Primera guerra pĂșnica

0
1088

Vam deixar Roma victoriosa de l’enfrontament amb Pirros de l’Èpir i havent estĂšs el seu territori cap al sud, fins la punta de la bota i ja a tocar SicĂ­lia. AllĂ  els esperaven els cartaginesos, una colĂČnia fenĂ­cia que l’havia superat de llarg en potĂšncia i riquesa, i el sistema polĂ­tic dels quals era una repĂșblica oligĂ rquica esclavista, amb una assemblea popular, un senat de 300 membres i dos «sufets», que recorden els dos cĂČnsols romans elegits anualment. Cartago dominava el Mediterrani i era la potĂšncia comercial amb un gran imperi colonial sostingut mitjançant un fort exĂšrcit format en bona part per mercenaris, amb els avantatges de ser soldats professionals i els inconvenients de manca de motivaciĂł si la guerra no havia de proporcionar bon botĂ­. La zona d’Àfrica, el nord, on era Cartago, era molt mĂ©s fĂšrtil que ara i utilitzaven mĂštodes molt avançats de producciĂł, com el regatge o la rotaciĂł de cultius per alimentar als mĂ©s de 700.000 habitants de l’ùpoca. Escriviren diversos tractats sobre la matĂšria, el mĂ©s famĂłs de tots Ă©s el de Magon, en 28 llibres, que Roma es va endur un cop van conquerir la ciutat. Cartago era molt superior a Roma en forces navals. De fet, Roma ni tenia flota en començar les hostilitats, quan Cartago ja havia fet recorreguts molt mĂ©s enllĂ  de les Columnes d’HĂšrcules, cap al nord fins la Bretanya i cap al sud per la costa africana.

Els primers segles, les relacions entre Cartago i Roma van ser cordials, de fet van signar fins a quatre tractats, el primer el 509 aC. PerĂČ tot es va enredar quan Roma ja era una potĂšncia a ItĂ lia i va començar a mirar cap a SicĂ­lia, on l’any 256 HierĂł de Siracusa havia acorralat els mamertins, antics mercenaris, a Messina. Els mamertins van demanar ajuda primer a Cartago, que va enviar un destacament, perĂČ tambĂ© a Roma, on el Senat es va enfrontar a una greu decisiĂł: si ajudava els mamertins, era segura la guerra amb la poderosa i rica Cartago. El Senat no va arribar a cap conclusiĂł i va haver de ser l’Assemblea Popular la que va decidir ajudar els mamertins i aixĂ­ començar una guerra que s’albirava dura i difĂ­cil.

Roma va enviar Api Claudi a Messina amb dues legions, quan HierĂł ja havia aixecat el setge. Cartago, que veia que SicĂ­lia s’escapava del control, li va demanar un pacte contra Roma i HierĂł va tornar a fer setge a Messina per terra, en tant que la flota de Cartago ho feia per mar. Els enfrontaments d’Api Claudi contra HierĂł van ser favorables al primer i HierĂł va decidir que no li convenia estar en contra d’un enemic tan poderĂłs i va pactar amb Roma, va oblidar Cartago i va ser fidel a aquest darrer pacte durant mĂ©s de 50 anys. SicĂ­lia va ser l’escenari de la primera part de la Primera Guerra PĂșnica. Cartago va reclutar un exĂšrcit de mercenaris i Roma hi va enviar els dos cĂČnsols amb uns 40.000 homes a fer setge a Agrigent, plaça forta Cartaginesa. Aquest episodi va tornar a ser favorable a Roma i van conquerir Agrigent, la primera ciutat fora d’ItĂ lia, i aixĂČ els va esperonar.

Van decidir expulsar els cartaginesos de SicĂ­lia. PerĂČ estava clar que sense flota no ho aconseguirien mai i començaren construint cent quinquerrems i vint trirrems. NomĂ©s unes notes per explicar que aquests eren vaixells impulsats a rem per tres o cinc files de remers; el seu sistema de combat depenia de l’impuls d’aquests remers, que incrustaven la proa del vaixell, degudament reforçada amb un esperĂł metĂ l·lic, contra la banda del vaixell enemic, i aixĂ­ causaven greus danys i permetien l’abordatge. La bodega d’aquests vaixells l’ocupaven totalment els remers, no quedava lloc per a equipament, nomĂ©s l’aigua necessĂ ria per refer els litres que perdia cada remer amb aquell exercici extenuant. I l’olor, un infern sufocant i saturat, que en alguna recreaciĂł moderna que s’ha fet d’una trirrem, resultava impossible d’aguantar pels remers voluntaris. Per fabricar les naus, Roma va aplicar l’enginyeria inversa, desmuntant peça a peça un vaixell cartaginĂšs per aprendre a construir-lo de nou. Equipats amb 35.000 homes, la primera flota de Roma va navegar a SicĂ­lia, on un AnnĂ­bal que no Ă©s el famĂłs els va derrotar i prenguĂ© presoner el cĂČnsol Pompeu, desprĂ©s alliberat a canvi de rescat. Aquest episodi va fer veure els romans que els seus vaixells eren menys maniobrers que els de l’enemic i els seus mariners pitjors tambĂ©. Roma era millor en els seus legionaris, i per donar-los l’oportunitat de poder abordar els vaixells enemics sense cĂłrrer el perill de morir ofegats, van dissenyar el corvus, una passarel·la d’1 m d’ample i 10 de llarg que anava dreta en navegaciĂł i, quan aconseguien acostar-se prou al vaixell enemic, es deixava caure i la punta que tenia a l’extrem es clavava i permetia als legionaris creuar amb certa seguretat i fer-se amos de l’abordat. Ho van provar per primer cop a Milas, a la costa nord de SicĂ­lia, on es van enfrontar 100 naus de Roma contra 130 de Cartago: 50 naus cartagineses van caure en poder de Roma, un gran Ăšxit. L’any 256 aC es va produir el gran enfrontament naval de l’antiguitat, probablement de la histĂČria, la batalla d’Ecnomo, on 330 vaixells romans amb 140.000 homes a bord es van enfrontar a 350 de cartaginesos amb mĂ©s o menys els mateixos homes. Roma va vĂšncer, va enfonsar 30 vaixells cartaginesos i en va capturar 65. La flota romana va seguir camĂ­ i desembarcaren a Àfrica, on va deixar el cĂČnsol RĂšgul amb 15.000 homes i 40 vaixells. RĂšgul va atacar i vĂšncer un exĂšrcit a Adis, i va provocar el pĂ nic a Cartago, que va enviar ambaixadors oferint la pau. Les condicions que oferĂ­ RĂšgul van ser excessives i Cartago no va acceptar, va posar el comandament del segĂŒent exĂšrcit en mans de Jantip, un mercenari grec d’Esparta. La batalla aquest cop la van guanyar els de Cartago, massacrant l’exĂšrcit romĂ . Roma, contra pronĂČstic, havia guanyat al mar a Ecnomo i Cartago, contra pronĂČstic, havia vençut els legionaris.

Roma va enviar 350 naus a recollir els legionaris que havien aconseguit sobreviure. Es van enfrontar a 200 naus de Cartago prop d’Aspis i les derrotaren. D’allĂ , els comandaments de l’exĂšrcit a bord ordenaren anar cap al litoral sud de SicĂ­lia, contra l’opiniĂł dels experts navegants, ja que era una costa perillosa i al juliol sovintejaven les tempestes. La que va esclatar va deixar surant nomĂ©s 80 de les 350 naus i es calcula que es van ofegar unes 90.000 persones, la major catĂ strofe de la histĂČria naval. La guerra va continuar durant anys, s’enfonsaren 700 vaixells i van perdre la vida uns 250.000 romans i aliats, perĂČ Roma tenia voluntat de vĂšncer, llibertat d’acciĂł i capacitat d’execuciĂł, els elements necessaris per l’art de la guerra, almenys per guanyar aquesta Primera Guerra PĂșnica…

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li