Primera guerra pĂşnica

0
793

Vam deixar Roma victoriosa de l’enfrontament amb Pirros de l’Èpir i havent estès el seu territori cap al sud, fins la punta de la bota i ja a tocar Sicília. Allà els esperaven els cartaginesos, una colònia fenícia que l’havia superat de llarg en potència i riquesa, i el sistema polític dels quals era una república oligàrquica esclavista, amb una assemblea popular, un senat de 300 membres i dos «sufets», que recorden els dos cònsols romans elegits anualment. Cartago dominava el Mediterrani i era la potència comercial amb un gran imperi colonial sostingut mitjançant un fort exèrcit format en bona part per mercenaris, amb els avantatges de ser soldats professionals i els inconvenients de manca de motivació si la guerra no havia de proporcionar bon botí. La zona d’Àfrica, el nord, on era Cartago, era molt més fèrtil que ara i utilitzaven mètodes molt avançats de producció, com el regatge o la rotació de cultius per alimentar als més de 700.000 habitants de l’època. Escriviren diversos tractats sobre la matèria, el més famós de tots és el de Magon, en 28 llibres, que Roma es va endur un cop van conquerir la ciutat. Cartago era molt superior a Roma en forces navals. De fet, Roma ni tenia flota en començar les hostilitats, quan Cartago ja havia fet recorreguts molt més enllà de les Columnes d’Hèrcules, cap al nord fins la Bretanya i cap al sud per la costa africana.

Els primers segles, les relacions entre Cartago i Roma van ser cordials, de fet van signar fins a quatre tractats, el primer el 509 aC. Però tot es va enredar quan Roma ja era una potència a Itàlia i va començar a mirar cap a Sicília, on l’any 256 Hieró de Siracusa havia acorralat els mamertins, antics mercenaris, a Messina. Els mamertins van demanar ajuda primer a Cartago, que va enviar un destacament, però també a Roma, on el Senat es va enfrontar a una greu decisió: si ajudava els mamertins, era segura la guerra amb la poderosa i rica Cartago. El Senat no va arribar a cap conclusió i va haver de ser l’Assemblea Popular la que va decidir ajudar els mamertins i així començar una guerra que s’albirava dura i difícil.

Roma va enviar Api Claudi a Messina amb dues legions, quan Hieró ja havia aixecat el setge. Cartago, que veia que Sicília s’escapava del control, li va demanar un pacte contra Roma i Hieró va tornar a fer setge a Messina per terra, en tant que la flota de Cartago ho feia per mar. Els enfrontaments d’Api Claudi contra Hieró van ser favorables al primer i Hieró va decidir que no li convenia estar en contra d’un enemic tan poderós i va pactar amb Roma, va oblidar Cartago i va ser fidel a aquest darrer pacte durant més de 50 anys. Sicília va ser l’escenari de la primera part de la Primera Guerra Púnica. Cartago va reclutar un exèrcit de mercenaris i Roma hi va enviar els dos cònsols amb uns 40.000 homes a fer setge a Agrigent, plaça forta Cartaginesa. Aquest episodi va tornar a ser favorable a Roma i van conquerir Agrigent, la primera ciutat fora d’Itàlia, i això els va esperonar.

Van decidir expulsar els cartaginesos de Sicília. Però estava clar que sense flota no ho aconseguirien mai i començaren construint cent quinquerrems i vint trirrems. Només unes notes per explicar que aquests eren vaixells impulsats a rem per tres o cinc files de remers; el seu sistema de combat depenia de l’impuls d’aquests remers, que incrustaven la proa del vaixell, degudament reforçada amb un esperó metàl·lic, contra la banda del vaixell enemic, i així causaven greus danys i permetien l’abordatge. La bodega d’aquests vaixells l’ocupaven totalment els remers, no quedava lloc per a equipament, només l’aigua necessària per refer els litres que perdia cada remer amb aquell exercici extenuant. I l’olor, un infern sufocant i saturat, que en alguna recreació moderna que s’ha fet d’una trirrem, resultava impossible d’aguantar pels remers voluntaris. Per fabricar les naus, Roma va aplicar l’enginyeria inversa, desmuntant peça a peça un vaixell cartaginès per aprendre a construir-lo de nou. Equipats amb 35.000 homes, la primera flota de Roma va navegar a Sicília, on un Anníbal que no és el famós els va derrotar i prengué presoner el cònsol Pompeu, després alliberat a canvi de rescat. Aquest episodi va fer veure els romans que els seus vaixells eren menys maniobrers que els de l’enemic i els seus mariners pitjors també. Roma era millor en els seus legionaris, i per donar-los l’oportunitat de poder abordar els vaixells enemics sense córrer el perill de morir ofegats, van dissenyar el corvus, una passarel·la d’1 m d’ample i 10 de llarg que anava dreta en navegació i, quan aconseguien acostar-se prou al vaixell enemic, es deixava caure i la punta que tenia a l’extrem es clavava i permetia als legionaris creuar amb certa seguretat i fer-se amos de l’abordat. Ho van provar per primer cop a Milas, a la costa nord de Sicília, on es van enfrontar 100 naus de Roma contra 130 de Cartago: 50 naus cartagineses van caure en poder de Roma, un gran èxit. L’any 256 aC es va produir el gran enfrontament naval de l’antiguitat, probablement de la història, la batalla d’Ecnomo, on 330 vaixells romans amb 140.000 homes a bord es van enfrontar a 350 de cartaginesos amb més o menys els mateixos homes. Roma va vèncer, va enfonsar 30 vaixells cartaginesos i en va capturar 65. La flota romana va seguir camí i desembarcaren a Àfrica, on va deixar el cònsol Règul amb 15.000 homes i 40 vaixells. Règul va atacar i vèncer un exèrcit a Adis, i va provocar el pànic a Cartago, que va enviar ambaixadors oferint la pau. Les condicions que oferí Règul van ser excessives i Cartago no va acceptar, va posar el comandament del següent exèrcit en mans de Jantip, un mercenari grec d’Esparta. La batalla aquest cop la van guanyar els de Cartago, massacrant l’exèrcit romà. Roma, contra pronòstic, havia guanyat al mar a Ecnomo i Cartago, contra pronòstic, havia vençut els legionaris.

Roma va enviar 350 naus a recollir els legionaris que havien aconseguit sobreviure. Es van enfrontar a 200 naus de Cartago prop d’Aspis i les derrotaren. D’allĂ , els comandaments de l’exèrcit a bord ordenaren anar cap al litoral sud de SicĂ­lia, contra l’opiniĂł dels experts navegants, ja que era una costa perillosa i al juliol sovintejaven les tempestes. La que va esclatar va deixar surant nomĂŠs 80 de les 350 naus i es calcula que es van ofegar unes 90.000 persones, la major catĂ strofe de la història naval. La guerra va continuar durant anys, s’enfonsaren 700 vaixells i van perdre la vida uns 250.000 romans i aliats, però Roma tenia voluntat de vèncer, llibertat d’acciĂł i capacitat d’execuciĂł, els elements necessaris per l’art de la guerra, almenys per guanyar aquesta Primera Guerra PĂşnica…

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li