Quan el PCE creuava la frontera

0
692

Fa 40 anys que el lĂ­der del partit, Santiago Carrillo, va passar clandestinament pel PortĂșs per preparar les eleccions democrĂ tiquesí 


El 9 d’abril de 1977 –fa pocs dies, per tant, s’han celebrat els 40 anys– es va legalitzar a l’Estat el PCE (Partit Comunista d’Espanya). La vigĂ­lia de les primeres eleccions democrĂ tiques, les que es van celebrar el 15 de juny d’aquell mateix any, una de les forces que mĂ©s havia lluitat contra la dictadura franquista, des de la clandestinitat a l’interior i des de l’exterior, encara no havia estat legalitzada. Per tant, si no estava legalitzada, no podria concĂłrrer als comicis. Avui, quan els comunistes sĂłn una força quasi desapareguda del mapa tant a la penĂ­nsula com internacionalment, sembla una histĂČria difĂ­cil de creure.

Els comunistes eren una mena de bĂšstia negra per a la majoria de reductes franquistes –encara amplis i ben posicionats en la recent nascuda democrĂ cia espanyola–, els quals, si bĂ© acceptaven com a irreversible el procĂ©s cap al nou rĂšgim, fixaven uns lĂ­mits que polĂ­ticament se situaven en el socialisme. L’independentisme, aleshores molt reduĂŻt, tambĂ© estava en el lĂ­mit infranquejable. La legalitzaciĂł del PCE es va fer al mig de la Setmana Santa, per evitar reaccions, tot i que la cĂșpula militar va desautoritzar la decisiĂł del govern, que presidia el centrista Adolfo SuĂĄrez, i en el qual fins i tot un dels seus ministres va dimitir.

Des d’un any abans de la legalitzaciĂł del PCE, el seu mĂ xim dirigent, Santiago Carrillo, secretari general del partit –que estava exiliat a ParĂ­s des de l’acabament de la Guerra Civil espanyola– va començar a fer incursions clandestines a l’Estat espanyol. Les feia sempre en cotxe i creuant la frontera pel coll del PerĂșs, disfressat amb una perruca i amb identitat falsa.

EL TESTIMONI. Carrillo, que en una visita posterior a Figueres, ja a cara descoberta i a com a diputat al CongrĂ©s, va recordar-nos a un grup de periodistes aquelles entrades i sortides. El testimoni estĂ  recollit en el seu llibre de memĂČries, per cert un volum de mĂ©s de 700 pĂ gines, que respon perfectament a allĂČ que anuncia el seu subtĂ­tol: “Una vida polĂ­tica, larga y azarosa, marcada por responsabilidades importantes”. Aquest volum va ser editat per l’editorial Planeta, a la col·lecciĂł “Espejo de España”, l’any 1993. Carrillo, perĂČ, no va morir fins al 2012, als 96 anys, tot i que plenament apartat de la vida polĂ­tica.

En el seu relat, l’exsecretari general del PCE explica com va passar per primera vegada la frontera del PortĂșs, a començaments de l’any 1976, acompanyat pel matrimoni Lagunero, uns col·laboradors del PCE a l’interior de l’Estat. “El dia 7 de febrer vaig passar la frontera espanyola sense novetat. Em portava Lagunero en el seu Mercedes, que anava conduĂŻt per la seva dona, RocĂ­o. No hi ha com viatjar en un Mercedes perquĂš els duaners et mirin amb deferĂšncia i et deixin passar sense ni tan sols demanar-te el passaport. En lloc d’ulleres, m’havia posat lentilles i una magnĂ­fica perruca, preparada per Arias, el perruquer de Picasso, podia passar perfectament per l’intel·lectual francĂšs que era, segons el meu passaport, confeccionat per Domingo Manlesó”, explica Carrillo.

I segueix: “NomĂ©s ens vĂ rem inquietar un moment, pocs quilĂČmetres abans d’arribar a Figueres, on un control de la GuĂ rdia Civil ens va aturar. Ens van fer baixar del cotxe i el van registrar zelosament. AixĂČ em va fer comprendre que el Mercedes no era un cotxe tan respectable com havĂ­em cregut a la duana, ja que tambĂ© pot servir per introduir contraban, que Ă©s el que preocupava els agents que ens varen interceptar”. D’aquell viatge, poques setmanes abans de la legalitzaciĂł del PCE, hi ha una foto de Carrillo, amb la perruca, que posa al mateix coll del PortĂșs, al costat del rĂštol indicatiu de la carretera.

En aquells moments el mĂ xim responsable de comunicaciĂł del PCE era un empordanĂšs, Pere-Ignasi Fages, el fill del poeta, que tambĂ© exercia de secretari personal de Carrillo. Durant les estades clandestines del lĂ­der comunista a Espanya, Fages era l’encarregat de dissimular-ho, enviant notes de premsa i declaracions de Carrillo als periodistes.

Els comunistes es van presentar a les eleccions del 15 de juny de 1977 amb Santiago Carrillo com a cap de cartell. A Catalunya es presentava el PSUC, les histĂČriques sigles dels comunisme a casa nostra. Avui en dia tots dos partits polĂ­tics es troben diluits en altres formacions polĂ­tiques.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz