Quan Cadaqués va seduir Josep Pla

0
870

Una ruta literària descobreix l’estreta relació de l’escriptor amb el poble, a la dècada dels 40


El nou director de la Fundació Josep Pla, el filòleg figuerenc Francesc Montero, s’ha estrenat en el càrrec amb la presentació de la ruta literària de Cadaqués, presentada a finals de setembre i que tindrà continuïtat a partir de la primavera de l’any vinent. No és estrany que s’hagi programat una ruta així perquè «Pla va mantenir una relació estreta, fins i tot podríem dir íntima, amb el poble de Cadaqués i la seva gent al llarg de la seva vida, relació que es reflecteix a través de diversos volums de la seva obra literària», assenyala el seu responsable.

La iniciativa ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cadaqués i la Fundació Joan Vehí, així com amb dos particulars ben coneixedors del tema, Pere Vehí i Joan Sala. Montero recorda que «la intensa relació de l’escriptor de Palafrugell amb el poble es va iniciar als anys quaranta, quan hi va fer estada i va escriure el llibre Cadaqués (1947). Els cadaquesencs que hi va conèixer i la bellesa del seu paisatge van captivar Josep Pla per sempre més».

La ruta és un passeig per la badia des del mirador d’es Pianc fins a es Baluard, acompanyat de les paraules de l’escriptor que descriuen el paisatge, relaten la vida i la història del poble i parlen dels amics que hi va fer. En concret, després d’es Pianc s’arriba fins a la plaça de l’Ajuntament a sobre del Baluard, com a final de la ruta, després de passar per les cales del Poal, el Podritxó, la plaça de les Herbes, la platja gran i tot un recorregut pel barri vell. La curadora de la ruta és Annie Unland, traductora i periodista francesa que des de fa uns anys estudia la trajectòria de Pla en diversos àmbits.

L’escriptor va residir a Cadaqués en dues temporades diferents, segons es recorda durant el recorregut de la ruta. La primera vegada va ser a principis dels anys 40. A la seva obra Prosperitat i rauxa de Catalunya explica que a l’hora d’acabar el llibre Guia de la Costa Brava li faltava la part nord i aleshores va decidir anar a viure a Cadaqués perquè ho considerava «el lloc més adient per a fer-ho». Després, el 1945 comença a viure-hi tot l’any, i és quan l’editor Josep Zendrera li encarrega el llibre Cadaqués i hi resideix durant tot el procés d’escriptura del volum.

UN ATRACTIU ESPECIAL. Montero reconeix que «el llibre Cadaqués constitueix un motiu cabdal per fer la ruta. Va ser publicat, finalment, el 1947 per l’Editorial Joventut. El llibre va ser inclòs al volum 27 de l’Obra Completa, que portava per títol Un petit món del Pirineu i que va ser editat el 1974, amb un fragment nou de 18 pàgines incloses en el darrer capítol i que són una narració que explica un drama local que Pla situa a l’any 1922».

El director de la Fundació recorda que «Pla va publicar llibres sobre les ciutats de Girona, Barcelona i Madrid, però només en va dedicar dos a poblacions més petites, concretament, El meu poble, dedicat a la seva vila natal, Palafrugell, i aquest de Cadaqués. Això s’explica pel fet que la població costanera de l’Alt Empordà té un interès periodístic i literari excepcional».

Montero ho concreta en el fet que Cadaqués «és una vila marítima que té una història singular, que va influir en el comportament social i humà de la seva gent. Pla considera que té la missió de continuar “el que s’ha fet abans a l’objecte que els que vinguin puguin treballar”, Així, amb la intenció d’oferir una visió històrica del poble, Pla fa una tasca de periodista (al pròleg es reivindica com a tal), recopilant el material de documentació existent, i fent servir la seva pròpia experiència: les seves vivències, les converses amb els uns i els altres».

Pel que va al vessant literari, Cadaqués atrau Pla «per les seves qualitats paisatgístiques peculiars. Ja en destaca la bellesa del lloc al mateix pròleg, on l’escriptor expressa clarament que el seu llibre és una “interpretació de la vila i el seu paisatge”. Ho fa amb descripcions tan excel·lents que el seu amic Ramon Sala, gran coneixedor de tota la seva obra, afirma que quan Pla, amb menys de cinquanta anys, va escriure aquest llibre, “estava en el punt màxim de la seva capacitat de creació”. El periodista cultural i crític literari Lluís Bonada veu les descripcions del paisatge com l’atractiu màxim del llibre».

Montero acaba explicant que «la ubicació del poble de Cadaqués al fons d’una badia envoltada de muntanyes en fa un lloc a part, un territori que Pla assimila a una illa. Pla queda subjugat pels contrastos que existeixen a Cadaqués. Pla admira el paisatge força original de Cadaqués a causa dels contrastos que el caracteritzen». Tot plegat és el que s’intenta transmetre en la nova ruta literària que la Fundació que vetlla per la figura i l’obra de l’escriptor ha decidit promocionar juntament amb les ja habituals de Palafrugell, l’Escala, cap Roig, Ullastret i moltes altres.

I per posar en evidència tot plegat, un dels fragments que es llegeixen durant la ruta: «La sorpresa que produeix Cadaqués —la sorpresa que s’hi té d’arribada i la que es fa present sempre a l’esperit quan es contempla aquest país— prové, em sembla, d’un contrast: del contrast de trobar una població de vora mar, i la mar mateixa, en un paisatge pirinenc. Preneu aquestes paraules en sentit tendencial. No vull pas dir un paisatge d’alta muntanya, és clar. Vull dir tot allò que us ve a la memòria quan penseu en un paisatge pirinenc còmode i assequible. És el contrast el que accentua la tendència. Precisament perquè la mar és ací mateix, Pení sembla més alt, la fosca sembla més densa, i la gravitació de la malenconia, més aclaparadora i indiferent. La bellesa fascinadora de Cadaqués prové, en gran part, potser, d’aquest contrast tan sorprenent». Pla dixit.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li