Quan ‘El CordobĂ©s’ torejava a Figueres

0
1569

El matador cordovùs era el protagonista aquell mateix any, el 1967, d’un llibre escrit per Dominique Lapierre i Lary Collins


 

Va ser un dels toreros mĂ©s reconeguts internacionalment. La seva aureola ha inspirat llibres i pel·lĂ­cules i ha estat un habitual de les revistes del cor, fins i tot ara fa pocs mesos quan va reconĂšixer un nou fill fora del seu matrimoni. Amb 81 anys, Manuel BĂ©nitez PĂ©rez, conegut popularment com El CordobĂ©s, continua essent una de les icones de la darrera etapa del franquisme, quan des d’Espanya s’intentava projectar una imatge de modernitat al mĂłn.

Les curses de braus ja no tenen la projecciĂł de dĂšcades enrere –fins i tot estan prohibides en diversos territoris peninsulars, entre els quals a Catalunya-, perĂČ el personatge i el que representava van quedar immortalitzats pel llibre …O llevarĂ s luto por mi que van escriure el francĂšs Dominique Lapierre i el nord-admericĂ  Larry Colins, dos autors de reconegut prestigi. El volum va ser editat l’any 1967, perĂČ que no es va veure publicat en la seva integritat fins al 2000.

Precisament el mateix any que apareixia el llibre, quan El Cordobés ja era un matador de toros molt valorat tot i la seva joventut, va torejar a la plaça de Figueres. Ara fa, per tant, 50 anys. Va ser a la tradicional cursa de braus que se celebrava per les Fires i Festes de la Santa Creu. En aquell any, concretament, va ser el diumenge 7 de maig. El mític torero va actuar juntament amb el català Joaquim Bernadó i amb el també cordovÚs Antonio Ruiz El Barquillero.

LA CURSA. Els sis braus que es va lidiar eren d’una ramaderia de Salamanca que van resultar regulars pel que fa al joc, segons les crĂČniques periodĂ­stiques de l’ùpoca. De fet els comentaris de la cursa sĂłn força negatius pel que fa a l’actuaciĂł d’El CordobĂ©s. La seva presĂšncia a la plaça de braus de Figueres va despertar la natural expectaciĂł, tot i que el recinte no es va arribar a emplenar. Va ser una tarda mig ennuvolada i l’esdeveniment el van presidir el governador civil i el governador militar de Girona, com era habitual en dates assenyalades. El president de la cursa –la veritable autoritat en l’esdeveniment segons el reglament taurí– va ser el comissari Barrientos, cap de l’aleshores PolicĂ­a Armada a Figueres, que es va negar a donar cap trofeu als matadors –orella o cua, segons l’actuaciĂł que haguessin tingut– davant la divisiĂł d’opinions que va generar l’espectacle. Ni el mite de Manuel BenĂ­tez va ser suficient per fer-lo canviar d’opiniĂł.

La presĂšncia del popular matador no va donar per molt. De fet, sembla que va abandonar la plaça i va marxar en cotxe de Figueres un cop acabat de lidiar el seu segon brau. De tota manera estĂ  clar que el pĂșblic, majoritĂ riament, allĂČ que volien veure en directe –i no per la televisiĂł, com havia passat fins aleshores– era al seu mite. Malgrat que la lĂ­dia del primer toro va ser dolenta, segons les crĂ­tiques publicades, els xiulets que li van adreçar els aficionats amb criteri van quedar discretament amagats pels forts aplaudiments dels centenars de fans.

A la crĂČnica que amb el pseudĂČnim Vicente es va publicar al setmanari AmpurdĂĄn es lamenta que en el seu segon brau, El CordobĂ©s acaba la feina amb rapidesa. Diu textualment que “le da unos derechazos con su perfil de brusquedad y luego, como interpretando un papel, una serie de espaldas en cadena exactamente como si fuese el final de una emocionante faena y como remate. Pero resulta que era un principio, o sea que sĂ­ era la faena. No hay mĂĄs. Su defecto ha sido que ante un pĂșblico que se le entregaba por cualquier cosa, ante un pĂșblico que habĂ­a venido a verle, se le ha escatimado hasta una faena. Pega una estocada ante el genereal asombro y descabella”.

El primer brau, que segons la crĂČnica no responia als embats del torero, tambĂ© va ser liquidat amb rapidesa. Segons Vicente, “lo ahorma por bajo, con trapazos en la cara y luego hace lo mismo pero a velocidad supersĂłnica. Los hay que creen que es una preparaciĂł para una faena, pero monta el estoque y lo tumba. No se ha visto nada. Si tendrĂĄ misterio la cosa que hay aplausos. Hay pitos. Un par de docenas de aficionades no se notan. En verano los turistas ahogan al aficionado”.

El CordobĂ©s va torejar per primer cop l’any 1959. Els anys 1965, 1967, 1970 i 1971 va encapçalar el rĂ nquing com a torero amb mĂ©s contractacions. Es va retirar de 1971 al 1979. Va tornar a les curses perĂČ el 1981 decideix abandonar desprĂ©s de veure morir un espontani que s’havia llançat a la plaça d’Albacete. L’any 2000 toreja un parell de curses, perĂČ assegura que “amb els toros actuals no s’hi pot fer res, no caminen”.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li