Pujols, Deulofeu i la història

0
675

La coneixença personal entre Francesc Pujols (1882-1962) i Alexandre Deulofeu (1908-1978) es produí el 1939, quan tots dos eren a l’exili, a Montpeller. En aquells moments, Pujols ja era un pensador molt conegut i amb fama de tenir molt d’enginy, mentre que Deulofeu (que ja havia estat alcalde de Figueres durant la guerra i una figura rellevant dels republicans empordanesos) tot just començava a fer les primeres formulacions de la «matemàtica de la història», la seva teoria sobre l’evolució de les civilitzacions al llarg del temps.

Entre tots dos s’establí una fructífera relació intel·lectual, no exempta, però, d’alguna discussió pujada de to. Pujols batejà la teoria deulofeuniana com a «matemàtica» i, posteriorment (a finals dels anys quaranta, quan tots dos ja havien tornat a Catalunya), es va comprometre a redactar el pròleg introductori del llibre-resum que Deulofeu preparava per donar a conèixer les seves idees. Aquest volum sortí el 1951(en un versió castellana que era una traducció molt literal de l’original català), però que només contenia un petit text de Pujols on el filòsof lloava la teoria deulofeuniana i explicava que havia escrit un pròleg més llarg que el mateix llibre i que per això era millor reservar-lo per quan s’edités l’obra completa de Deulofeu

D’aquest pròleg no se’n parlà més i no va ser fins al 2015, quan Max Pérez i Alba Padrós el van localitzar a la Torre de les Hores de Martorell, residència del pensador i seu de la fundació que du el seu nom. I ara l’han pogut editar a Cal·lígraf. No es tracta només d’una publicació estricta del text (d’una seixantena de pàgines), sinó d’una acurada edició que inclou un extensíssim, detallat i rigorós estudi introductori dels dos curadors, amb un breu i lúcid pròleg de Ramon Alcoberro que, tot plegat, fa que el llibre arribi a les 274 pàgines.

L’estudi inclou unes breus biografies de Pujols i de Deulofeu, la crònica de la seva coneixença i una clara i succinta exposició del pensament de cadascun d’aquests dos autors (molt recomanable com a introducció a les teories d’un i altre). Així mateix, dediquen tot un extens apartat a explicar el contingut del text de Pujols, per tal de fer-lo comprensible a un públic ampli. En aquest pròleg, Pujols fa el màxim elogi de Deulofeu en definir-lo com a «historiòleg»; és a dir, com a precursor d’una veritable ciència històrica que seria una suma d’historiografia i de filosofia de la història.

El llibre, doncs, és una obra imprescindible no tan sols per als admiradors de Pujols i Deulofeu (els autors «més singulars del pensament català del segle XX», segons Alcoberro), sinó per a tots aquells interessats en la reflexió històrica i la seva relació amb la filosofia.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz