Promeses que són fum

0
1017

Torna a tocar parlar de l’escola Carme Guash i, malauradament, no pas per referir-me precisament a l’inici de les obres, sinó per l’estancament que a hores d’ara segueix fent acte de presència.

Han passat molts anys i, fins ara, tot han estat promeses sense complir i contradiccions que resulten molt difícils d’explicar; tant pels pares com per la comunitat educativa. Tots ells, i amb més raó que un sant, n’estan molt cansats. Aquells incòmodes mòduls prefabricats ja han complert catorze anys i, pel que sembla, en seguiran complint.

En el ple d’agost del 2017 es va aprovar per unanimitat el conveni d’intencions de col·laboració de l’Ajuntament amb el Departament d’Ensenyament per dur a terme la construcció del centre a l’edifici de l’antiga presó i, per aquest mateix any, la Generalitat anunciava que al mes de setembre, començaria a redactar el projecte de la nova escola.

Poc més d’un any després, el novembre del 2018, es va signar la cessió de l’antiga presó del Departament de Justícia a Ensenyament. Amb aquest document s’oficialitzava la promesa de feia anys, la qual faria possible el trasllat de l’escola Carme Guasch a les instal·lacions que havien acollit el centre penitenciari. En aquells moments, la portaveu d’ERC, Agnès Lladó (actualment alcaldessa de Figueres), expressava la seva satisfacció davant el desencallament del projecte, de la partida de 300.000 € (del pressupost del 2017) per a la redacció del projecte i de 25.000 € per definir els usos dels espais de la nau central de l’equipament, amb els beneficis que comportaria per al barri i per a la ciutat.

El maig del 2019, el director territorial d’Ensenyament, Martí Fonalleras, referma el compromís per construir la nova escola un cop s’aprovin els pressupostos tal com es va acordar al mes de novembre. La portaveu d’ERC es va comprometre que quan fos alcaldessa, i al primer minut, s’iniciaria la redacció del projecte constructiu utilitzant la partida reservada, i que no seria comprensible que aquesta situació no estigués en marxa quan la Generalitat tingués el pressupost. Tot, fum, fum i més fum. Ja és alcaldessa i l’estancament del projecte és ben clar.

La realitat actual és una altra. Com era d’esperar, no es preveu al pressupost i la situació ha canviat: la idea de fer l’escola a l’antiga presó ja no està al damunt de la taula i la senyora Lladó ho ha admès ara, però el seu soci Pere Casellas fa temps que aposta per aixecar l’edifici en un solar al costat dels barracons de l’actual centre. La idea pot ser bona pel que respecta al cost, ja que de ben segur seria molt més rendible, però d’altra banda, es perdria l’oportunitat de rehabilitat un edifici emblemàtic per a la ciutat. Molt probablement, d’aquí a no res s’anirà ensorrant i quedarà en runes, com molts edificis de la ciutat: la Causa Nouviles o l’antiga llar d’infants Ramon Reig, entre altres.

Per al Partit Popular, la situació de la Generalitat està molt clara. És la que és i només té una prioritat: dur a terme l’autodeterminació de Catalunya. Que a la província de Girona tinguem 302 barracons no és cap prioritat!

Que l’alcaldessa no hagi fet els deures pel que fa al projecte de la presó vella ha estat una sort, ja que a causa del canvi de lloc hauríem llençat els diners. El que han de fer són els tràmits urbanístics, la cessió del terreny a la Generalitat, encarregar urgentment el projecte i fer que la mateixa Generalitat posi partida als pressupostos al més aviat possible. Però malauradament, com tothom sap, i per descomptat la mateixa alcaldessa, no ho faran. Ara es treu de la màniga que potser hauríem de pagar-la amb fons municipals.

Des del Partit Popular no sabem si és una broma o és de debò, perquè creure que Figueres ho pot assumir, tenint en compte totes les inversions pendents (escombraries, pavelló, segona piscina…) i que la Generalitat ens ho tornarà, és ben bé no veure la realitat i no mirar per la ciutat.

Des del nostre partit, demanem que deixin de posar-se medalles uns i altres. Durant tots aquests anys, JuntsxCat no ha fet res i els actuals s’ensuma que tampoc faran res. En campanya tot són promeses i més promeses, però a l’hora de treballar realment per la ciutat, tot allò promès es converteix en fum i de vegades negre i tot.

Nosaltres, per la nostra part, hem fet la nostra feina, i hem fet arribar al Partit Popular de Catalunya una esmena al pressupost per incloure una partida per a la construcció de la nova escola. Sempre hem pensat en les persones i així ho seguirem fent.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li