Protegir el pulmĂł del Mediterrani

0
599

L’Ajuntament de Cadaqués ha retirat àncores i cadenes en desús de les praderies de posidònia del fons marí


L’augment de trànsit marí i de l’ús d’embarcacions d’oci ha fet que, enguany, molts consistoris del litoral alt-empordanès posin fil a l’agulla a les polítiques ambientals i de conservació del patrimoni natural. És el cas de l’Ajuntament de Cadaqués, que aquestes darreres setmanes ha estat treballant, amb una empresa local, en la retirada d’àncores i cadenes abandonades al fons marí. Moltes d’aquestes deixalles acaben sobre praderies de posidònia, un fet d’allò més nociu per aquest tipus de plantes aquàtiques. La posidònia, coneguda també com a altina, no és una alga sinó una planta aquàtica de la Mediterrània imprescindible per mantenir les aigües marines netes, la producció d’oxigen i el bon funcionament de l’ecosistema.

L’AMENAÇA. El biòleg marí i director de la Càtedra Ocens i Salut Humana de la Universitat de Girona, el Dr. Josep Lloret, explica a aquest mitjà que l’abandonament de les àncores «afecta sobretot els fons de posidònia», i detalla que tot depèn del tipus d’àncora i de la mida d’aquesta. Lloret destaca que un dels altres factors que afecta les praderies és «l’habilitat de cada navegant a l’hora de recollir l’àncora». Segons el biòleg, «el problema és que molts navegants, sobretot els que lloguen embarcacions i no en saben prou, fan que els danys sobre la posidònia siguin majors». Una de les solucions que presenta el Dr. Lloret és la regulació del fondeig de les embarcacions a les reserves marines com ara la del cap de Creus.

FONDEIG. Cal buscar la manera que ningú tiri l’àncora sobre fons de posidònia instal·lant fondeigs ecològics. Una acció que va emprendre aquest estiu l’Ajuntament de l’Escala amb la col·locació d’un camp de boies per protegir la posidònia de la zona del Cargol i la Mar d’en Manassa. Tot i que aquestes boies ja han estat retirades, estaven fixades al terreny amb un sistema de claus ecològics que no malmeten la planta aquàtica i prohibeixen la utilització de l’àncora, al mateix temps que regulen el fondeig en aquesta zona. El director de la Càtedra afegeix que de moment no s’ha fet cap estudi sobre l’impacte d’aquesta mena de deixalles a la salut humana, ja que a l’ordre del dia hi ha l’afectació dels plàstics.

MINIMITZAR L’IMPACTE. El que proposa el Dr. Lloret és aplicar mesures i polítiques que s’han adoptat a altres indrets de la Mediterrània. Ho explica a través d’un estudi, que s’ha fet en el marc d’un projecte europeu sobre la nàutica, Safeguarding marine protected areas in the growing Mediterranean blue economy, on es detallen propostes per a les institucions públiques, les direccions de les àrees protegides i els representants del sector nàutic.

L’EXEMPLE DE PORTOFINO. Aquest espai marí s’ha delimitat amb diferents zones (A, B, C) i s’ha prohibit l’estada d’embarcacions de 24 m d’eslora en tot l’espai.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li