Prevencions

0
967

Contraposant, d’una part, les declaracions de la ministra exportaveu governamental tripartida Celaa a propòsit dels fills, amb les quals considerava que aquests no eren propietat dels pares (dues qüestions paral·leles: que no sé si no ha emprat el llenguatge inclusiu per error o de manera voluntària i preconcebuda per no citar les mares, i que l’antecedent que he trobat a aquesta afirmació és d’una clara connotació nacionalsocialista: «Tu no penses com jo però els teus fills ja em pertanyen»), i de l’altra, la determinació de la Gencat.cat perquè els fills, la propietat dels quals és indefinida per segons qui, es quedessin aquí a Girona a casa sense anar al col·le amb motiu del temporal, no he sabut destriar si és que ambdues administracions (efectes col·laterals de la mesa de diàleg) començaven a posar-se d’acord, es repartien la feina i uns feien la proclama i els altres cardaven la llana tot prenent decisions que els afectaven (als pares, les mares i els alumnes, aquest darrer substantiu no té variant inclusiva?) sense consultar els progenitors i les progenitores, o bé és que el govern secessionista català (suposo que no se m’enfadaran puig que ells proclamen, amb estil Orteguià, aquesta essència i circumstància com a timbre d’honor), com a govern de dretes que és (alliberats de Puigdemont, que si no, serien ultra dreta segons les directrius europees) ha volgut reclamar la propietat discutida des de l’esquerra i ha dit, sense admetre discussions municipals, ni valoracions dels col·legis i dels seus consells escolars, que potser poden resultar en alguns casos una mica revolucionaris, que a casa!, amb els papis-mamis, o els avis-àvies, tiets-tietes o la minyona o l’assistenta; d’aquests darrers no hi poso els masculins, ja que no solen ser gaire freqüents.

No sé, no sé per quina d’aquestes possibilitats plantejades decantar-me, però del que sí estic segur és que unes coses són la informació i la previsió de riscos, i una altra molt diferent que la inadequació de les decisions que es prenen a les característiques específiques de cada territori portin a quasi terroritzar la població, i com diu la saviesa popular, posar-se la bena abans de fer-se la ferida.

Sabina deia en una de les seves cançons: «Pongamos que hablo de Madrid»; doncs bé, jo parlaré de Figueres i només de Figueres i dels figuerencs, que vilatans propis tenen la resta de municipis per valorar les seves característiques específiques.

Entrem en matèria: el passat dimarts, l’Ajuntament de Figueres va publicar un edicte pel qual, de manera resumida, basant-se en el perill de les llevantades del temporal Gloria i seguint les recomanacions del CECAT i del Departament d’Ensenyament, es tancaven les escoles bressol i els centres educatius de primària i secundària, i se suspenien les classes, tot recomanant extremar la precaució, evitar desplaçaments i estar atents als canals oficials.

Primera objecció: els riscos als quals es veurien sotmesos els figuerencs en desplaçar-se per la vila incomplint les recomanacions dels poders públics afectaven els pares d’alumnes i els seus fills en desplaçar-se cap als col·legis i, en canvi, no afectaven els treballadors i ciutadans tutti quanti en les seves feines i necessitats?

Però no només aquesta petita contradicció, sinó que quins eren els problemes o els perills de centenars o potser inclús algun miler d’infants i estudiants residents a la ciutat perquè accedissin lliurement als seus col·legis, al Sant Pau, al Muntaner, al Pous i Pagès, al Deulofeu, a La Salle, Escolàpies, Pallach…? Per què s’ha negat el dret a l’escolarització a uns alumnes pel fet que altres o alguns professors, no se sap quants, no residents a la ciutat, haguessin pogut tenir dificultats de desplaçament?

No hauria estat una mesura més adient mantenir els col·legis oberts sense jornades lectives i que els pares, d’acord amb les seves circumstàncies personals, decidissin si portaven o no els seus fills a l’escola? També els d’ensenyament secundari, amb més de setze anys, als quals se’ls vol reconèixer una majoria d’edat per votar (per votar, per fer-se responsables de les seves possibles malifetes no) han d’estar tan súper protegits davant el simple anunci de xàfecs?

Amb aquesta tònica potser s’haurà de crear algun servei d’atenció i recollida dels nanos amb papàs treballadors i sense avis a l’abast quan s’auguri un temporal de pluges, perquè qui sap si amb aquest canvi climàtic que diuen que tenim a sobre (el Ter, l’Onyar, el Daró, el Llobregat o la Muga no s’havien desbordat mai abans d’aquesta maledicció de la deessa Gaia per les nostres irresponsabilitats) els fets no es repetiran més sovint i haurem d’anar tancant escoles.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li