Pròxima estació: Narbona

0
1165

Crònica d’una jornada cultural i gastronòmica, a tocar de casa


«Els de París – Gare de Lyon a la fila de l’esquerra i els de Barcelona, a la dreta», crida el controlador de Renfe-SNCF, a l’estació de Figueres-Vilafant. Em col·loco a l’esquerra, «via 3», repeteix amablement a tothom que passa el control. Pujo al tren, «és un TGV, els que m’agraden», penso. Als usuaris de Renfe se’ns dibuixa un somriure quan veiem que el tren que hem d’agafar és el model francès (almenys a mi em passa, tot són gustos, suposo). Per què m’agrada? Doncs perquè és ample, còmode, cada seient té connexió a la corrent i una de les novetats: servei de wifi gratuït.

NARBONA. Comença el trajecte, el tren surt molt puntual. Jo només tinc una hora i quatre minuts de viatge des de Figueres, els que venen de Barcelona, dues hores. L’ambient del vagó i el moviment del tren són ideals per fer-hi una petita becaina, però el paisatge que veig per la finestra és preciós. El trajecte passa per la costa, tot resseguint les llargues platges del sud de França i pel bell mig d’aiguamolls. Veiem fauna i flora i se’m passa el temps volant. A les 11.27 h poso els peus a Narbona (una ciutat de 50.000 habitants, aproximadament com Figueres). «Quina estació tan bonica, sembla la de Portbou», verbalitzo, i comença la ruta cultural. A només cinc minuts caminant ens trobem una de les joies de la ciutat: la cathédrale Saint-Just-et-Saint-Pasteur, una catedral sense acabar, d’estil gòtic i la segona més alta de França després de Notre-Dame. Expliquen que recentment han remodelat els carrers que envolten la catedral i també restaurat el claustre. La catedral forma part del conjunt monumental del Palau dels Arquebisbes de Narbona i, tot i que no soc massa d’església, val a dir que és molt gran, amb vitralls preciosos i un claustre d’allò més lluminós. Una de les curiositats del claustre és que en restaurar-lo hi van veure una gàrgola especial i única, amb forma de bruixa. Sortint de la catedral ens trobem a la plaça de l’Ajuntament de Narbona, plena de terrasses amb gent fent l’aperitiu. Allà hi ha, molt ben conservat, un tram de la Via Domícia, la via romana que enllaçava antigament Itàlia i Hispània. Ara, gràcies a Renfe-SNCF en Copperació, la unió entre França i Espanya és, també, un enllaç ràpid entre països.

Seguim la ruta cap al canal de la Robine, que travessa la ciutat de Narbona pel centre. Està decorat amb flors i els mesos d’estiu hi ha barquetes per fer-hi una passejada, «molt romàntic», penso. A tocar del canal hi trobem el mercat de Les Halles, un espai comercial i gastronòmic amb molta vida. Fa pensar en els típics mercats catalans on hi ha establiments de menjar però també bars i restaurants, la majoria de cuina local. S’aprecia com un lloc de trobada entre la gent de la ciutat, s’hi veuen treballadors i els preus són de mercat. Ens entra la gana, entre tanta flaire d’olives i formatges.

GASTRONOMIA. Ara sí, propera parada: Les Grands Buffets. «Últimament tothom en parla, d’aquest espai, què tindrà?», em pregunto abans d’anar-hi. Quan entro, ho entenc. Alta gastronomia a bon preu. Per menys de 40 euros pots gaudir d’una jornada gastronòmica basada en cuina tradicional francesa, marisc, formatges, foie o pastisseria casolana, entre altres. També ofereixen una gran carta de vins de la regió; és, doncs, una bona manera de conèixer els terroirs típics francesos, a través dels seus vins. Els vins són a preu de celler, és a dir, a preu de cost. Es poden servir en copa o ampolla i al mateix restaurant es pot adquirir qualsevol de les referències. La novetat de l’espai és el saló La Tente d’Apart, un menjador d’època barroca. Un cop acabat el dinar, fem camí cap a l’estació de nou. «Amb la panxa plena i el tuc-tuc del tren m’adormiré», penso. Però no tinc temps, en un tancar i obrir d’ulls torno a ser a Figueres. Així acaba la jornada cultural i gastronòmica a Narbona, «i quina delícia! C’est jolie», penso.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li