Proximitat i apoderament

0
860

Si partim de la base que el canvi social, econòmic i de paradigma ja és una realitat i per tant que entrem en un període totalment nou (i desconegut), un període que la periodista Marta García Aller l’intenta descriure a l’assaig «El fin del mundo tal y como lo conocemos», cal repensar i adaptar les organitzacions i les institucions culturals. Davant aquesta nova situació cal reformular la mateixa activitat i fins i tot finalitat, cal repensar el finançament, la producció i la presentació de l’oferta perquè aquesta nova situació esdevingui una oportunitat i no una amenaça i poder donar resposta a les demandes de la nova societat.

Conscient que no hi ha una recepta màgica de com fer-ho, no ens enganyem, ningú sap molt bé com afectà aquest canvi a les nostres vides i en concret a les organitzacions –en el cas que ens ocupa les culturals–. El que si sabem, és que en els pròxims 5-10 anys tot canviarà! El món tal com el coneixem ja serà història, per això cal conscienciar-se i emprendre mesures. Una de les maneres –tot i que ja he dit que no hi ha una fórmula màgica_ és la lectura i l’aplicació del Manifiesto Crowd: La empresa y la inteligencia de las multitudes, que tot i estar enfocat al més a l’àmbit empresarial, té una visió amplia, que permet aplicar-lo en aquest cas a les organitzacions culturals. L’assaig defensa que amb la comprensió i el coneixement d’aquest nou escenari no és suficient, sinó que ha d’anar acompanyat d’un canvi d’actitud i, sobretot, d’un canvi de mirada i d’una nova manera de pensar que permeti formular les preguntes i els enfocaments adequats.

Una de les eines per fer- ho és que els models d’innovació oberta siguin aplicats a la mateixa organització, a través de la cocreació i la creació col·lectiva. Es fa necessari obrir les organitzacions i apropar-les al seu públic. Passem, així, d’un model tancat a un model permeable. Un fet que permetrà ampliar les seves oportunitats: augment de públic, d’èxit comunicatiu i reconeixement social. Una entitat permeable ha de ser aquella que sàpiga escoltar i fer partícip l’usuari i per això ho ha de fer essent proper a l’usuari; per fer-ho cal promoure la transparència, la innovació i la creativitat; per fer-ho es fa necessari transformar les actuals estructures de direcció verticals en una gestió horitzontal i treballar en xarxa.

Malgrat la rapidesa i la necessitat de canvi que ens arrossega aquesta nova situació, cal paciència. Hem de ser conscients que les grans idees no solen aparèixer de manera espontània i no són fruit d’un gran moment d’inspiració; recordem aquí les paraules de Picasso: «Quan arribi la inspiració, que em trobi treballant». A la vegada no podem oblidar que les idees més importants, la seva aplicació i els canvis necessiten alhora temps per madurar i evolucionar. L’èxit de la seva aplicació és fruit d’una lenta maceració, fet que permet la connexió entre la idea inicial i d’altres posteriors que fan evolucionar la idea i li permeten connectar al seu entorn. Perquè es puguin produir aquestes connexions per a una correcta implantació cal ser pacients, i alhora a tenir coratge per emprendre i aplicar-ho a la institució. Una iniciativa pot ser brillant, però potser pot no arribar en el moment oportú. Cal ser pacient i estudiar com completar-ho, esperar l’escenari i el moment que permetin la possibilitat d’implantació perquè la idea esdevingui una veritable oportunitat.

L’assaig de García Aller (amb un procés de documentació admirables i gens feixuc pel lector) ens ajuda a descobrir i ens aproxima com serà aquest canvi; ens apropa i ens submergeix de forma directa i entenedora a la transformació digital que vivim i en els canvis culturals, tecnològics i econòmics que ens esperen en el segle XXI; el Manifest Crowd resulta interessant i ajuda a integrar molts dels fenòmens que estem veient al nostre voltant i ho fa dins d’un cert sistema coherent, com a part d’una lògica de les coses, el que al seu torn fa que percebem aquestes manifestacions d’una manera diferent. A la vegada, el manifest dona «una fórmula» de com afrontar el canvi. Particularment, del manifest em quedo amb el concepte que la proximitat i l’apoderament són les bases per a l’èxit. Davant un nou escenari on els paradigmes canvien i el rol dels usuaris per intervenir de forma directa, transmetre-ho, comunicar-ho són múltiples i necessaris. Cal actuar per aconseguir que la proximitat i l’apoderament siguin essencials i presents a les organitzacions culturals.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li