L’actuació més severa entrarà en vigor el 2018 i aquest any ja es reduiran a la meitat el nombre de llicències permeses
El Govern prohibirĂ l’extracciĂł de corall vermell amb una moratòria de deu anys prorrogables que començarĂ a aplicar el 2018. El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i AlimentaciĂł publicarĂ en els propers dies l’ordre amb l’objectiu, asseguren, d’evitar que Catalunya perdi les darreres colònies que tĂ© d’aquesta espècie. La limitaciĂł anirĂ precedida, a mĂ©s, de la reducciĂł de la meitat de les llicències a la campanya d’enguany. Això suposarĂ que nomĂ©s se’n concedeixin 5 de les 10 que hi ha actualment. La mesura arriba desprĂ©s que la direcciĂł general de Pesca encarreguĂ©s un informe a un grup de 14 cientĂfics adscrits a centres de recerca de Catalunya, França i els Estats Units. El document considera que el 90% de les poblacions de corall en aigĂĽes catalanes estan en un estat de conservaciĂł “crĂtic”.
La presència de corall vermell a Catalunya es concentra sobretot a la costa de Girona. Concretament, entre el cap de Begur i el cap de Creus precisament on hi ha l’activitat extractiva. Des del Govern asseguren que la moratòria anirĂ acompanyada d’un seguiment cientĂfic de les poblacions que permetrĂ determinar quines accions cal emprendre a partir del 2028. Un dels participants a l’estudi i investigador de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, Joaquim Garrabou, assegura que l’estudi ha comptat amb models de simulaciĂł i que tots conclouen que si no s’atura l’activitat extractiva i es deixa que les poblacions es recuperin, el declivi no farĂ mĂ©s que accelerar-se en els propers trenta anys. Garrabou declara: “NomĂ©s un 10% de les poblacions mostren un bon estat de conservaciĂł. A mĂ©s, cal tenir en compte que les taxes de creixement de l’espècie sĂłn extremadament lentes”, insisteix. “Això vol dir que una colònia per arribar a la mida mĂnima legal que Ă©s de 7 mil·lĂmetres tarda uns trenta anys”, afegeix.

ELS AFECTATS. Les reaccions del sector no s’han fet esperar. L’advocat que representa gran part del col·lectiu –que es vol constituir en associaciĂł a tot Espanya–, Guillem Bossacoma, assegura que la mesura serĂ nociva pel sector, que es perdran llocs de feina i que, a mĂ©s, la Generalitat no ha previst cap pla de reubicaciĂł dels pescadors. Bossacoma diu que la prohibiciĂł propiciarĂ la proliferaciĂł de furtius. En aquest sentit, afegeix que fins ara els mateixos corallers amb llicència exercien de vigilants però que si marxen, “aquest corall de fins a 50 metres Ă©s molt accessible” i qualsevol persona amb un mĂnim d’equip pot pescar-hi massivament.
PERILL D’EXTINCIĂ“. El corall vermell es distribueix pel Mediterrani i aigĂĽes atlĂ ntiques adjacents i ha estat sotmès des de temps antics a una activitat extractiva pel seu Ăşs en joieria. L’espècie tĂ© un creixement molt lent i Ă©s sensible a l’explotaciĂł. Les seves colònies donen refugi a moltes espècies i conformen un hĂ bitat d’interès pesquer, el coral·lĂgen, protegit per normatives europees.
Leave a Reply