Pucherazo

0
870

Es diu que ens trobem davant d’una tupinada o, si es vol, ja que afecta el conjunt espanyol, d’un pucherazo, quan es produeix un frau consistent a alterar el resultat d’unes eleccions mitjançant qualsevol tipus de manipulació amb la introducció de paperetes fraudulentes a les urnes o en el recompte dels vots emesos.

En aquest estricte sentit no crec que es puguin qualificar d’aquesta manera les darreres eleccions generals del 10-N perquè portem molts anys d’experiència democràtica i, excepte petits errors ràpidament detectats i convenientment corregits amb nul·la incidència en els resultats, les jornades de votacions s’han desenvolupat amb ple respecte a les regles de la democràcia. No, no crec ni que s’hagin donat com a vàlides paperetes que no ho eren ni que les sumes del recompte s’hagin transformat en restes, multiplicacions o divisions.

No obstant això, i sense solució de continuïtat, passo a afirmar que també crec que les votacions no s’han produït en una conjuntura informativa diàfana en la qual els electors hagin disposat de totes les dades relatives a les circumstàncies que envoltaven a tots els partits contendents, de manera que poguessin conformar una opinió més acurada i concordant amb els seus interessos polítics partidistes o simplement sociològics globals, sinó que, a parer meu, hi ha hagut fenòmens, decisions i actuacions que no han permès que aquesta convocatòria i els seus resultats conseqüents estiguessin, com es deia abans, nets com una patena.

A què m’estic referint? Doncs senzillament a la decisió adoptada per la justícia andalusa de retardar la publicació del contingut de la sentència de l’Audiència provincial de Sevilla sobre el cas conegut popularment dels EREs, el cas més gran de corrupció política no ja d’Espanya (de tota Espanya), sinó possiblement d’Europa.

Sabut és que l’acord de resolució judicial envers les actuacions dels dirigents del PSOE (bé, ara exdirigents, diuen, com si amb la seva baixa de militància es podés anul·lar que quan van cometre els delictes eren manaires d’alt rang, Manuel Chaves per exemple, precisament president nacional del partit) no solament es presumia com a condemnatori, sinó que estava plenament assumit pels jutjats i el seu entorn, i que estava adoptat amb data anterior a la de les eleccions; però que no es va fer públic perquè encara que molts jutges pensin que les sentències s’han de notificar quan estan acabades, sembla haver-hi un corrent en la judicatura procliu (serà el resultat de què el dret no sigui una ciència exacta o de què els socialistes enterraren Montesquieu i el seu principi de la divisió de poders i aquí qui més, qui menys ha anat fent la viu-viu i ningú ha volgut recuperar-lo?) a què no es facin públiques en dates pròximes a eleccions de singular importància, com unes a Corts, perquè no puguin influir en la presa de decisions per part dels electors.

Molt bé, molt bé, però no influir quan es pot influir, més ben dit quan del coneixement de la realitat es pot derivar una actuació diferent, no és en el fons una manera, murri, subreptícia, d’influir? Si hi ha circumstàncies que, sabudes, poden fer canviar les opinions i, conseqüentment les decisions electorals ciutadanes, com hem de qualificar la decisió, d’amagar-les? Hem de considerar vàlids els resultats de les eleccions del 10-N, no diré èticament perquè no sé on han deixat l’ètica en la pràctica de la política, però sí democràticament perquè de pràctica democràtica diuen que en van sobrats, o hem de concloure que han constituït un frau electoral?

No, les darreres eleccions a Corts no han constituït, en estrictes termes juridicopolítics, ni una tupinada ni un pucherazo; però, si cerquem un paral·lelisme de figures, podríem afirmar, amb molt baix índex d’error, que en termes comercials aquest darrer contracte electoral que vam signar incorporava molta lletra petita quan no clàusules amagades en virtut de les quals qualsevol tribunal econòmic el declararia nul.

No sé amb quin apel·latiu es podrien batejar aquests fets; potser els politòlegs ja en tenen algun o se’l podrien inventar, però de la meva banda el que tinc clar és que considero els resultats il·lícits i que hauríem de tenir la possibilitat de recórrer perquè algun tribunal així ho declarés.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li