En el seu relat, l’exsecretari general del PCE explica com va passar per primera vegada la frontera del Portús, a començaments de l’any 1976, acompanyat pel matrimoni Lagunero, uns col·laboradors del PCE a l’interior de l’Estat. “El dia 7 de febrer vaig passar la frontera espanyola sense novetat. Em portava Lagunero en el seu Mercedes, que anava conduït per la seva dona, Rocío. No hi ha com viatjar en un Mercedes perquè els duaners et mirin amb deferència i et deixin passar sense ni tan sols demanar-te el passaport. En lloc d’ulleres, m’havia posat lentilles i una magnífica perruca, preparada per Arias, el perruquer de Picasso, podia passar perfectament per l’intel·lectual francès que era, segons el meu passaport, confeccionat per Domingo Manlesó”, explica Carrillo.

I segueix: “Només ens vàrem inquietar un moment, pocs quilòmetres abans d’arribar a Figueres, on un control de la Guàrdia Civil ens va aturar. Ens van fer baixar del cotxe i el van registrar zelosament. Això em va fer comprendre que el Mercedes no era un cotxe tan respectable com havíem cregut a la duana, ja que també pot servir per introduir contraban, que és el que preocupava els agents que ens varen interceptar”. D’aquell viatge, poques setmanes abans de la legalització del PCE, hi ha una foto de Carrillo, amb la perruca, que posa al mateix coll del Portús, al costat del rètol indicatiu de la carretera.

En aquells moments el màxim responsable de comunicació del PCE era un empordanès, Pere-Ignasi Fages, el fill del poeta, que també exercia de secretari personal de Carrillo. Durant les estades clandestines del líder comunista a Espanya, Fages era l’encarregat de dissimular-ho, enviant notes de premsa i declaracions de Carrillo als periodistes.

Els comunistes es van presentar a les eleccions del 15 de juny de 1977 amb Santiago Carrillo com a cap de cartell. A Catalunya es presentava el PSUC, les històriques sigles dels comunisme a casa nostra. Avui en dia tots dos partits polítics es troben diluits en altres formacions polítiques.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz