Prostitució constitucional

0
801

“Però com pots ser tant puta per donar suport a la investidura d’un traïdor?” Fou una de les moltes pressions, insults i amenaces que van rebre els qui van anunciar el seu vot afirmatiu a la composició d’un govern PSOE – UP. Naturalment, tots provinents de càrrecs electes de l’ultradreta o de l’extrema ultradreta. Dretes, es veu que a Espanya no n’hi ha. Resulta curiós que el terme més reiteradament usat faci referència a la prostitució: puta, fill o filla de puta. Podien haver escollit: fals, arribista, oportunista o corrupte. Però ,és clar, potser no se sabria si fora un insult o la definició d’algun membre del PP.

I que consti, prostitució és una xacra. Una de les més inadvertides, però àdhuc repetides pels qui mai han confiat en la memòria. Ni la històrica ni la quotidiana. Simptomàticament, després de negar que hi hagi una violència de gènere, prefereixen anomenar-la domèstica, és a dir, una cosa d’estar per casa. Obliden, potser no saben, que prostitució o prostituir no tan solament fa referència a les dones que l’exerceixen. Tal vegada els resultaria més propera si recordessin –però ja hem dit que de memòria van fluixos– que prostituir es pot usar per a referir-se a idees, fets, jutges o projectes. Que no costa gaire adonar-se que hi ha trets en el llenguatge que demostren el masclisme subjacent en el llenguatge, i per tant en el pensament. No és el mateix “ser un puta”, que ser “una puta”. Ni tampoc és el mateix ser “un home públic” que ser “una dona pública”. Són tan “desmemoriats” o tan confiats en la poca memòria de la gent que quan parlen de violacions o d’assassinats “domèstics” no dubten a adjudicar-los a estrangers immigrants oblidant (és un dir), que el 74% de les primeres i el 78% dels segons són d’autoria espanyola. He observat com aquesta mena de prejudicis tenen molt bona premsa en les tertúlies de bar. Cal contestar-les. No sortiu amb definicions de govern il·legítim o fraudulent quan provenen de polítics que defensaven que M. Rajoy es carregués 47 de les seves 60 propostes electorals. Però aleshores no era il·legítim; era constitucionalista. I nosaltres, idiotes. A VOX i PP no se’ls contesta ni amb crits ni amb insults. Cal respondre amb arguments com el que va expressar P. Iglesias respecte la violència de gènere: “Existeix una violència que no expliquen ni el racisme ni la xenofòbia, és una violència contra les dones, pel fet de ser dones”. Es pot dir més fort, però no pas més clar. La bona nova: avui els pacifistes, han obtingut una majoria suficient. Insuficient pel meu gust, però suficient per allunyar del poder als pitecantrops.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li