Previsió de tardor

0
909

L’estació estival a poc a poc ens va deixant. L’acabament de les vacances, l’inici de les jornades laborals i posteriorment el començament de les activitats acadèmiques, semblaria que ens duen inexorablement cap a la rutina, una tardor plena de colors per acabar desembocant al llarg hivern i gaudir-ne de la millor manera: fent esport, llars de foc, sopetes…

Això és el que a priori ens hauria de deparar el futur més immediat: rutina i tranquil·litat, però lluny d’aquestes premisses, sembla que aquesta tardor està molt més a prop de ser una tardor molt calenta i plena de tempestes.

Com el lector pot imaginar, no em refereixo a altes temperatures ni tempestes meteorològiques, sinó més aviat aquests fenòmens esdevindran en l’àmbit polític, que poc o molt afecten qualsevol ciutadà d’una manera o altra. Sigui qui hi participi activament o simplement un mer espectador dels fets, de qualsevol manera, la repercussió dels fets ens afecten a tots.

Els independentistes començaran les seves celebracions amb dates marcades al calendari: l’11 de setembre, festivitat marcada en vermell al calendari cristià de la qual en gaudirem tots, ja que no hem d’anar a treballar, encara que alguns ho aprofitaran per fer reivindicacions polítiques. A continuació vindrà l’1 d’octubre, data que es preveu d’alta tensió, com ja ho va ser l’any passat, i on l’exaltació de l’independentisme arribarà als seus màxims nivells. De fet, aquests dies moltes poblacions catalanes estan recollint signatures perquè es posi aquesta data com a nom a alguna plaça o carrer. Crec que aquest últim punt és un error, com ja vaig comentar en un article anterior. Ja que aquesta data lluny de ser una celebració més aviat hauria de ser una data per oblidar, ja que va ser un dia on va succeir-se una il·legalitat darrere l’altra, i on els nostres ordenaments jurídics, sobretot el més important, la Constitució, la que guia la nostra societat, va quedar en el més absolut menyspreu, burlada i trepitjada. Cosa molt perillosa en qualsevol país, fet que només acostuma a passar a països tercermundistes, on no hi predomina la llei, sinó els sentiments exaltats i desfermats. Aquesta data hauria de ser una vergonya per qualsevol país desenvolupat i no pas un motiu de festivitat.

Dit això, ja altres fets que ens haurien de fer reflexionar molt més també seran els causants de les altes temperatures.

És normal que un jutge sigui posat en entredit per fer una interpretació sobrada i degudament, vers la llei? On és el respecte a la seva figura, a la seva imparcialitat? Això només pot conduir al fet que s’emetin sentències amb temors i influències. Per tant, un dels pilars fonamentals del sistema jurídic, com la imparcialitat i la independència judicial, se’n va a fer punyetes, i altres, com la igualtat, queden greument menyscabats.

Ja per acabar, no puc deixar de parlar dels greus fets succeïts el 6 de setembre al Parlament de Catalunya, on es va aprovar una llei, la del referèndum, prohibida taxativament per la Constitució espanyola, i deixant sense veu ni vot a grups parlamentaris escollits pel poble català. Un cop d’estat en tota regla, malgrat que alguns o vulguin maquillar. Ara, aquestes persones seran jutjades (les que queden al país), ja que alguns d’aquests precursors del cop d’estat, han fugit errant per Europa, conscients que si tornen també hauran d’asseure’s al banc dels acusats i respondre davant la justícia.

Esperem que tot passi de pressa, les coses tornin al seu lloc, i no hàgim de plànyer cap accident ni, molt menys cap mort. Sembla fora de lloc? Doncs no. He pogut sentir de moltes boques que «això no acabarà fins que hi hagi algun mort». No sé d’on pot venir aquest odi i desig de sang. Ni de bon tros, crec que sigui la solució pel final del conflicte, més aviat seria l’inici d’un temps dolorós i cruel. Malauradament, ja l’ha viscut aquest país i encara està present i perdura en la memòria d’algunes generacions.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li